La tàpia a Catalunya. Pervivència i desaparició. El testimoni dels últims tapiadors del Pla d'Urgell / Adriana Salvat Torregrosa
Salvat Torregrosa, AdrianaBarcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2010
66 p. : il. col. ; 24 cm (
Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya, 2)
Bibliografia. Inclou glossari i annexos (amb el vídeo: "La Terra que no trepitgem"). A la part superior de la portada: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
La tàpia és una tècnica constructiva per bastirmurs de terra present al llarg de la història i en nombroses àrees geogràfiques arreu del món.A Catalunya té el seu origen coma mínimals poblats ibers i es pot dir que, fins al s. XIX, fou una de les tècniques més utilitzades en la construcció. La construcció amb tàpia a les nostres terres tingué el seu moment àlgid durant el s. XVIII a causa del creixement que experimentaren les ciutats arran de l'explosió demogràfica del moment, però les transformacions tecnològiques posteriors motivaren l'aparició de nous sistemes constructius i noves tipologies edificatòries.Això, entre d'altres causes, fa que durant el s. XIX vagi desapareixent l'ús generalitzat de la terra com a material i de la tàpia com a tècnica. En certs contextos locals, però, segueix existint fins ben entrat el s.XX, bàsicament en algunes zones rurals on els canvis socials, econòmics i tecnològics triguenmés a arribar. És el cas de la plana de Lleida i, singularment, l'àmbit geogràfic del Pla d'Urgell, on es tapià amb terra fins als anys seixanta i amb formigó fins als vuitanta. Aquesta recerca intenta buscar les claus de la pervivència de la tàpia en aquest àmbit geogràfic i recollir el testimoni dels qui la visqueren.
