Toponímia, paisatge i cultura: Els noms de lloc des de la lingüística, la geografia i la història / Elvis Mallorquí, Ramon Amigó, Joan Anton Rabella, [et al.] ; introducció d'Elvis Mallorquí



Girona : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d'Història Rural de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2006
191 p. : il. ; map., gràf. ; 20 cm (Biblioteca d'història rural. Fonts, 4) 
Amb el suport del Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona i l'Institut Ramon Muntaner. Bibliografia. Notes a peu de pàgina. Inclou índex de figures i imatges.
ISBN 8493523186

La toponímia és el conjunt de noms de lloc d'un territori determinat i, a la vegada, la branca de l'onomàstica que estudia els topònims. Aquests noms propis serveixen per anomenar llocs precisos i únics que tenen, pels homes i dones que hi han viscut, un caràcter particular que els distingeixen de la resta. La majoria de topònims té un significat entenedor, o "transparent", perquè descriuen clarament els elements geogràfics a què es refereixen, però també hi ha noms de lloc que, en el llenguatge actual, no tenen sentit o no descriuen el lloc que anomenen. Aquest darrer grup de topònims ha intrigat tant als com a la gent del poble fins al punt que s'han cercat explicacions -a vegades fantasioses- del seu origen. La toponímia, doncs, es troba enmig d'una veritable cruïlla de disciplines científiques: els lingüistes hi cerquen traces de la formació i l'evolució de la mateixa llengua, els geògrafs utilitzen els topònims per identificar els llocs i comprendre l'organització de l'espai, els historiadors els prenen per assenyalar els canvis produïts en el paisatge i en la societat al llarg del temps i els estudiosos de la cultura popular extreuen dels topònims la percepció d'un territori per part dels seus habitants.