Estudi de caigudes de blocs a la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca informe de tancament de les activitats realitzades durant el 2006-2007 [Fitxer informàtic] / Antonio Abellán, Joan Manuel Vilaplana



2008
1 disc òptic (CD-ROM) ; 12 cm

Detection of millimetric deformation using a terrestrial laser scanner: experiment and application to a rockfall event / Antonio Abellán Fernández, T. Oppikofer, M. Jaboyedoff, Joan Manuel Vilaplana, [et al.]



En: Natural Hazards and Earth System Sciences. Vol. 9 (2009) , p. 365-372

Terrestrial laser scanning (TLS) is one of the most promising surveying techniques for rockslope characterization and monitoring. Landslide and rockfall movements can be detected by means of comparison of sequential scans. One of the most pressing challenges of natural hazards is combined temporal and spatial prediction of rockfall. An outdoor experiment was performed to ascertain whether the TLS instrumental error is small enough to enable detection of precursory displacements of millimetric magnitude. This consists of a known displacement of three objects relative to a stable surface. Results show that millimetric changes cannot be detected by the analysis of the unprocessed datasets. Displacement measurement are improved considerably by applying Nearest Neighbour (NN) averaging, which reduces the error (1¿) up to a factor of 6. This technique was applied to displacements prior to the April 2007 rockfall event at Castellfollit de la Roca, Spain. The maximum precursory displacement measured was 45 mm, approximately 2.5 times the standard deviation of the model comparison, hampering the distinction between actual displacement and instrumental error using conventional methodologies. Encouragingly, the precursory displacement was clearly detected by applying the NN averaging method. These results show that millimetric displacements prior to failure can be detected using TLS.

Rockfall monitoring by Terrestrial Laser Scanning ¿case study of the basaltic rock face at Castellfollit de la Roca (Catalonia, Spain) / Antonio Abellán Fernández, Manuel Vilaplana, Jaume Calvet i Porta, [et al.]



En: Natural Hazards and Earth System Sciences. Vol. 11 (2011) , p. 829-841

This case study deals with a rock face monitoring in urban areas using a Terrestrial Laser Scanner. The pilot study area is an almost vertical, fifty meter high cliff, on top of which the village of Castellfollit de la Roca is located. Rockfall activity is currently causing a retreat of the rock face, which may endanger the houses located at its edge. TLS datasets consist of high density 3-D point clouds acquired from five stations, nine times in a time span of 22 months (from March 2006 to January 2008). The change detection, i.e. rockfalls, was performed through a sequential comparison of datasets. Two types of mass movement were detected in the monitoring period: (a) detachment of single basaltic columns, with magnitudes below 1.5 m3 and (b) detachment of groups of columns, with magnitudes of 1.5 to 150 m3. Furthermore, the historical record revealed (c) the occurrence of slab failures with magnitudes higher than 150 m3. Displacements of a likely slab failure were measured, suggesting an apparent stationary stage. Even failures are clearly episodic, our results, together with the study of the historical record, enabled us to estimate a mean detachment of material from 46 to 91.5 m3 year¿1. The application of TLS considerably improved our understanding of rockfall phenomena in the study area.

Anàlisi detallada de la susceptibilitat als desprendiments a la cinglera de Castellfollit de la Roca / Eva Asensio Ferreira ; [dirigit per; Joan Manuel Vilaplana]
Asensio Ferreira, Eva


2006
Dirigida per: Vilaplana, Joan Manuel. Universitat de Barcelona. Departament de Geodinàmica i Geofísica, 2006
79 p, [3] p. despl. : il. col., gràf., map.; 30 cm
Treball final de carrera.

Estudi del risc d'allaus en la zona de Comials (Port de la Bonaigua) / Pep Gavaldà Palacín ; tutor: Joan Manuel Vilaplana
Gavaldà Palacín, Pep


2002
Dirigida per: Vilaplana, Joan Manuel. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins Canals i Ports de Barcelona, 2002
187 p. : il., map., gràf., taules ; 30 cm
Tesina. Referències bibliogràfiques.

Estudi del glacialisme de les valls de la Valira, d'Ordino i d'Arinsal (Andorra) / Joan Manuel Vilaplana
Vilaplana Fernández, Joan Manuel


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1984
84 p., 3 f. de map. : il. (algunes col.), map. ; 24 cm (Arxius de la Secció de Ciències) 
ISBN 8472830535

Identificación de zonas inestables en los valles del Pirineo ribagorzano (Noguera Ribagorçana y Noguera de Tor) / Joan M. Vilaplana
Vilaplana Fernández, Joan Manuel


[1980?]
[14] p. : il. ; 30 cm

L'Activitat neotectònica a les cadenes costaneres catalanes [Fitxer informàtic] / Eulàlia Masana ; directors: J.M. Vilaplana i Fernández, J. Guimerà i Rosso
Masana Closa, Eulàlia


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2009
Dirigida per: Vilaplana, Joan Manuel; Guimerà i Rosso, Joan J.. Universitat de Barcelona. Departament de Geologia Dinàmica, Geofísica i Paleontologia, 1995
Un fitxer electrònic
Bibliografia. Text en català, resum en català i anglès.
ISBN 9788469274453

En aquest treball he analitzat els indicadors d'activitat neotectònica de les Cadenes Costaneres Catalanes amb la finalitat de caracteritzar aquesta activitat. La importància de la caracterització del context tectònic recent de la zona radica principalment en dos aspectes. Per una banda aporta una informació regional. especialment valuosa en aquesta zona, o,. tot i que es coneix amb profunditat l'evolució tectònica durant el Miocè, són escassos els treballs referents al període més recent de la seva evolució tectònica. Així, no es coneix amb certesa si el context extensiu que s'inicià al Miocè inferior s'ha mantingut fins a l'actualitat o bé si, al contrari, el règim tectònic ha experimentat un gir. Per altra banda, la caracterització del context tectònic recent, constitueix una base important en la determinació del risc sísmic d'una zona, determinació que necessita, a més, d'altres dades adicionals que queden fora del camp purament geològic. Respecte a aquest últim punt cal remarcar que la zona de les Cadenes Costaneres Catalanes és la més densament poblada del NE de la Península Ibèrica, amb gran quantitat de construccions civils que comporten un perll considerable en cas de sismes forts. Aquestes condicions fan que la vulnerabilitat de la zona sigui alta. La vulnerabilitat. junt amb la perillosítat, que ve determinada per l'ocurrència i periodicitat de simes forts que experimenta una regió, són els dos paràmetres que determinen el risc sísmic. Tenint en compte el període del qual es tenen dades de la sismicitat instrumental. vora 50 anys. s'observa l'absència de sismes catastròfics a la zona. Si es considera el període del qual es tenen dades de sismicitat històrica, vora 1000 anys, s'observa l'ocurrència d'alguns sismes que causaren danys a la zona (intensitat VI-Vll). Això ha motivat l'estudi d'un període més llarg per a caracterizar l'activitat tectònica més recent a les Cadenes Costaneres Catalanes. Per últim, cal destacar la importància de la posada a punt d'un mètode que permeti analitzar l'activitat tectònica recent en zones on aquesta és poc intensa. Aquest és un punt de gran interès ja que com s'ha pogut comprovar recentment s'han donat casos de sismes forts ocorreguts en zones on no s'havien centrat els esforços d'anàlisi neotectònica degut a la baixa activitat tectònica recent detectada. Així. tot i que convé estudiar detalladament les zones amb una activitat important, és necessari desenvolupar mètodes d'anàlisi i estudis en zones on aquesta és moderada. Els objectius principals plantejats en aquesta tesi són els següents: - Localitzar i caracteritzar l'activitat neotectònica de la zona. - Localitzar i caracterizar la tectònica activa de la zona així com determinar i estudiar l'existència de paleosismicitat i les seves implicacions en la perillositat sísmica de la zona. - Posar a punt un mètode que permeti analitzar l'activitat neotectònica en zones on aquesta activitat no és molt intensa. Per a assolir aquests objectius he combinat antigues i noves tècniques d'anàlisi. Al llarg de l'estudi he observat que els mètodes clàssics d'anàlisi de l'activitat tectònica recent utilitzats en altres zones (anàlisi de poblacions de falles. anàlisis cinemàtiques. etc) no eren suficients per aconseguir els objectius plantejats. La màxima informació s'ha aconseguit gràcies a la comparació i anàlisi conjunta de dades estructurals (fracturacíó, còdols estriats, flexions i basculaments), geomorfològiques (fronts muntanyosos, xarxa fluvial, ventalls al.luvials), de paleosisnúcitat (escarpaments de falla, evidències de liqüefacció, moviments de massa) i de sismicitat. Els resultats obtinguts han permès per una banda, determinar que la zona es troba encara sota els efectes de la distensió neògena, sense mostrar grans variacions en el tipus de deformació que s'inicià al Miocè inferior, i per altra determinar la presència i caracteritzar fractures que molt probablement són sismogèniques, fractures que podrien tenir un període de recurrència de pocs milers d'anys i per tant ser encara actives. Aquests resultats es poden agrupar en els següents apartats: els que fan referència a l'activitat neotectònica, els que fan referència a la paleosisnúcitat í la tectònica activa i els que fan referència al mètode utilitzat: Resultats que fan referència a l'activitat neotectònica: ú La zona estudiada ha experimentat deformació tectònica durant el Pliocè i durant el Quaternari. L'existència d'aquesta activitat s'ha determinat per la presència d'indicadors I) geomorfològics -fronts muntanyosos amb morfologia típica d'aixecament recent, xarxa de drenatge amb anomalies en el perfil d'equilibri, diferències en el grau d'incisió de la xarxa de drenatge-, 2) tectònics -fracturació. flexions i dissolució en els códols de dipòsits pliocens i quaternaris-, 3) de paleosismicitat -escarpaments de falla, evidències de liqüefacció, grans moviments de massa-, i 4) de sismicitat. ú La intensitat de l'activitat neotectònica ha estat poc intensa a jutjar per 1) l'elevat grau de degradació dels indicadors geomorfològics. 2) la poca quantitat d'indicadors, tant geomorfològics. com tectònics i de paleosismicitat. ú La localització dels indicadors d'activitat neotectònica mostra dos fets destacables: 1) la major part es concentren a la meitat meridional de la zona estudiada, coincidint amb la zona on s'observa menys sismicitat instrumental i històrica, i 2) molts dels indicadors geomorfològics es concentren en quatre fronts muntanyosos posant en evidència que aquests han experimentat un aixecament neotectònic: el del Baix Ebre, el del Camp, el del Montseny i el del Pla del Burgar. ú La pràctica totalitat dels indicis mostra que la deformació neotectònica ha estat produïda per falles el lliscament de les quals té una component predominantment vertical. Els principals indicis en aquesta direcció són l'existència de facetes triangulars en els fronts muntanyosos, les anomalies en el perfil longitudinal dels rius, les diferències d'incisió fluvial en els fronts muntanyosos i en les fosses neògenes, les falles normals detectades en dipòsits quaternaris i pliocens, i per últim l'absència de defleccions a la xarxa fluvial en planta.

RiskCat : els riscos naturals a Catalunya, informe executiu = Los riesgos naturales en Cataluña = Natural risks in Catalonia / [redacció de l'informe: Joan Manuel Vilaplana & Blanca Payàs]



Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, 2008
228 p. : il. col. ; 30 cm + 1 CD-ROM
Texts en catlà, castellà i anglès.
ISBN 978-84-393-7836-5

Zonas de aludes en la Vallferrera: clasificación y riesgo geomorfológico / Montserrat Mases Cobero, Joan Manuel Vilaplana Fernández
Mases i Coberó, Montserrat


En: Pirineos. Jaca, núm. 138 (1991) , p. 39-52 : map., gràf.

La vall Ferrera és una conca que es troba en el Pirineu occidental català, limitant a l'est amb Andorra. En aquesta conca s'ha realitzat un estudi de les característiques de les zones d'allaus, des de dues perspectives: en primer lloc s'ha fet una descripció i una classificació de les diferents morfologies de les zones d'allaus comparant la seva distribució amb alguns paràmetres intrínsecs de la conca (litologia, relleu pre-existent, etc.). S'ha observat que les diferents morfologies de les zones d'allaus són producte de l'adaptació d'aquestes al relleu glacial pre-existents. En segon lloc, s'ha fet una anàlisi del risc geomorfològic que els allaus comporten en aquesta zona del Pirineu, identificant quatre sectors on el risc és alt degut a la interferència d'aquests amb l'estructura social.

Geological and structural controls on La Garrotxa monogenetic volcanic field (NE Iberia) [Fitxer informàtic] / Xavier Bolós Granados ; [dirigida per: Joan Martí i Molist, Joan Manuel Vilaplana, Stéphanie Barde-Cabusson]
Bolós i Granados, Xavier de


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, DL 2015
Dirigida per: Martí i Molist, Joan; Barde-Cabusson, Stéphanie; Vilaplana, Joan Manuel. Universitat de Barcelona. Departament de Geodinàmica i Geofísica, 2014
1 recurs electrònic (344 p.)
Text en anglès, resum en anglès i català.

La present Tesi Doctoral es centra en els controls geològics i estructurals del vulcanisme monogenètic. S'ha posat especial atenció a la part més superficial de la litosfera i en el paper que juga aquesta zona en determinar la distribució de punts emissors i estils eruptius. S'ha seleccionat com a cas estudi el Camp Volcànic de la Garrotxa (GVF) (NE d'lberia). Aquest és encara poc conegut i ha esdevingut un lloc ideal per l'aplicació d'estudis multidlsciplinaris com els treballs que constitueixen aquesta Tesi Doctoral, integrant mètodes geofísics. treballs de camp, ­ anàlisis geomorfològics i estructurals. Els primers dos treballs s'han portat a terme al sector Nord del GVF. Aquests estudis s'han basat en l'aplicació de diverses tècniques geofísiques, identificant així les estructures tectòniques principals I obtenint una informació detallada del basament. El tercer treball també s'ha realitzat a partir d'un estudi multigeofísic. En aquest cas al sector Sud del GVF, concretament al volcà de la Crosa de Sant Dalmai. Els resultats han permès la realització d'un model de la part superior de la diatrema, determinant la seva estructura interna i origen. Els resultats obtingut suggereixen que la tomografia elèctrica resulta una eina eficaç per l'estudi dels diferents tipus d'edificis monogenètics. D'aquesta manera es presenta un treball breu amb diferents exemples de l'estructura dels cons volcànics de la zona. Combinant aquests resultats amb informació geològica de camp, s'ha realitzat la primera cartografia vulcanoestratigràfica del GVF. Finalment, s'ha fet un anàlisi volcanoestructural de tot el camp volcànic, el qual Inclou la distribució geoestadística de falles, fissures i punts emissors, identificació morfo-estructural de lineacions, anàlisi morfomètric dels cons i cràters, localització de la sismicitat registrada de la zona i gasos derivats del mantell en surgències i pous, com a guia per identificar falles actives o fractures obertes, amb l'objectiu de definir els controls estructurals d'aquest vulcanisme. Tot els resultats obtinguts han permès entendre el transport del magma des de la litosfera fins la superfície, i representen un eina essencial per una correcta avaluació de la perillositat volcànica al GVF. Tanmateix, les metodologies descrites estableixen una pauta general per l'estudi dels camps monogenètics actius.