português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
UNIVERSITAS TARRACONENSIS : REVISTA DE GEOGRAFIA, HISTORIA I FILOSOFIA []
Referències trobades:
101   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 6
anar a la pàgina                


1 / 101
seleccionar
imprimir
Text complet
Els Darrers temps de Pere III i la jurisdición de Tarragona / Ezequiel Gort i Juanpre
Gort i Juanpere, Ezequiel


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. X (1992) , p. 117-127
Notes a peu de pàgina.

El darrer any de la vida de Pere el Cerimoniós, el 1386, va representar un moment de dificultat extrema per a la ciutat i el Camp de Tarragona, on no van mancar, fins i tot, alguns episodis bèl·lics. El rei, per les bones o per les dolentes, pretenia aconseguir d'una vegada per totes la jurisdicció completa de Tarragona, enlloc d'haver de continuar compartint-la amb l'arquebisbe, tal com sempre havia estat.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Pere III el Cerimoniós ; Plet jurisdiccional ; Cisma d'occident
Àmbit:Tarragona ; Camp de Tarragona ; Catalunya
Cronologia:1386
Accés: https://raco.cat/index.php/UTGHF/article/view/356625
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 101
seleccionar
imprimir
Text complet
El Tractat de Ramon Baera sobre la il·licitud del contracte de venda de Violaris amb Carta de Gràcia (s. XIV) / Josep Hernando
Hernando Delgado, Josep


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. X (1992) , p. 117-127
Notes a peu de pàgina.

L'any 1928 el professor d'Economia de la Universitat de Columbia E. R. A. Seligman afirmava: "En el camp de la Història de la Economia hom troba encara immensos terrenys sense conrear i, fins i tot, gens explorats. Entre els més importants hi ha el de la literatura econòmica espanyola. Potser oblidem massa que Espanya es trobà un temps al davant d'Europa en poder polític i en riquesa i hom troba estrany que no es produeixi una activa discussió dels problemes més importants que surgiren en la seva vida econòmica. Aquesta literatura es quasi de manera absoluta desconeguda fora d'Espanya".


Matèries: Baixa edat mitjana ; Economia ; Crèdits ; Renda ; Fonts documentals ; Contractes
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1300 - 1400]
Accés: https://raco.cat/index.php/UTGHF/article/view/356626
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 101
seleccionar
imprimir
Text complet
Les "Ordinacions de Jurats" de l'any 1316. Notícia històrica / Joan Papell i Tardiu
Papell i Tardiu, Joan


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. X (1992) , p. 163-167
Notes a peu de pàgina. Inclou annex amb la transcripció del document.

A l'Arxiu Històric Comarcal de Valls, a la Secció de Pergamins, catalogat amb el núm. 44, s'hi conserva un exemplar del segle XIV, que conté la disposició, confirmació i conformació donada per la Cúria Arquebisbal de Tarragona de les ordinacions aprovades pel Consell General de Valls, que havien d'ésser rigorosament observades i seguides pel jurats vallencs, per tal de tenir cura del bon govern de la vila, ja que eren els administradors de la gestió pública municipal. El document conté la normativa jurídica per la qual s'ha de regir la juraderia vallenca i controlar els actes deis administradors del Comú de la Vila.


Matèries: Arxius històrics ; Arxius comarcals ; Fonts documentals ; Baixa edat mitjana ; Consell municipal ; Pergamí
Àmbit:Valls
Cronologia:1316
Accés: https://raco.cat/index.php/UTGHF/article/view/356629
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 101
seleccionar
imprimir
Text complet
Una Aproximació a la realitat de l'Institut de Reformes Socials / Maria Antonia Ferrer, Montserrat Duch, María Jesús Muiños
Vallverdú i Martí, Robert


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. X (1992) , p. 247-262
Notes a peu de pàgina.

Mitjançant Reial Decret de 23/IV/1903, fou creat l'Institut de Reformes Socials. El seu articulat en recull l'objectiu: afavorir l'acció social i governativa en benefici de la classe obrera. Es tracta d'un organisme sense poder decisori, encarregat sobretot de formular enquestes sobre la situació laboral espanyola, d'arbitrar els conflictes sorgits entre patronal i treball, i amb una organització vertical ramificada en Juntes Provincials i Locals. Depèn, en principi, del Ministeri de la Governació, seguint així la línia característica del règim restauracionista que considerava les revindicacions proletàries com una qüestió d'ordre públic; posteriorment serà emmarcat dins el Ministeri de Treball i finalitzarà les seves funcions amb el cop d'Estat de Primo de Rivera.


Matèries: Restauració ; Política social ; Juntes de Reformes Socials ; Dret laboral ; Treball ; Conflictivitat laboral
Matèries:Instituto de Reformas Sociales. Junta local de Tarragona
Àmbit:Tarragona ; Catalunya
Cronologia:1903 - 1923
Accés: https://raco.cat/index.php/UTGHF/article/view/356635
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 101
seleccionar
imprimir
Text complet
Nou Registre de Cancillería entorno de la Riba del s. XIV / Jordi Rius i Jové
Rius i Jové, Jordi


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. X (1992) , p. 179-186
Inclou apèndix documental.

L'aportació que fem amb aquest article havia de ser obra del malaurat professor, es tracta d'una tasca tot just iniciada per ell a les planes de la revista El Brugent on havia de publicar l'estudi de nou registres de cancilleria que donen notícies de la Riba, únicament arriba a publicar l'anàlisi de dos d'aquests nou registres, sense presentar-ne la transcripció, per aquest motiu aprofitem l'avinentesa per publicar la transcripció conjunta i completa d'aquests registres. Hem de lamentar però, que la premura de temps en l'elaboració d'aquest article no ens permet de fer-ne l'estudi històric corresponent.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Institucions polítiques ; Administració reial ; Fonts documentals
Matèries:Cancelleria Reial de Catalunya
Àmbit:Riba, la
Cronologia:1305 - 1336
Accés: https://raco.cat/index.php/UTGHF/article/view/356631
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 101
seleccionar
imprimir
Text complet
La Restauració a la Catalunya Urbana: 1875-1900 / Pere Anguera
Anguera i Nolla, Pere


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. X (1992) , p. 203-219

Els nostres coneixements actuals sobre la realitat política de la primera fase de la Restauració a Catalunya són quasi nuls. En línies generals es redueixen a alguna petita referència monogràfica difícilment extrapolable, uns quants llistats de resultats electorals, no sempre prous ni convenientment treballats, marginals, referències en memòries de personatges que hi participaren de lluny o d'aprop, i poca cosa mas. L'estat de la qüestió es podria resumir, doncs, en un gran interrogant. Aquesta migradesa contrasta, en canvi, amb la florida d'estudis que ha generat la fase política immediatament anterior, al Sexeni revolucionari, i fins i tot amb l'interès que ha desvetllat el primer quart del segle XX, ni que sigui sols per a resseguir l'evolució de part del catalanisme polític estructurat en les seves segones beceroles.


Matèries: Restauració
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1875 - 1900
Accés: https://raco.cat/index.php/UTGHF/article/view/356633
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 101
seleccionar
imprimir
Text complet
Aportació a l'estudi de la milícia urbana de Tarragona durant el setge i assalt del francès (1808-1811) (II) / Robert Vallverdú i Martí
Vallverdú i Martí, Robert


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. X (1992) , p. 263-282
Notes a peu de pàgina.

La segona part d'aquest treball pretén analitzar l'actuació, el comportament i la destinació final dels caps, oficials i sots-oficials de la milícia urbana de Tarragona, sota la direcció deis quals lluitaren durant el setge i l'assalt del francés més de dos mil veins, la majoria deis quals vessaren la seva sang durant la defensa aferrissada de la ciutat. L'estudi ha estat bastit bàsicament pel riquíssim arxiu particular del Sr. Ibarz i Albiñana, el de la Corona d'Aragó i el provincial de Tarragona, però el nostre escorcoll ha restat bloquejat algunes vegades per la manca de fonts primàries, ja que al costat d'una abundant documentació envers un oficial concret que ens ha obligat a sintetizar les línies principals de la seva intervenció, d'altres tan sols hem pogut localitzar el seu nom, l'ofici i la graduació. Així, doncs, amb sort desigual, presentem els cent vint-i-u dirigents dels dos batallons de milícia tarragonina durant l'any 1811.


Matèries: Guerra del Francès ; Milícia nacional ; Soldats voluntaris ; Setge de Tarragona
Àmbit:Tarragona ; Catalunya
Cronologia:1808 - 1811
Accés: https://raco.cat/index.php/UTGHF/article/view/356636
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 101
seleccionar
imprimir
Text complet
Relació d'obrers. Treballs i materials consignats al Llibre de l'obra de la Seu de Tarragona (anys 1335-1338) / Isabel Companys i Farrerons, Núria Montardit i Bofarull
Companys i Farrerons, Isabel


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. X (1992) , p. 305-325 : il.
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Catedrals ; Fonts documentals ; Obrers ; Materials de construcció ; Llibres de comptes
Matèries:Catedral de Tarragona
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[1335 - 1338]
Autors add.:Montardit i Bofarull, Núria
Accés: https://raco.cat/index.php/UTGHF/article/view/356637
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 101
seleccionar
imprimir
Text complet
La Capilla de Santa Bárbara en la Catedral de Tarragona, y su imagen titular atribuible a Guillem Seguer / Emma Liaño Martínez
Liaño Martínez, Emma


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. X (1992) , p. 305-325 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.


Matèries: Catedrals ; Capelles ; Romànic ; Gòtic ; Arquitectura religiosa ; Art religiós
Matèries: Seguer, Guillem
Matèries:Catedral de Tarragona. Capella de Santa Bàrbara
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[1300 - 1400]
Accés: https://raco.cat/index.php/UTGHF/article/view/356638
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 101
seleccionar
imprimir
Text complet
Obras Románicas para la iglesia de Forés en el siglo XIV / Emma Liaño, Norbert Miracle, Montserrat Sanmartí
Liaño Martínez, Emma


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. X (1992) , p. 327-332
Inclou apèndix documental.


Matèries: Esglésies parroquials ; Arquitectura religiosa ; Romànic ; Fonts documentals
Matèries:Església de Sant Miquel de Forès
Àmbit:Forès
Cronologia:1306; 1330
Autors add.:Miracle i Figuerola, Norbert ; Sanmartí i Roset, Montserrat
Accés: https://raco.cat/index.php/UTGHF/article/view/356639
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 101
seleccionar
imprimir
Text complet
Marià Fortuny com antecedent de l'Escola de Sitges / Mercè Vidal i Solé
Vidal i Solé, Mercè


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. X (1992) , p. 339-356

Dins l'evolució de la pintura catalana de paisatge del segle XIX hom pot destacar tres focus principals: el barceloní, tot seguint la figura de Ramon Martí i Alsina que tingué com antecedent Lluís Rigalt i com a producte la coneguda Escola d'Olot; una altra tendència de força no pas inferior ni en persistència ni en interès es féu ben palesa en els nostres àmbits pictòrics, es la que anomenem Escola de Sitges, perfectament definida i formada pels pintors Joan Roig i Soler (1852-1909) i Arcadi Mas i Fondevila (1852-1934), com a figures més destacades, i a les quals podríem afegir, en segon terme, Joaquim de Miró (1894-1914), Antoni Almirall (1860-1905) i algun altre, a part de les aportacions que en certs moments hi poguessin fer Santiago Rusiñol o Eliseu Meifrén, per exemple. Aquest grup pictòric orienta els seus interessos artístics primordialment vers la captació de la llum marítima de la Mediterrània i es situa a les costes de Sitges, on la blancor de l'arquitectura popular, el daurat de la sorra de les platges, les eixutes terres de conreu i la diafanitat de l'atmosfera conjugaven uns elements diametralment oposats als que considerem com a propis de la comarca d'Olot. Aquells artistes no foren pas els que descobriren les possibilitats pictòriques de la mar nostra, interpretada ja per Martí i Alsina, per exemple, però s'hi acostaren amb una òptica diferent, amb el propòsit de reflectir en llurs quadres les vibracions lluminoses d'unes hores contemplades segons uns plantejaments actualizats. Desenvolupaven una sensibilitat nova, empraven una paleta ampliament renovada, i àdhuc altres tipus de pinzellada, de tal manera que resulta obligat de plantejar-nos l'anàlisi de les possibles arrels d'aquesta actitud. Com ja han assenyalat alguns autors, cal situar aquestes arrels en alguns aspectes de l'obra de Marià Fortuny i Marsal (1838-1874) i deis seus seguidors inmediats.


Matèries: Pintors ; Pintura
Matèries: Fortuny i Marsal, Marià (1838-1874) ; Roig i Soler, Joan (1852-1909) ; Mas i Fondevila, Arcadi (1852-1934) ; Miró, Joaquim de (1849-1914) ; Almirall i Romagosa, Antoni (1860-1905)
Àmbit:Reus ; Sitges ; Catalunya
Cronologia:[1838 - 1934]
Accés: https://raco.cat/index.php/UTGHF/article/view/356641
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 101
seleccionar
imprimir
Text complet
El Terme dels Hospitals (el Morell, Tarragonès) de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem a finals del segle XVII / Pasqual Ortega
Ortega i Pérez, Pasqual


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VIII (1985-1986) , p. 201-228
Notes a peu de pàgina.

Amb aquest treball pretenem oferir algunes dades sobre el "terme dels Hospitals de Sant Joan", tal com se'l denomina al document, actual partida del municipi del Morell, comarca del Tarragonès.


Matèries: Ordes militars ; Nuclis de població ; Fonts documentals ; Capbreu ; Població ; Estructura agrària ; Edat moderna
Matèries:Orde de Sant Joan de Jerusalem
Àmbit:Hospitals de Sant Joan - Morell, el
Cronologia:1691 - 1697
Accés: https://raco.cat/index.php/UTGHF/article/view/356613
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 101
seleccionar
imprimir
Text complet
Las Solemnes y plausibles fiestas de Santa Tecla de 1775 / Josep Maria Sabaté i Bosch
Sabaté i Bosch, Josep Maria


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VIII (1985-1986) , p. 235-247


Matèries: Festes populars ; Festes religioses ; Edat moderna ; Devoció als sants ; Crònica
Matèries: Tecla, Santa
Àmbit:Tarragona
Cronologia:1775
Accés: https://raco.cat/index.php/UTGHF/article/view/356615
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 101
seleccionar
imprimir
Text complet
Reflexions sobre la crisi de l'Antic Règim a través de la lectura de textos de l'època (1787-1814) / Maria Antònia Ferrer i Bosch, María Jesús Muiños i Villaverde
Ferrer i Bosch, Maria Antònia


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VIII (1985-1986) , p. 111-119
Notes a peu de pàgina.

No pretenem, amb aquest article, definir allò que entenem per crisi de l'Antic Règim, ni aplicar aquest procès de crisi al cas concret de Catalunya, ja que és un tema estudiat i debatut per historiadors catalans que ens mereixen la més alta consideracio pel seu rigor investigador, metodològic i científic. Intentem, sí, aportar el resultat d'unes reflexion sobre la crisi de l'Antic Règim a Catalunya, aconseguida a travès de la lectura de textos del període comprès entre la Revolució Francesa i l'acabament de la Guerra del Francès. Aquest article és fruit d'un treball de Seminari realitzat al si del Departament d'Història Contemporània de Tarragona, concretament emmarcat dins l'assignatura d'Història Contemporània de Catalunya.


Matèries: Carles IV d'Espanya ; Antic Règim ; Crisi de l'Antic Règim ; Revolució francesa ; Guerra del Francès ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1787 - 1814
Autors add.:Muiños i Villaverde, María Jesús
Accés: https://raco.cat/index.php/UTGHF/article/view/356616
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 101
seleccionar
imprimir
Text complet
Aportació a l'estudi de la milícia urbana de Tarragona durant el setge i assalt del francès (1808-1811) (I) / Robert Vallverdú i Martí
Vallverdú i Martí, Robert


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VIII (1985-1986) , p. 271-289
Resum de la lliço jubilar. Notes a peu de pàgina.

Si Catalunya no col·laborà amb les autoritats franceses i no organitzà cap tipus de milícia bonapartista, fou perquè des de l'aixecament de maig fins a l'alliberació de les ciutats creà forces de resistència disposades a vessar la sang per la defensa de llurs llibertats. Cossos tan arrelats i institucionalitzats al país, com els miquelets, els sometents i més tard la milicia urbana s'uniren a la resta deis ciutadans en la defensa de pobles i viles, i quan aquests caigueren a mans de l'invasor, s'organitzaren en guerrilles i continuaren lluitant i fustigant l'enemic. A principis de juliol del 1810, quan el Capità General de Catalunya inicià les primeres accions per crear les milícies urbanes de la ciutat de Tarragona, abatudes ja les viles de Valls, Montblanc i Reus, molts joves procedents d'aquests llocs es dirigiren a la ciutat invicta per unir-se als tarragonins i ocupar punts de defensa. Per això, en aprovar O'Donnell la formació del primer batalló foren molts els joves que voluntàriament s'allistaren. En conseqüéncia. malgrat que la milícia urbana es formá a Tarragona, fou un cos obert a tots els patriotes del Camp disposats a vendre molt cara la capital al francés.


Matèries: Guerra del Francès ; Milícia nacional ; Soldats voluntaris ; Setge de Tarragona
Àmbit:Tarragona ; Catalunya
Cronologia:1808 - 1811
Accés: https://raco.cat/index.php/UTGHF/article/view/356618
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 101
seleccionar
imprimir
Text complet
Resistències perifèriques d'Espanya a la conquesta romana / Rafael Ballester i Escales
Ballester i Escalas, Rafael


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VIII (1985-1986) , p. 9-11
Resum de la lliço jubilar.


Matèries: Edat antiga ; Colonitazió romana
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1985]
Accés: https://raco.cat/index.php/UTGHF/article/view/356585
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 101
seleccionar
imprimir
Text complet
La Dramatització tradicional de mites bíblics: Els Pastorets / Joan Prat i Caròs
Prat i Carós, Joan


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VIII (1985-1986) , p. 23-37
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.


Matèries: Religiositat popular ; Tradicions populars ; Pastorets ; Teatre popular ; Nadal
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1800 - 1900]
Accés: https://raco.cat/index.php/UTGHF/article/view/356586
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 101
seleccionar
imprimir
Text complet
Notes sobre jerarquia urbana i comunitats religioses a Catalunya a la fi de l'antic règim / Josep Oliveras i Samitier
Oliveras i Samitier, Josep


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VIII (1985-1986) , p. 111-119
Bibliografia.

Aquestes breus notes formen part d'una recerca per conèixer el sistema urbà de Catalunya a la fi de l'antic règim, aproximadament en el de període de temps que comprèn els regnats de Caries IV i Ferran VII, entre l'últim terç del segle XVIII i el primer terç del XIX, i en una època en què s'accentua la crisi de l'estat i fa fallida la monarquia absoluta.


Matèries: Carles IV d'Espanya ; Ferran VII d'Espanya ; Crisi de l'Antic Règim ; Comunitats religioses ; Ordes religiosos ; Convents ; Monestirs ; Ciutats ; Estructura urbana
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1788 - 1833]
Accés: https://raco.cat/index.php/UTGHF/article/view/356589
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 101
seleccionar
imprimir
Text complet
Religió, ideologia i literatura popular: els balls parlats del Camp de Tarragona / Pere Anguera, Josep Bargalló Valls
Ferrer i Bosch, Maria Antònia


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VIII (1985-1986) , p. 111-119
Notes a peu de pàgina.

Els balls parlats, malgrat la seva evident importancia com a eina de transmissió i de convicció ideològica damunt les classes populars, la seva innegable funció lúdica en les festes de més diversa mena -profanes o religioses- i, fins i tot, el seu interès literari i sociològic, no han merescut fins ara el detallat estudi que fixés i valorés la seva trajectòria, tot i que des de la Renaixenga han estat causa de comentaris tangencials d'erudits i folkloristes i, més recentment, han centrat diversos estudis i edicions a nivell local o comarcal.


Matèries: Tradicions populars ; Religiositat popular ; Balls parlats ; Danses populars ; Classes populars ; Historiografia ; Literatura
Àmbit:Reus ; Camp de Tarragona
Cronologia:[1700 - 1900]
Accés: https://raco.cat/index.php/UTGHF/article/view/356590
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 101
seleccionar
imprimir
Text complet
Religiositat i societat catalana durant el segle XIX, a través dels testaments / Maria Antònia Ferrer i Bosch
Ferrer i Bosch, Maria Antònia


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VIII (1985-1986) , p. 111-119
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Església i societat ; Creences religioses ; Religiositat popular ; Fonts documentals ; Testaments
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1800 - 1900]
Accés: https://raco.cat/index.php/UTGHF/article/view/356591
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 6
anar a la pàgina                

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3