Gobierno, administración y fiscalización municipal de la prostitución reglamentada en la ciudad moderna : Barcelona y el Servicio de Higiene Especial (1889-1892) / Santiago de Miguel Salanova
Miguel Salanova, Santiago de


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 42 (2024) , p. 113-143
Exemplar dedicat a: "Espacio y acción política en las reformas de la ciudad liberal en España (1875-1936)". Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Aquest article s'acosta al fenomen de la reglamentació de la prostitució a Barcelona entre 1889 i 1892. L'interès historiogràfic d'aquest període s'explica pel fet que l'activitat quedaria durant aquests anys sota la competència directa del poder local, encarregant-se aquest últim d'abordar el procés de regularització dels serveis d'higiene especial en virtut del determinat amb la publicació de la Reial ordre del 4 de gener de 1889 per part del Ministeri de la Governació. L'anàlisi d'aquesta fase de municipalització exigeix atendre les característiques del projecte que l'Ajuntament de Barcelona va desenvolupar per a tractar una problemàtica de salut i ordre públic que havia crescut en paral·lel a l'expansió poblacional de la ciutat. El coneixement d'aquest procés requereix estudiar les dinàmiques de govern, administració i fiscalització de l'activitat prostitucional, teixides tant en l'àmbit de la política municipal com en el desenvolupament de la vida quotidiana de l'urbs.

¿Voluntarismo o legado? : el Proceso de Barcelona y las alusiones históricas en la justificación de la política mediterránea de España (1995-2011) / Martí Grau i Segú
Grau i Segú, Martí


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 34 (2016) , p. 87-114
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Les referències històriques utilitzades per representants polítics al llarg del temps poden mostrar els canvis en la manera de justificar polítiques davant la societat. En el cas d'Espanya, l'impuls de les relacions euromediterrànies dins del Procés de Barcelona va procurar sortejar una certa visió tradicional que veu la política mediterrània com un llegat i les al·lusions al passat van ser a vegades obviades, preferint-se la mirada al futur com a esperó de la cooperació regional. Amb tot, la política exterior espanyola va convergir amb la francesa i la italiana en l'assentar l'agenda mediterrània de la Unió Europea sobre un discurs històric compartit. El seu desenvolupament, no obstant això, no resultarà coherent amb l'objectiu últim d'una major cohesió regional, afeblirà el propi Procés de Barcelona i minarà la legitimitat de la Unió Europea com a actor internacional en la zona.

Ramón Mercader, el hombre del piolet. biografía del asesino de Trotsky / Josep Puigsech Farràs
Puigsech i Farràs, Josep


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 33 (2015) , p. 342-343
Ressenya de:
. Ramón Mercader, el hombre del piolet. biografía del asesino de Trotsky / Eduard Puigventós López. Barcelona : Now Books, 2015

La Rereguarda en guerra. Catalunya, 1936-1937 / [ressenya de] Josep Puigsech Farràs
Puigsech i Farràs, Josep


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 30 (2012) , p. 297-299
Ressenya de:
. La Rereguarda en guerra : Catalunya, 1936-1937 / José Luis Martín Ramos. Barcelona : L'Avenç, 2012

Una Perspectiva de género de la represión concentracionaria franquista a partir del caso de la cárcel de Las Oblatas de Tarragona (1939-1943) / Montserrat Duch i Plana
Duch i Plana, Montserrat


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 29 (2011) , p. 315-336 ; il.
Exemplar dedicat a: "Cárceles de mujeres". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

En les presons franquistes per a dones es van amuntegar, en la dècada dels quaranta, militants antifeixistes, mares de la revolució i heroïnes de la rereguarda republicana al costat de prostitutes i dones que transgredien l'ordre econòmic autàrquic. El cas de la presó de Les Oblates de Tarragona es constitueix en estudi de cas per a aprofundir en una perspectiva de gènere de la repressió concentracionària franquista mitjançant l'anàlisi d'una pluralitat de fonts.

La Prisión militante : Ventas (Madrid) y Les Corts (Barcelona) / Fernando Hernández Holgado
Hernández Holgado, Fernando


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 29 (2011) , p. 195-236 ; il.
Exemplar dedicat a: "Cárceles de mujeres". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

El present treball pretén analitzar la trajectòria de dues de les principals presons de la dictadura franquista, Ventas i Les Corts, les corresponents a les dues capitals més poblades de l'Estat espanyol, Madrid i Barcelona. Per a això es parteix dels antecedents de l'empresonament femení a Espanya, marcats per un segell singularitzador i presidits per la influència dels agents religiosos, almenys fins a les reformes republicanes de 1931. Al mateix temps, s'insisteix en l'impacte de la "ruptura civilitzadora" que va suposar la guerra i la immediata postguerra, en termes d'empresonament massiu i extensió de la pena de mort, també entre les dones. Finalment, l'estudi aborda la conformació en Vendes i Les Corts -entre altres presons- de tota una cultura carcerària pròpia, fortament polititzada i diferenciada de la masculina, el record de la qual seria transmès durant les dècades següents a través dels relats de les preses polítiques.

La UGT de Cataluña durante la Guerra Civil (1936-1939) : ¿un sindicat cara la guerra? / David Ballester
Ballester i Muñoz, David


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 24 (2006) , p. 35-55
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Malgrat ser una organització catalana per naixement, la trajectòria de la UGT a Catalunya fins a la Guerra Civil va ser la història d'un fracàs. No seria fins a l'excepcional conjuntura bèl·lica quan, per primera vegada en la seva història, va estar en condicions de disputar als anarcosindicalistes la seva tradicional hegemonia. Aquest article té per objectiu plantejar els aspectes fonamentals d'aquesta "nova" UGT. El seu gènesi, els seus greus problemes de consolidació i, una vegada aconseguida aquesta, les enormes dificultats que va tenir per a mobilitzar i dinamitzar l'organització de masses en la qual s'havia convertit.

Catalanismo republicano en la Cataluña del siglo XIX (entre la historia cultural y la biografía política) / Xavier Ferré
Ferré i Trill, Xavier


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 18 (2000) , p. 299-312
Exemplar dedicat a: "El País vasco y España". Notes a peu de pàgina.

Cal destacar l'esforç metodològic d'aquesta història cultural dirigida per Pere Gabriel en concretar una primera relació entre societat catalana i cultura contemporànies si entenem per cultura a la manera de Raymond Williams un "sistema global de vida". Ens trobem, doncs, davant un programa intel·lectual que uneix recerca i socialització pedagogia historiogràfiques lliurades a la reordenació reflexiva, a l'ampliació dels propis coneixements i a l'evocació pausada de les experiències personals, tenint en compte el concepte de cultura exposat en el volum VIII per Enric Ucelay Da Cal, segons el qual "els *moviments culturals o artístics són una mena de microcosmos [exponent] davant la macrorealitat social".

La Cultura catalana en la Edad Contemporánea / Montserrat Corretger Sàez
Corretger i Sàez, Montserrat


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 17 (1999) , p. 299-306
Exemplar dedicat a: "La historia transnacional (y II))".

Cal destacar l'esforç metodològic d'aquesta història cultural dirigida per Pere Gabriel en concretar una primera relació entre societat catalana i cultura contemporànies si entenem per cultura a la manera de Raymond Williams un "sistema global de vida". Ens trobem, doncs, davant un programa intel·lectual que uneix recerca i socialització pedagogia historiogràfiques lliurades a la reordenació reflexiva, a l'ampliació dels propis coneixements i a l'evocació pausada de les experiències personals, tenint en compte el concepte de cultura exposat en el volum VIII per Enric Ucelay Da Cal, segons el qual "els *moviments culturals o artístics són una mena de microcosmos [exponent] davant la macrorealitat social".

Lengua, literatura y nacionalismo en Cataluña / Xavier Ferré
Ferré i Trill, Xavier


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 17 (1999) , p. 307-313
Exemplar dedicat a: "La historia transnacional (y II))". Resums en castellà i anglès.

Pere Anguera, amb El català al segle XIX, aporta un aspecte dels orígens del catalanisme en clau de sociolingüística centrat en l'estudi del pas d'una llengua d'ús, sense que els connacionals tinguessin una consciència política de la seva defensa (llengua del poble), a un estadi marcat pel procés de construcció de l'Estat espanyol liberal decimonònic en què la reivindicació de la llengua apareix com a exponent d'un moviment de nacionalització cultural i polític: el catalanisme (llengua nacional). En la primera part de l'assaig, compresa en els dos primers capítols ("El català a la crisi de l'Antic Règim" i "Ús polític del català"), Anguera demostra que el català no va conèixer una "decadència" (segons Jordi Rubio o Nuria Sales) en l'ús social al llarg del segle XVIII (abans i després de 1714) i al mateix temps posa en evidència la seva funció com a instrument de nacionalització política en ser utilitzat per a socialitzar una ideologia nacional (espanyola), ja que la llengua catalana era la vehicular de la pràctica totalitat dels sectors populars.

"Hermanos o extranjeros" : Hermanos o extranjeros / Francisco de Luis Martín
Luis Martín, Francisco de


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 12 (1994) , p. 129-156
Exemplar dedicat a: "Estudios sobre nacionalismo español". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Conèixer i explicar les claus del nacionalisme espanyol que va caracteritzar la concepció política del diari ABC al llarg del quinquenni republicà així com l'elaboració i formulació del discurs que, com a canal de transmissió d'aquest nacionalisme i exponent d'una peculiar lectura del nou règim, va servir per a defensar les posicions pròpies i combatre la dels seus adversaris davant l'opinió pública constitueix l'objecte d'aquest treball. En ell s'aborda, doncs, la postura del diari monàrquic enfront dels fets fonamentals que van configurar "la qüestió catalana" -especialment, l'elaboració i aprovació de l'Estatut per a Catalunya i la seva suspensió després dels successos d'octubre de 1934-, i l'evolució que va sofrir aquella en les diferents etapes republicanes. Al seu través es dibuixarà amb nitidesa la frontal oposició d'ABC tant cap al nacionalisme català com cap al reformisme republicà i la solució prevista per aquest al problema regional.

Las Juventudes Comunistas Ibéricas del Poum / Ramón Casterás Archidona
Casterás Archidona, Ramón


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 5 (1987) , p. 65-75
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà.

Estudiar les joventuts marxistes i més específicament les joventuts comunistes, presenta una complexa problemàtica immersa, al mateix temps, en uns contextos històrics molt difícils. Les Joventuts Comunistes van néixer en els anys vint, en els anys de crisis del sistema polític de la Restauració, van conèixer la dictadura del general Primo de Rivera, van conèixer una transició amb dictablanda, una república democràtic-burgesa amb greus problemes econòmics, socials i polítics i, per descomptat, també van haver de conèixer la guerra civil que van pronosticar des de la seva interpretació del capitalisme i del feixisme. Abans d'entrar en l'estudi del que serà el nucli d'aquesta conferència, m'ha semblat correcte oferir unes reflexions generals prèvies entorn del moviment juvenil comunista i incloure una raonable cronologia. Atès que en aquest col·loqui s'ha programat una conferència sobre les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) i per a evitar que es produeixi una excessiva repetició temàtica, he decidit que el nucli principal de la meva conferència sigui l'estudi de les "altres" joventuts comunistes, és a dir, de les Joventuts Comunistes Ibèriques (JCI) del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).

Aproximación a los decretos de SïAgaró / Josep Maria Bricall Masip
Bricall i Masip, Josep Maria


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 3 (1985) , p. 111-118
Resum en castellà.

L'anàlisi dels anomenats decrets de S'Agaró és fonamental per a conèixer l'abast de la política econòmica duta a terme pel govern de la Generalitat de Catalunya durant la guerra civil; no obstant això encara és una cosa atrevida escriure unes línies sobre el significat dels Decrets de S'Agaró, dits així perquè la preparació dels projectes va ser encomanada a un conjunt de tècnics i economistes convocats pel llavors primer conseller i conseller de Finances de la Generalitat, Josep Tarradellas, en aquesta localitat del Baix Empordà. En diverses ocasions, durant la guerra civil, l'acord entre els diferents partits i organitzacions d'esquerra que formaven part del govern de la Generalitat van donar uns fruits que fins i tot avui mereixen una atenta reflexió. Per això és interessant tractar de captar alguns aspectes del procés que va conduir a aquests resultats: un esforç d'interpretació i anàlisi amb pretensions de serenitat és sempre un bon exercici per a entendre una pràctica i per a reflexionar sobre els procediments que la van desencadenar.