português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
MUSICA CLASSICA []
Referències trobades:
119   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 6
anar a la pàgina                


1 / 119
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
15è aniversari de l'Orquestra de Cambra de Cervera [Enregistrament sonor] / Manel Valdivieso, director

Orquestra de Cambra de Cervera.


Sabadell : La Mà de Guido, DL 2002
1 disc sonor (CD) (58 min)
Enregistraments: Lleida : Auditori Enric Granados, 8 d'abril de 2001. Terrassa : Centre Cultural de Caixa Terrassa, 2 de desembre de 2001. Cervera: Auditori, 26 de març de 2000. Conté: Suite Holberg, op. 40 / E. Grieg. Petita serenata nocturna , K 525 / W. A. Mozart. Stabat Mater / G. B. Pergolesi: Âria de la 3a suite / J. S. Bach. Cor infantil III de l'Orfeó Català. Director: Lluís Vilamajor (Stabat Mater).



Matèries: Orquestres ; Documents sonors ; Commemoració ; Música clàssica
Matèries:Orquestra de Cambra de Cervera
Àmbit:Cervera
Cronologia:[1987 - 2002]
Autors add.:Valdivieso, Manel (Dir.)
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 119
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
15è aniversari de l'Orquestra de Cambra de Cervera [Enregistrament sonor] / Orquestra de Cambra de Cervera ; Manel Valdivieso, director

Orquestra de Cambra de Cervera.


Sabadell : Ars Harmonica, DL 2002
1 disc sonor (CD) (29 min, 20 s) : estèreo



Matèries: Orquestres ; Documents sonors ; Commemoració ; Música clàssica
Matèries:Orquestra de Cambra de Cervera
Àmbit:Cervera
Cronologia:[1987 - 2002]
Autors add.:Valdivieso, Manel (Dir.)
Localització: B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 119
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
XV anys d'Orquestra de Cambra : dossier / coordinat per Santi Riu i Solé



En: Segarra actualitat. Cervera, Núm. 51 (febr. 2001), p. 19-30



Matèries: Orquestres ; Commemoració ; Música clàssica
Matèries:Orquestra de Cambra de Cervera
Àmbit:Cervera
Cronologia:[1986 - 2001]
Autors add.:Riu i Solé, Santi (Dir.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Lleida; B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 119
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Orquestra de Camera Musicae fa deu anys / Glòria Coll Domingo
Coll Domingo, Glòria


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XXXVII, núm. 217 (juliol-setembre 2016), p. 34-39 : il.


Matèries: Orquestres ; Commemoració ; Música clàssica
Matèries:Orquestra de Cambra Musicae
Àmbit:Riudoms
Cronologia:[2006 - 2016]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/325844
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 119
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Vida musical a Reus a l'època dels Mateu (1854-1973) [Fitxer informàtic] / ester Pascual Anguera ; [dirigida per:] Xosé Aviñoa
Pascual Anguera, Ester


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2017
Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2017
1 recurs electrònic (670 p.)

Aquesta tesi explica i analitza la vida musical a la ciutat de Reus en el període comprès entre 1854 i 1973, època en què els compositors Estanislau Mateu Mas i Estanislau Mateu Valls van viure i van realitzar la seva activitat professional. Amb aquesta finalitat s'estudien els diversos tipus de música que eren més populars a la ciutat en aquell període: l'evolució de l'òpera i la sarsuela a la ciutat, com i qui interpretava la música en els cafès, l'aparició i desenvolupament de la música coral a Reus així com l'aparició d'entitats i espais dedicats al cultiu i difusió de la música com els Jardins d'Euterpe, la Banda Municipal o l'Associació de Concerts; entitats que van suposar un augment considerable de l'afició i cultura musical entre els reusencs, i que els va permetre gaudir de la presència de primeres figures musicals de l'època, a més de conèixer les novetats musicals del repertori europeu. S'exposa també a través de la seva biografia, les aportacions que van fer a la vida musical i cultural els mestres Estanislau Mateu Mas (1854-1911) i Estanislau Mateu Valls (1877-1973), sent el primer el que va difondre la música de Wagner a la ciutat, a més d'organitzar concerts amb una determinada periodicitat, la qual cosa fou l' origen de la futura Associació de concerts de Reus. El mestre Estanislau Mateu Mas, a més, va aconseguir augmentar la qualitat interpretativa del Cor del Centre de Lectura convertint-lo en Orfeó. La competició de l'orfeó amb una altra coral reusenc, l'Eco Republicà, va provocar que les dues s'esforcessin per tenir una excel·lent qualitat musical, arribant a guanyar prestigiosos concursos internacionals. El mestre era, a més, un excel·lent intèrpret de piano i es va dedicar a la docència i a la composició, sent populars en l'època els ballables que componia, dels quals les partitures per a piano van gaudir de certa popularitat. El seu fill, Estanislau Mateu Valls, va desenvolupar en un principi la seva carrera musical a Barcelona, estant en contacte amb les grans figures culturals de l'època i fundant l'Orfeó de Sants, coral mixta que va collir grans èxits sota la seva direcció. A la mort del seu pare, el va rellevar en la direcció del Orfeó Reusenc, convertint-la en cor mixt i entitat independent i recuperant la bona qualitat interpretativa del cor. Com a compositor es va centrar en l'harmonització de cançons populars catalanes així com en la composició de música religiosa. Finalment el treball conclou amb una anàlisi de la biblioteca musical personal de tots dos mestres conservada íntegrament al local del Orfeó Reusenc. Es va realitzar un registre de cadascuna de les partitures i documents conservats amb les seves principals característiques, i a partir d'aquí es va crear una base de dades que permet conèixer amb exactitud el contingut i localització de cada un dels documents que la integren. A través de l'anàlisi del material conservat i de les dades històriques recopilades podem saber quina música escoltaven els reusencs i qui la interpretava, sent aquesta una aportació clau per a la història musical catalana, ja que Reus era en aquest moment la segona ciutat més important de Catalunya.


Matèries: Tesis doctorals ; Música ; Músics ; Música clàssica ; Música popular ; Concerts musicals ; Vida cultural ; Agrupacions musicals ; Opera ; Associacions culturals
Matèries: Mateu Mas, Estanislau (1854-1911) ; Mateu Valls, Estanislau (1877-1973)
Àmbit:Reus
Cronologia:1854 - 1973
Autors add.:Aviñoa Pérez, Xosé (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/430849
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 119
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Guía de festivals d'estiu de clàssica 2017 / Nuria Maynou, Jordi Martí Fabre
Maynou, Núria


En: 440 Clàssica. Barcelona, núm. 37 (estiu 2017), p. 14-38 : il
Especial festivals d'estiu.



Matèries: Música clàssica ; Festivals de música ; Guies ; Músics ; Entrevistes
Àmbit:Catalunya
Cronologia:2017
Autors add.:Martí Farre, Jordi
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 119
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
The London Gabrieli Bass Ensemble / Ignasi Torras i García ; fotografia: Arxiu Comarcal del Bages
Torras i Garcia, Ignasi


En: El Pou de la Gallina. Manresa, núm. 306 (febrer 2015), p. 35 : il. (Crònica social


Matèries: Agrupacions musicals ; Concerts musicals ; Música clàssica
Matèries:London Gabrieli Bass Ensemble, The ; Teatre Conservatori de Manresa
Àmbit:Manresa ; Londres - Regne Unit
Cronologia:1974
Accés: http://elpou.cat/redaccio/arxius/imatgesbutlleti/Febrer 2015 TOT bx.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; B. del Casino (Manresa); B. Ateneu Les Bases (Manresa); B. Sant Valentí (Navarcles); B. Sant Fruitós de Bages; B. Cal Gallifa (Sant Joan de Vilatorrada); B. d'Artès; B. Pare Ignasi Casanovas (Santpedor)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 119
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Mireia Pintó / Jordi Sardans ; fotos: Francesc Rubí
Sardans i Farràs, Jordi


En: El Pou de la Gallina. Manresa, núm. 285 (març 2013), p. 22-26 : il. (L'Entrevista


Matèries: Entrevistes ; Biografia ; Cantants ; Opera ; Dona ; Professores ; Música clàssica
Matèries: Pintó i Garriga, Mireia (1968-....)
Àmbit:Manresa ; Catalunya
Cronologia:1968 - 2012
Autors add.:Rubí i Casals, Francesc (Il·l.)
Accés: http://elpou.cat/redaccio/arxius/imatgesbutlleti/Març 2013.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; B. del Casino (Manresa); B. Ateneu Les Bases (Manresa); B. Sant Valentí (Navarcles); B. Sant Fruitós de Bages; B. Cal Gallifa (Sant Joan de Vilatorrada); B. d'Artès; B. Pare Ignasi Casanovas (Santpedor)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 119
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Segona associació de música de Mataró (1950-1960) / Francesc Masriera i Ballescà
Masriera i Ballescà, Francesc


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 117 (gener 2017), p. 35-48 (Estudis

A la dècada de 1950, Mataró comptà amb una Associació de Música que portà a la ciutat formacions i concertistes de renom. Francesc Masriera i Ballescà, habitual col·laborador dels Fulls, ha repasat els programes de les audicions, ha rellegit crítiques musicals i documents, i ha parlat amb persones que recorden aquella experiència. En aquest article estudia el context musical del moment i dóna compte de com aquesta associació, tot emulant una d'anterior que va existir entre 1927 i 1932, va oferir a la ciutat el millor de la música clàssica que corria per Catalunya.


Matèries: Associacions culturals ; Associacions artístiques ; Música clàssica ; Concerts musicals ; Programes ; Crítica musical ; Fonts documentals
Matèries:Associació de Música de Mataró
Àmbit:Mataró
Cronologia:1950 - 1960
Accés: http://www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/320338
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 119
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Rosa Puigbonet i Alsina / Maite Grau
Grau, Maite


En: Singladures : Revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar. Vilassar de Mar, núm. 28 (desembre 2010), p. 27-28 : il. (Articles


Matèries: Biografia ; Dona ; Artistes ; Músics ; Músics ; Orgues ; Música clàssica ; Homenatge
Matèries: Puigbonet i Alsina, Rosa (1924-....)
Àmbit:Vilassar de Mar
Cronologia:1924 - 2010
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Singladures/article/view/250353/335002
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Pompeu Fabra (Mataró); Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 119
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
20 anys fent música / Domènec Miquel
Miquel i Serra, Domènec


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 38-39 (2011) , p. 205-206 (Ressenyes
Ressenya de:
- Romaní, Daniel. L'Orquestra Simfònica Sant Cugat. 20 anys / Daniel Romaní. Sant Cugat del Vallès : [l'autor], 2010



Matèries: Ressenyes ; Orquestres ; Música clàssica ; Commemoració
Matèries:Orquestra Simfònica Sant Cugat
Àmbit:Sant Cugat del Vallès
Cronologia:[1990 - 2010]
Localització: Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 119
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'orquestra de l'Empordà / Joan Ferrerós
Ferrerós, Joan


En: Alberes. Cassà de la Selva, núm. 14 (tardor-hivern 2015), p. 50-51 : il. (Dossier. Els músics


Matèries: Música clàssica ; Músics ; Orquestres
Matèries:Orquestra de Cambra de l'Empordà
Àmbit:Figueres ; Alt Empordà
Cronologia:[1989 - 2015]
Accés: http://goo.gl/zJiWuI [Exemplar complet (accés restringit)]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; B. Sala de Lectura Miquel Pairolé (Quart); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 119
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Berlioz desafiant la Medusa / Joaquim Rabaseda
Rabaseda i Matas, Joaquim


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 417 (novembre 2015), p. 68-69 : il. (Mirador. Música) 

El Gran Teatre del Liceu programa Benvenuto Cellini, la primera òpera d'Hector Berlioz que es va convertir en un símbol romàntic per explicar la lluita de l'artista contra les adversitats del seu temps.



Matèries: Opera ; Música clàssica ; Romanticisme ; Sales de teatre
Matèries:Teatre del Liceu de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1839]; 2015
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 119
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Barcelona melòmana : la passió musical de la ciutat a través dels grans compositors / Cesc Avilés Pàmies
Avilés i Pàmies, Cesc


Barcelona : Angle, 2015
320 p. ; 23 cm (Inspira, 52) 
ISBN 9788416139651

Amb l'arribada de l'arxiduc Carles d'Àustria a Barcelona l'any 1705, en plena guerra de Successió, va arribar també la música clàssica a la ciutat. Des d'aleshores Barcelona ha viscut una llarga història d'amor amb la música i sobretot amb els principals compositors: de Bach a Stravinsky, passant per Mozart, Beethoven, Verdi o, naturalment, Wagner. Cesc Avilés s'ha capbussat en la recepció dels compositors a la ciutat -amor, rebuig, passió- i la seva repercussió: com Pau Casals rescata les suites de Bach, com sorgeixen el Teatre Líric, el Palau de la Música o el Liceu, com Lluís Millet i Amadeu Vives impulsen la creació de l'Orfeó Català, etc. I, amb una gran amenitat, l'autor recrea les anècdotes que provoquen les visites d'Strauss, Liszt o Stravinsky, o l'èpica cursa per aconseguir que Barcelona fos la primera ciutat on es representés Parsifal, un 31 de desembre de 1913. (Editorial).



Matèries: Música clàssica ; Hàbits culturals ; Músics
Àmbit:Barcelona ; Europa
Cronologia:[1705 - 2000]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 119
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La primavera del Modernisme / Joaquim Rabaseda
Rabaseda i Matas, Joaquim


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 413 (juny 2015), p. 66-67 : il. (Mirador. Música) 

El dissabte 20 de juny, a la Sala Oval del Museu Nacional de Catalunya, l'Orquestra Simfònica de l'Esmuc reestrena Juventus, concert per a dos violins, piano i gran orquestra de Joan Manén.



Matèries: Música ; Concerts musicals ; Música clàssica ; Orquestres ; Modernisme
Matèries:Orquestra Simfònica de l'Esmuc ; Museu Nacional de Catalunya
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[2015]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 119
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'ermita de Sant Antoni : de música clàssica, escenari / Francesc Blanc Canyelles
Blanc i Canyelles, Francesc


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 38 (2014) , p. 175-176


Matèries: Música clàssica ; Concerts musicals ; Vida política ; Vida cultural ; Ermites
Matèries:Ermita de Sant Antoni d'Altafulla
Àmbit:Altafulla
Cronologia:[1995 - 2003]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/EstudisAltafulla/article/view/282986/383499
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca Municipal d'Altafulla; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 119
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Marta Cardona / text: Agustí Masip i Montse Mateos ; fotografies: Josep Molina, Marta Cardona i Andrea Vallès
Masip, Agustí


En: Lo ViOlí. Torroja del Priorat, núm. 16 (2n. semestre 2013), p. 16-19 : il. (Entrevistes



Matèries: Entrevistes ; Dona ; Músics ; Orquestres ; Música clàssica
Àmbit:Mora d'Ebre ; Falset ; Catalunya
Cronologia:[2013]
Autors add.:Mateos, Montse ; Molina, Josep (Il·l.) ; Cardona, Marta (Il·l.) ; Vallès, Andreu (Il·l.)
Localització: UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 119
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
I Mostra de joves pianistes de les Comarques de Tarragona : 2008 [Enregistrament sonor]



[S.l.] : Fundació Caixa Tarragona : Conservatori de Música, DL 2008
1 disc sonor (CD)



Matèries: Certàmens artístics ; Música clàssica
Àmbit:Tarragona, província
Cronologia:2008
Localització: B. Pere de Montcada (La Sènia); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 119
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Xavier Montsalvatge : una estètica des de la premsa : selecció d'assaigs i crítica musical / edició a cura de Joan Gay, Laura Pallàs i Josep Pujol ; selecció de Jordi Codina i Antoni Colomer



Girona : Diputació de Girona, 2012
221 p. ; 22 cm
Referències bibliogràfiques. Textos de Montsalvatge en castellà.
ISBN 9788496747982

A les pàgines de La Vanguardia, Destino i El Matí, el compositor Xavier Montsalvatge i Bassols (Girona, 1912 - Barcelona, 2002) va desenvolupar una llarga trajectòria com a crític musical . Fou testimoni qualificat de múltiples concerts, i va retenir per escrit vetllades i interpretacions memorables durant bona part del segle XX. Tanmateix els seus articles no són només una crònica musical del seu temps -elaborada a Barcelona però també a d'altres escenaris europeus-, sinó que també defineix les opinions d'un compositor reconegut envers tot allò que escoltava, des del criteri propi d'un creador. És així com dels seus escrits a la premsa també se'n pot desprendre una estètica, que aquest llibre mostra a través d'una àmplia selecció d'aquests textos crítics. Els fragments escollits permeten entreveure-hi aspectes autobiogràfics del compositor, diverses consideracions entre música i política, l'interès de Montsalvatge per la renovació operística, la seva sensibilitat pel ballet o la seva oïda clínica com acrític en qualitat d'autor. Així mateix, s'hi presenta un ampli "Diccionari Montsalvatge", un recull de retrats crítics de compositors i intèrprets que el van sasber emocionar.



Matèries: Antologies ; Crítica musical ; Músics ; Crítics ; Biografia ; Música clàssica ; Assaig
Matèries: Montsalvatge i Bassols, Xavier (1912-2002)
Àmbit:Girona ; Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1912 - 2002]
Autors add.:Pallàs, Laura (Ed.) ; Pujol i Coll, Josep (Ed.) ; Codina, Jordi ; Colomer, Antoni
Autors add.:Associació Xavier Montsalvatge
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 119
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Obra de Richard Wagner a Barcelona / Alfonsina Janés
Janés i Nadal, Alfonsina


Barcelona : Rafael Dalmau, 2013
402 p. ; 24 cm (Camí Ral, 36) 
ISBN 9788423207787

Des de la pimera audició a Barcelona, l'any 1862, l'estètica wagneriana va ser acollida amb entusiasme. El moviment wagnerià lligava amb el modernisme i amb els revulsius estètics d'una ciutat alhora, segons els àmbits socials, conservadora i transformadora, altrament trasbalsada per la crisi del 98 i de la Restauració. L'obra de Wagner suscità tant les passions favorables dels afins, com les protestes -no menys apassionades- dels adversaris, entre els quals es comptaven els partidaris de l'escola italiana, que havia de cedir part de l'hegemonia que havia exercit fins aleshores en el món de l'òpera.



Matèries: Músics ; Opera ; Música clàssica ; Modernisme ; Vida cultural
Matèries: Wagner, Richard (1813-1883)
Àmbit:Catalunya ; Barcelona
Cronologia:[1862 - 1920]


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 6
anar a la pàgina                

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3