La Diputación de Tarragona durante el Trienio Liberal (1822-1823) / Ramon Arnabat Mata, Carlos Moruno Moyano
Miguel Salanova, Santiago de


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 12, núm. 24 (2023) , p. 153-173 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

L'article estudia el paper de la Diputació de Tarragona (1822-1823) en l'articulació del sistema liberal durant el Trienni Liberal (1820-1823) i el seu impacte a la província de Tarragona. Primerament, es tracta el procés d'articulació de les províncies i diputacions per a després centrar-se en l'establiment de la Diputació, els seus membres i principals tasques. La consulta de documentació inèdita ha permès identificar expedients relacionats amb l'activitat d'aquesta institució, així com escrits de caràcter polític en defensa del sistema constitucional. D'entre totes les actuacions estudiades, caldria destacar la creació d'una intendència d'Hisenda provincial per part de la Diputació, tot vulnerant les directrius de les Corts, que contemplaven l'establiment d'una única intendència per a tota Catalunya amb seu a Barcelona. Amb aquesta mesura la Diputació va aconseguir retenir part dels tributs recaptats i costejar la Milícia Mòbil, un cos que va contribuir notablement en la lluita contra les partides reialistes que es van alçar de llarg a llarg de la província.

Gobierno, administración y fiscalización municipal de la prostitución reglamentada en la ciudad moderna : Barcelona y el Servicio de Higiene Especial (1889-1892) / Santiago de Miguel Salanova
Miguel Salanova, Santiago de


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 42 (2024) , p. 113-143
Exemplar dedicat a: "Espacio y acción política en las reformas de la ciudad liberal en España (1875-1936)". Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Aquest article s'acosta al fenomen de la reglamentació de la prostitució a Barcelona entre 1889 i 1892. L'interès historiogràfic d'aquest període s'explica pel fet que l'activitat quedaria durant aquests anys sota la competència directa del poder local, encarregant-se aquest últim d'abordar el procés de regularització dels serveis d'higiene especial en virtut del determinat amb la publicació de la Reial ordre del 4 de gener de 1889 per part del Ministeri de la Governació. L'anàlisi d'aquesta fase de municipalització exigeix atendre les característiques del projecte que l'Ajuntament de Barcelona va desenvolupar per a tractar una problemàtica de salut i ordre públic que havia crescut en paral·lel a l'expansió poblacional de la ciutat. El coneixement d'aquest procés requereix estudiar les dinàmiques de govern, administració i fiscalització de l'activitat prostitucional, teixides tant en l'àmbit de la política municipal com en el desenvolupament de la vida quotidiana de l'urbs.

Entre la vulnerabilidad y la desafiliación social : prevención y represión de la mendicidad en Madrid y Barcelona durante la Segunda República española / Santiago de Miguel Salanova
Miguel Salanova, Santiago de


En: Hispania. Madrid. Vol. 84, núm. 276 (2024) , 24 p. (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El Cólera en Barcelona : respuestas institucionales y sociales frente a la epidemia de 1884-1885 / Santiago de Miguel Salanova
Miguel Salanova, Santiago de


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 12, núm. 23 (2023) , p. 121-156 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Aquest article s'aproxima a l'última epidèmia de còlera viscuda per Barcelona en el segle XIX, des de plantejaments analítics i interpretatius relacionats amb dos períodes. En primer terme, s'explorarà el context en què la ciutat es va veure amenaçada per la possible introducció de la malaltia i per la declaració epidèmica després de la presentació d'uns primers casos aïllats, posant-se èmfasis no sols en les mesures preventives establertes per les autoritats locals, sinó també en els plans de reordenament institucional que llavors es van pensar com a necessaris per a la millora generalitzada de la salut pública urbana a mitjà termini. En segon lloc, s'estudiarà la conjuntura immediatament anterior i coincident amb el desenvolupament de l'epidèmia, observant tres escenaris específics. En aquest sentit, s'atendrà els plans de contenció dissenyats pels organismes sanitaris, a la incidència poblacional i socioespacial de l'afecció i a les diferents actituds i comportaments presentats entre el veïnat. En última instància, es generarà una contraposició entre la resistència activa i la solidaritat col·lectiva o l'auxili mutu que podien detectar-se durant l'embat del còlera.