La Guerra Civil a la Plana d'Urgell / Pol Galitó Martí
Galitó Martí, Pol


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 9-23 (Articles) 

Aquest article és una síntesi de la Guerra Civil durant el primer trimestre de 1938 quan l'Exèrcit de la República va haver de retirar-se del front d'Aragó perseguit per les tropes rebels del general Franco. Aquestes, a primers d'abril, van interrompre el seu avanç i van aturar-se al riu Segre on crearen una línia defensiva recolzada pel riu que es va convertir en un front de guerra. Els republicans també es van situar davant del riu per barrar-los el pas cap a l'interior de Catalunya, convertint la Plana d'Urgell en una zona militaritzada. La seva estada en el nostre territori va comportar una situació d'incertesa en la població civil, que va haver de suportar les conseqüències dels bombardejos franquistes i de les ofensives que les tropes republicanes, des de les poblacions de Pla, van desencadenar per revertir la situació i prendre la iniciativa. El fracàs de les ofensives i l'estabilització del front, durant nou mesos, va comportar la convivència entre els soldats i la població civil.

Retalls d'art al Pla d'Urgell: l'església de Fondarella i marededéus barroques / Joan Yeguas Gassó
Caruso, Matilde


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 25-34 (Articles) 

El present article analitza deu aspectes d'art i un d'història, ordenats cronològicament. Com habitualment, es tracta de béns no catalogats i als quals es dedica poca atenció historiogràfica. En l'àmbit històric analitzem el Camí de Sant Jaume a la comarca a partir d'un document del segle XVI. En el terreny artístic, la major part d'obres són de l'època del Renaixement: plaques de guix (Linyola), creu processional (Barbens), església (Fondarella) i quatre piques baptismals (Preixana, el Bullidor, Fondarella i el Palau d'Anglesola). Finalment, comentem tres imatges marianes de l'època del barroc, procedents de Mollerussa, el Poal i el Palau d'Anglesola.

La Recuperació i valorització de l'enllosat de la nau de l'església de Santa Maria de Linyola (Pla d'Urgell): les intervencions arqueològiques dels anys 2021 i 2022 / Andreu Moya i Garra, Izaskun Ambrosio Arcas, Elna Clua Novials, Javier Escuder Sánchez, Sergi Gonzàlez Planas, Ferran Piró Miret, Marina Prats Sanjuan, Maria Clua Mercadal, Gemma Piqué Palacín



En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 35-58 (Articles) 

El 2019 va posar-se al descobert un tram de l'enllosat original de la nau de l'església tardogòtica de Santa Maria de Linyola i van sondejar-se tres tombes. El 2021 va redescobrir-se la resta del paviment de pedra i va desenvolupar-se una intervenció arqueològica de documentació de l'enllosat i les làpides de les tombes que s'hi emplacen. El 2022 va rehabilitar-se el tram d'enllosat situat sota el cor, a l'entrada de l'església, cosa que va permetre enregistrar dades inèdites sobre el monument. Aquest article dona a conèixer els resultats més rellevants de les intervencions arqueològiques de 2021 i 2022.

El Pla d'Urgell a la Primera Edat del Ferro (775-550 a.n.e.) / Montse Baiges Minguella, Josep Gallart Fernàndez, Antoni Llussà Guasch
Baiges Minguella, Montse


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 59-76 (Articles) 

La Primera Edat del Ferro o Grup Segre- Cinca IV és un període cabdal per entendre l'evolució autòctona de la població de Ponent des de l'Edat del Bronze cap a la formació de la societat ibèrica ilergeta; i el Pla d'Urgell va jugar un paper destacat amb la seua situació al centre de la Plana Occidental Catalana. En aquest estudi revisem la informació arqueològica comarcal de la Primera Edat del Ferro, amb deu jaciments documentats fins ara, per superar la manca de recerca arqueològica crònica al Pla d'Urgell.

Arquitectura de terra al Pla d'Urgell : anàlisi multidisciplinària del risc social en dos casos d'estudi de baixa densitat poblacional mitjançant una metodologia d'avaluació en tres dimensions / Matilde Caruso
Caruso, Matilde


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 77-95 (Articles) 

L'arquitectura de terra defineix la construcció tradicional al Pla d'Urgell, afrontant dificultats de conservació i incloent-hi riscos socials. Per a dissenyar intervencions adequades, és essencial conèixer tant la caracterització arquitectònica com el context socioterritorial i les eines existents. Este estudi analitza aquestes dimensions a Vallverd i el Poal amb una metodologia pionera per a comprendre l'estat de l'arquitectura de terra, identificant necessitats i opcions per a la seua conservació. També proposa una acció concreta per a implementar-se als territoris estudiats.

El Canal d'Urgell (1863-1925) / Esteve Mestre i Roigé
Gómez Marsol, Joan Antoni


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 97-107 (Articles) 

L'article efectua cinc talls diacrònics en la història del Canal d'Urgell. El primer, 1863-1870, en què s'exposen els efectes que va tenir en la població l'arribada de l'aigua. El segon, 1900, dona notícia del frustrat intent de crear una societat anònima per colonitzar l'Urgell. El tercer, la primera dècada del segle XX, tracta de la introducció de nous conreus a les terres regades. El quart, 1919-1920, reflecteix la difícil situació de les famílies de la comarca arran del sobtat augment de preu de les matèries primeres. El cinquè i darrer, 1925, és un índex dels grans propietaris de les terres que rega el Canal d'Urgell.

Les Famílies de Sidamon. Un estudi genealògic (s. XIV-XX) / Joan Antoni Gómez Marsol, Teresa Grañó Costa
Gómez Marsol, Joan Antoni


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 109-118 (Articles) 

Aquest treball d'investigació genealògica busca conèixer l'evolució de les famílies de Sidamon en un període que va des del segle XIV fins a principis de segle XX. Aquest fet ha implicat seguir una línia d'avantpassats i descendents durant diverses generacions en les quals s'han identificat aquells cognoms que han aconseguit perdurar en aquest municipi del Pla d'Urgell.

Mestres i escoles de Sidamon 1834-1960 / Ton Solé Bonet
Solé i Bonet, Ton


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 119-131 (Articles) 

Les primeres informacions de la història de l'ensenyament de Sidamon estan emmarcades per singularitats que la diferencien d'altres pobles del Pla d'Urgell. A mitjans del segle XIX, Sidamon tenia un mestre de minyons i una escola particular. L'escola pública va ser arrasada per un escamot de soldats carlistes. A principis del segle XX, destacades personalitats de l'educació de les terres lleidatanes es desplacen al poble per convèncer als seus habitants de la necessitat de construir un edifici escolar. Tanmateix, testimonis orals d'alumnes de l'escola postrepublicana descriuen el nacionalcatolicisme com a eix vertebrador de la seva vida escolar.

Guarderia o llar d'infants? Història de les llars d'infants de Vilanova de Bellpuig / Marta Rallo Arnau
Rallo Arnau, Marta


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 133-142 (Articles) 

En l'etapa preescolar s'assenten les bases de l'aprenentatge. Vilanova de Bellpuig ha inaugurat el febrer de 2024 la nova llar d'infants, que s'ha creat amb geometria sagrada. Arran de la inauguració es va preparar el recorregut històric per la llar d'infants i les diferents etapes que va tenir al poble, des de la postguerra fins a l'actualitat Aquesta investigació s'ha fet des de l'antropologia històrica, a partir de la microhistòria (Hernández 2016) i amb perspectiva de gènere. S'ha arribat a la conclusió que les dones ha estat un punt clau, tant en les diferents etapes com també com a font oral per a recopilar la història del poble davant la falta de fonts escrites oficials.

La Batalla de Margalef. 23 d'abril de 1810 / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernàndez, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 143-157 (Articles) 

La batalla de Margalef és l'episodi més important de la Guerra del Francès al Pla d'Urgell. El 23 d'abril de 1810 a Margalef es va produir el xoc entre les tropes del general Suchet que assetjaven Lleida i les del general O'Donnell que volien trencar el setge. La càrrega de la cavalleria francesa va ser considerada una de les més brillants de la història militar europea. Els cadàvers que omplien la plana van ser enterrats en un indret de Margalef que es va conèixer com el Racó dels morts.

Antifeixisme femení al Pla d'Urgell (1936-1939) / Júlia Cuadrat-Royo
Cuadrat-Royo, Júlia


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 159-172 (Articles) 

Aquest article analitza l'agència de les dones antifeixistes al Pla d'Urgell en relació amb la Guerra Civil. L'agència femenina s'aborda a partir de les accions col·lectives endegades per les organitzacions femenines antifeixistes i de les experiències individuals de compromís antifeixista que s'han estudiat a través de la repressió franquista. S'ha constatat que l'antifeixisme femení arrela als municipis del Pla d'Urgell i, tot i que es troben evidències de l'activitat de dues organitzacions femenines antifeixistes, la Unió de Dones de Catalunya i el Secretariat Femení del POUM, la influència de la segona és superior. A partir de l'estudi de la repressió, s'ha demostrat la vessant més política i pública de l'antifeixisme femení i que les dones, tot i ser sotmeses als mateixos mecanismes punitius que els homes, també són víctimes de la repressió adjunta o subsidiària i d'una repressió sexuada.

Indústries de la mort i la deshumanització. Els deportats torregrossins als camps nazis i altres. Memòria entrepussadora / Josep Rubió Sobrepere
Rubió i Sobrepere, Josep


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 173-188 (Articles) 

La següent comunicació té tres grans objectius. El primer és saber i difondre el nombre, amb noms i cognoms, de tots els deportats garriguencs als camps de concentració nazis i altres (cal recordar que en aquest estudi Torregrossa s'inclou a les Garrigues ja que quan comença la Guerra Civil i tot el procés d'exili, pertanyia a aquesta comarca). El segon és fer una relat biogràfic dels torregrossins deportats als camps de concentració i el tercer és engrescar, estimular, incitar a la societat civil de Torregrossa, però també a la resta de poblacions de la demarcació de Lleida, que tinguin deportats, a recordar i recuperar la memòria i la història d'aquests homes i dones.

Recollida de cançons de ronda i de pandero a les terres urgellenques realitzada per Valeri Serra i Boldú / Ramon Miró Baldrich
Miró i Baldrich, Ramon


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 189-203 (Articles) 

Establim primer les publicacions i conferències que feu Valeri Serra sobre aquests dos gèneres (les cançons de ronda i les cançons de pandero), en definim les característiques bàsiques i considerem les llibretes manuscrites conservades a l'arxiu familiar cedit a l'Ajuntament de Bellpuig. Finalment, amb les diverses dades d'uns i altres documents, i d'altres obres que hi fan referència, establim l'àmbit de recerca i els informants que tingué Serra per poder fer la recollida de textos d'un i altre gèneres poètics populars.

Els Escriptors de Bell-lloc d'Urgell. Aproximació a la Col·lecció Local de la Biblioteca Joan Solà / Núria Roca Niubó, Montse Baiges Minguella
Roca Niubó, Núria


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 205-219 (Articles) 

Bell-lloc d'Urgell és un poble molt actiu literàriament, que compta amb nombrosos escriptors dels segles XX i XXI. Per posar-los en valor i divulgarlos a la població, des de la Biblioteca Municipal Joan Solà s'ha impulsat la recopilació exhaustiva dels autors literaris, científics, traductors i d'altres gèneres del municipi així com de les seues obres, que formaran part de la Col·lecció Local de Bell-lloc d'Urgell, i de la qual, a continuació, presentem un breu avançament.

El Canal d'Urgell a la literatura catalana del segle XXI: una lectura d'Aigua a les venes (2021), de Francesc Canosa; i d'Urgell, la febre de l'aigua (2024), de Vicenç Villatoro / Josep Camps Arbós
Camps i Arbós, Josep


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 221-227 (Articles) 

Després d'un breu recorregut sobre la presència del Canal d'Urgell a la literatura catalana contemporània, es durà a terme una lectura de dues obres que tracten sobre aquesta magna i rellevant construcció i la subsegüent imatge que en projecten, a la tercera dècada del segle XXI: l'assaig Aigua a les venes (2021), de Francesc Canosa; i la novel·la Urgell, la febre de l'aigua (2024), de Vicenç Villatoro.

Ressenyes / Jaume Suau, Josep Camps Arbós, Marta Novell Prats, Arnau Balcells Català, Daniel Altisent Carulla



En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 235-242 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. El Palau d'Anglesola. Cronologia s. XX / Sebastià Garralón. El Palau d'Anglesola, 2024
. Ivars. Cròniques de la seva història / Jesús Coll i Gilabert. Bellpuig : Rubió Rural SL, 2024

Com fer que la meva llar tradicional sigui autosuficient i sostenible / Blai Balagué Brufau
Balagué Brufau, Blai


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 245 (Premis Treball de Recerca Mascançà) 

El meu projecte combina una recerca teòrica completa amb un estudi pràctic aplicat directament al meu habitatge al Pla d'Urgell. En un moment en què els preus de l'energia es disparen i la crisi climàtica avança sense treva, el treball esdevé més rellevant que mai.

Jordi Robles Cucó (1990-2025) / Josep M. Cabau
Cabau Mateus, Josep Maria


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 249 (Crònica) 

El dia 8 d'abril de 2025 va morir a l'edat de 35 anys en Jordi Robles Cucó. Pladurgellenc d'adopció, va néixer a Lleida però de ben jove es va traslladar a viure amb la seva família des del seu barri dels Magraners a Belllloc. En l'actualitat vivia als Arcs amb la Laia, la seva companya.

Activitats del Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà : juny 2024 - maig 2025 / Centre de Recerques del Pla d'Ugell Mascançà

Centre de Recerques Mascançà del Pla d'Urgell.


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 253-256 (Crònica) 

Falsos mites al Pla d'Urgell / Joan Yeguas Gassó
Yeguas i Gassó, Joan


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 9-22 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present estudi és un assaig al voltant de diferents falses creences sobre el passat de la plana d'Urgell. El pal de paller són una sèrie de dogmes que basteixen la mentalitat dels habitants de la zona, sovint tergiversats per una visió contemporània de les coses, la qual agafa una part de la totalitat i se n'oblida de la resta. També intentem resoldre altres equívocs similars a nivell local, però centrats en temes artístics i/o etimològics.