Didàctica de la Guerra Civil espanyola : la guerra química / Álvaro Yegros Pérez, Franc Jaume Martín, Gemma Sebares-Valle, Laura Jiménez Martínez



En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 261-272 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 

En començar la Guerra Civil espanyola hom pensava que la guerra química tindria molt protagonisme. El precedent de la Primera Guerra Mundial suposava, al respecte, una experiència terrible. A Catalunya i des de diferents instàncies: Generalitat, Comitè de Milícies Antifeixistes, sindicats... van començar a prendre's mesures de manera apressada per si es produïen atacs químics. El taller es planteja evocar quina era la percepció que respecte a possibles atacs amb gas, al front o la rereguarda, tenia la gent, quina era la informació i les mesures de prevenció i defensa. Es tracta d'un taller pensat per l'ensenyament secundari que pot desenvolupar-se sense massa complexitat i que ajuda a aproximar una època en la qual la possibilitat d'una guerra química esdevingué un autèntic malson. Actualment el taller és en fase d'experimentació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona i posteriorment s'implementarà al Museu de Torre Balldovina, a Santa Coloma de Gramenet, en el marc de la musealització del seu refugi antiaeri.

El Refugi antiaeri de Torre Balldovina (Santa Coloma de Gramenet). Un cas de museografia social / Rafael Sospedra Roca, Franc Jaume Martí, Paula Jardón Giner
Sospedra i Roca, Rafael


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 13 (2023) , p. 261-275 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els refugis antiaeris constitueixen una part rellevant del patrimoni de la Guerra Civil a Catalunya. Tanmateix, el nombre de refugis visitables és escàs, i els que presenten opcions de museïtzació encara són menys. El refugi de Torre Balldovina, a Santa Coloma de Gramenet, inaugurat el 2023, és un dels pocs que presenta una museïtzació de darrera generació. Es tracta d'un refugi de galeria de dimensions reduïdes en el qual es fa difícil inserir museografia, i fins i tot presenta una circulació complexa per raó de l'estretor dels passadissos. Aquests problemes són extensibles a la major part dels refugis de galeria del país. La importància del model de museografia aplicat a Torre Balldovina rau, precisament, en el fet que proposa una museografia atractiva i que s'insereix en la denominada museografia social caracteritzada per una inequívoca voluntat didàctica i per utilitzar elements i tecnologies sostenibles, de cost raonables i vinculades al territori. En el cas de Torre Balldovina la intel·ligent utilització dels elements audiovisuals i escenogràfics defineixen un nou tipus de model amb possibilitats de reaplicació en el patrimoni vinculat a la guerra aèria.