Les Esglésies de Santa Maria, Santa Magdalena de Montblanc i de Sant Miquel de Verdú. Evolució de les seves edificacions i altres notícies artístiques (segles XI-XVI) / Jaume Felip Sánchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 140-167 : il. (Història de l'art) 
Notes. Inclou apèndix documental.

A partir de documentació notarial s'aporten dades directes de la construcció de l'església de Santa Maria de Verdú: els possibles autors de la portada romànica i rosassa, dels arcs formers i de la torre del campanar. S'afegeix informació dels beneficis eclesiàstics que permeten datar la construcció d'alguna de les capelles gòtiques. De l'església de Sant Miquel s'il·lumina sobre el seu període constructiu i de Santa Magdalena s'inclouen dades inèdites. Molta altra informació ateny la fundició de noves campanes, reforma del retaule major, obres d'argenteria i un tabernacle o sagrari xapat d'or, entre d'altres.

El Mestre Joan Llopis i la seva obra a Montblanc (l'hospital de Santa Magdalena) i la Conca de Barberà (segle XVI) / Jaume Felip Sánchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 168-181 : il. (Història de l'art) 
Notes.

S'aporten dades inèdites per a fixar el moment d'inici de l'obra de construcció del nou Hospital de Santa Magdalena de Montblanc, oferint una visió crítica i documentada de les antigues construccions dels segles XIII i XIV. Es fonamenta amb fermesa l'atribució de l'escultura arquitectònica al mestratge de Joan Llopis, indicant la seva probable direcció del nou edifici renaixentista. Es fa atribució d'una fase constructiva a l'església parroquial de Santa Maria de Montblanc i s'indica una possible intervenció en una segona i definitiva fase constructiva a l'església de Sant Salvador de Vimbodí.

El "Sant guerrer", l'obra més controvertida de l'escultor Andreu Sala, al Museu del Barroc de Catalunya / Carles Dorico i Alujas
Dorico i Alujas, Carles


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 140 (primavera-estiu 2025), p. 16-21 : il. (Història de l'art) 

L'anomenat "Sant guerrer" és una talla de fusta daurada i policromada de més de dos metres d'alçada que s'ha integrat en el catàleg d'obra de l'escultor barroc Andreu Sala després d'infructuosos intents d'atribuir-la a altres artífexs. Des que s'incorporà al patrimoni museístic català ha atret l'atenció de destacats estudiosos, que l'han convertit durant anys en objecte de controvèrsia. D'origen generalment silenciat en els textos que l'esmenten, forma part del fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), de Barcelona, i en l'actualitat es pot veure a Manresa, al recentment inaugurat Museu del Barroc de Catalunya.

Pere Corberó Casals (1876-1959), un artista d'èxit en el treball del metall amb orígens lleidatans / Meritxell Cano Ció
Cano Ció, Meritxell


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 12 (2025) , p. 23-30 : il. (Història de l'Art) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El cognom Corberó està associat a una nissaga d'artistes catalans del segle xx amb uns orígens lleidatans. L'iniciador va ser Pere Corberó Casals, nascut a Lleida el 15 de juny de 1876, que de ben jove es traslladà a Barcelona, on va excel·lir en el treball del metall i va participar en projectes de decoració d'espais interiors al costat de noms destacats del panorama artístic català. Malgrat la distància, mai va perdre la vinculació amb la seva ciutat natal, mantenint els lligams familiars i acceptant encàrrecs diversos. D'aquestes feines, que el relacionen amb Lleida de manera continuada, en trobem documentació que abasta des de 1912 fins als anys quaranta.

El Còmic d'expressió adulta a Lleida : de Callejón a Doble Tinta / Carles Castelló i Mateu
Castelló i Mateu, Carles


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 12 (2025) , p. 31-37 : il. (Història de l'Art) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

En els darrers 40 anys, el còmic adult fet a Lleida o per autors i autores lleidatans s'ha desenvolupat en paral·lel als principals corrents manifestats en la historieta dins l'àmbit estatal. En aquest article s'analitzen diferents materials i autors corresponents a aquest període històric, que comprèn des de l'esclat del còmic underground i dels fanzins -a finals de la dècada dels 70- fins als nostres dies, amb la consolidació de la novel·la gràfica com a format dominant en l'expressió del còmic adult. Amb això, es traça un recorregut historiogràfic que aproxima allò local a allò estatal, relacionant ambdós contextos.

El Pintor Maties Palau Ferré vist per la premsa lleidatana / Francesc Marco-Palau
Marco Palau, Francesc


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 12 (2025) , p. 38-45 : il. (Història de l'Art) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Anàlisi periodística al voltant del pintor, escultor i ceramista Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) a través de les pàgines dels diaris lleidatans. Així, a partir dels articles, reportatges i cròniques de la segona meitat del segle xx i les primeres dècades del segle XXI aparegudes als rotatius de Lleida es constata en quins termes els lectors de les Terres de Ponent han copsat la trajectòria de l'artista figuratiu. D'aquesta manera, la recerca aprofundeix en la mirada que l'opinió pública lleidatana d'aquestes darreres dècades ha tingut del pintor que cremava els seus quadres.

Un Contracte inèdit del pintor Ramon de Mur (1414) i el seu taller a Montblanc / Jaume Felip Sánchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 42 (2024) , p. 255-263 : il. (Història de l'art) 
Número Homenatge a Pilar Sans i Ollé i a Domènec Corbella Llobet. Notes. Inclou apèndix documental.

Aportació de noves dades sobre el taller del pintor Ramon de Mur a Montblanc, es transcriu un contracte inèdit signat a Sant Martí de Maldà el 1414 entre el pintor i els marmessors de Marió, vídua del noble Bernat de Boixadors.

La Presència musical a la imatge de la Mare de Déu del Tallat, del Mestre del Tallat del Museu Comarcal de la Conca de Barberà / Josep M. Salisi Clos
Salisi i Clos, Josep Maria


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 42 (2024) , p. 265-275 : il. (Història de l'art) 
Número Homenatge a Pilar Sans i Ollé i a Domènec Corbella Llobet. Bibliografia i notes.

La música i les representacions musicals estan molt presents en les mostres artístiques de totes les èpoques, sobretot en els retaules i les imatges religioses. Dins el contingut del Museu Comarcal de la Conca de Barberà s'hi troba l'escultura de la Mare de Déu amb l'Infant, de finals del segle xv, atribuïda al que s'ha anomenat com a Mestre del Tallat. Aquesta imatge mostra un músic tocant un instrument. La particularitat d'aquest fet és que l'escena musical està incorporada en una peça del vestuari de la pròpia Mare de Déu.

Entre sembrats i telers : el pas de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya per la Baixa Segarra / Montserrat Canela Grau
Canela i Grau, Montserrat


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 42 (2024) , p. 277-292 : il. (Història de l'art) 
Número Homenatge a Pilar Sans i Ollé i a Domènec Corbella Llobet. Bibliografia i notes.

Joan Tomàs i Joan Amades van passar per la Baixa Segarra l'estiu de 1932 amb l'objectiu de recollir cançons de tradició oral per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Malgrat que se'ls va dir que era una zona poc cantadora, en la qual no podrien trobar res, la seva tossuderia va fer que descobrissin un reguitzell de cançons, vinculades, en la seva majoria, a les treballadores de les fàbriques de teixits de Santa Coloma de Queralt.

La Projecció social del pintor Palau Ferré : l'exemple d'un brodat sardanista / Framcesc Marco-Palau
Marco Palau, Francesc


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 42 (2024) , p. 293-308 : il. (Història de l'art) 
Número Homenatge a Pilar Sans i Ollé i a Domènec Corbella Llobet. Notes.

El 27 d'abril de 1969 El Correo Catalán il·lustra el Dia Mundial de la Sardana amb un quadre del cubista Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000). Impactada per l'obra del pintor, una lectora del diari confeccionà un brodat sardanista tot reproduint-ne el quadre. Després de cinc dècades en l'àmbit familiar, primer a Masquefa i després a Martorell, el 2023 el brodat es donà a conèixer públicament i se'n pot reconstruir la història. Unes vivències personals que exemplifiquen la projecció social del pintor Palau Ferré.

L'Escultor manresà Josep Sunyer i el gremi d'escultors de Barcelona (2a part) / Carles Dorico i Alujas
Dorico i Alujas, Carles


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 40-45 : il. (Història de l'art) 
Notes.

A la primera part de l'article dedicat a la relació de Josep Sunyer (v. 1672-1751) amb el gremi barceloní -publicat en el número anterior de Dovella- vam descriure el tracte hostil que la corporació dispensà al mestre quan va obrir taller a la capital del Principat. Per donar un gir a la situació, l'any 1738 Sunyer decidí sol·licitar l'ingrés al gremi i, en superar el preceptiu examen de mestria, assolí els mateixos drets que qualsevol altre mestre de la ciutat. A les pàgines següents ens centrarem en l'afiliació de l'escultor al gremi i aportarem algunes dades relatives als últims anys de la seva estada a Barcelona.

L'Escultor manresà Josep Sunyer i el gremi d'escultors de Barcelona (1a part) / Carles Dorico i Alujas
Dorico i Alujas, Carles


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 136 (primavera-estiu 2023), p. 4-10 : il. (Història de l'art) 
Notes.

En aquest article resseguirem les vicissituds que ha passat la casa Fàbregas de la plaça Major de Manresa a partir de la genealogia del llinatge que la va fer construir. Totes les dades que aportem provenen de l'arxiu familiar que ha arribat (parcialment) als nostres dies. Des de l'origen baixmedieval a Casserres fins a l'actualitat, la reconstrucció genealògica que presentem és alhora un exemple de la puixança econòmica, primer pagesa i després menestral, que va permetre als Fàbregas esdevenir una de les famílies manresanes més destacades a mitjan segle XVIII, així com la lenta però inexorable desintegració patrimonial posterior.

Obres i altres reformes a l'església de Sant Vicenç del castell de Cardona a l'inici de l'abadiat de Lorenzo Ortiz de Zárate (1784-1790) / Andreu Galera i Pedrosa
Galera i Pedrosa, Andreu


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 136 (primavera-estiu 2023), p. 17-23 : il. (Història de l'art) 
Bibliotrafia. Notes.

Amb aquest article volem donar a conèixer les reformes fetes a la Col·legiata de Cardona en els sis primers anys de govern de Lorenzo Ortiz de Zárate com a abat de Sant Vicenç. Aleshores es van endegar un seguit de treballs per millorar les condicions del temple. Les notícies aplegades a l'entorn d'aquestes obres aporten dades força interessants com ara la troballa de la laude sepulcral de l'abat Guillem (1021-1046) i d'una lipsanoteca amb relíquies, sense oblidar la incorporació de tres nous retaules atribuïbles al taller de l'escultor Salvador Gurri, que havien de substituir els vells retaules d'època medieval.

El Tabernacle i el retaule de la Confraria del Roser de Tarrés (Les Garrigues), obra dels montblanquins Josep Puig i Acaci Hortoneda i de Jacint Coll (segle XVII) / Sofia Mata de la Cruz
Mata de la Cruz, Sofia


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 41 (2023) , p. 161-180 : il. (Història de l'art) 
Número Homenatge a Manel Martínez Garcia i a Modest Corbella Sambola. Notes. Inclou apèndix documental.

L'encàrrec que la confraria del Roser de Tarrés (les Garrigues) va fer a l'inici del segle XVII als artistes montblanquins Josep Puig, escultor, i Acaci Hortoneda, pintor, referent a la realització d'un retaule i d'un tabernacle processional, és conegut i s'esmenta en diversos treballs. Malgrat això, l'examen dels documents originals revela certes divergències pel que fa a la interpretació del procés de l'encàrrec i dels pagaments que es van fer als artistes i la informació oferta pels diversos estudiosos que s'hi han ocupat.

Dos dibuixos de Santa Coloma de Queralt obra de Francesc Galofre Oller (1887) / Sebastià Sánchez Sauleda
Sánchez Sauleda, Sebastià


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 41 (2023) , p. 181-192 : il. (Història de l'art) 
Número Homenatge a Manel Martínez Garcia i a Modest Corbella Sambola. Notes.

El 1887 el pintor vallenc Francesc Galofre Oller (1864-1942) aconseguí els seus primers èxits a Madrid amb el quadre Herois sense glòria (1887). Clausurada l'Exposición Nacional on hi presentà el llenç, emprengué el retorn a Catalunya. Un cop a casa visità Valls i l'Albiol, on la família hi tenia una masia, i aprofità l'avinentesa per a organitzar diverses excursions per les comarques. Una de les sortides el va portar a Santa Coloma de Queralt, l'indret on va realitzar dos dibuixos en els quals plasmà a final del segle XIX alguns dels elements artístics més rellevants de la vila.

Maties Palau Ferré a París : història d'una fotografia icònica a Notre Dame / Francesc Marco-Palau
Marco Palau, Francesc


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 41 (2023) , p. 193-208 : il. (Història de l'art) 
Número Homenatge a Manel Martínez Garcia i a Modest Corbella Sambola. Bibliografia.

Els anys que el pintor cubista Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) va viure a París a partir de 1957, van marcar la seva trajectòria artística i personal. És contextualitza una fotografia històrica que sintetitza aquell període, que s'ha convertit en una imatge icònica del pintor, en la qual apareix Palau Ferré al davant de la catedral de Notre-Dame de París, acompanyat de dues dones vinculades amb l'artista, que sis dècades després d'aquella instantània han pogut ser identificades, fet que ha permès reconstruir la història de la fotografia.

Alguns fragments d'escultura dels segles XVI i XVII procedents de Poblet : Forment, Ramírez i els Grau / Damià Amorós Albareda, Joan Yeguas Gassó
Amorós Albareda, Damià


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 40 (2022) , p. 253-264 : il. (Història de l'art) 
Número Homenatge a Homenatge a l'Obrador Edèndum i a Joan Cartanyà Martí. Notes.

Amb el present article volem intentar posar ordre a diversos fragments escultòrics procedents del Monestir de Poblet, conservats en diferents col·leccions -públiques i privades- de Catalunya i agrupar-les dins de les produccions de Damià Forment, Andreu Ramírez i la nissaga dels Grau.

Efímer i incert : els dissenys de la cavalcada de Vallfogona de Riucorb d'Antoni Gaudí. 1879 / Carmen Rodríguez Pedret
Rodríguez Pedret, Carmen


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 40 (2022) , p. 265-294 : il. (Història de l'art) 
Número Homenatge a Homenatge a l'Obrador Edèndum i a Joan Cartanyà Martí. Notes.

L'any 1961, el secretari d'Amics de Gaudí, Enric Casanelles, va adquirir quatre dibuixos d'Antoni Gaudí realitzats pel disseny d'una cavalcada que s'havia de celebrar el 1879 a Vallfogona de Riucorb com a part de l'homenatge al Rector de la parròquia, l'escriptor Francesch Vicens Garcia Ferrandis (Saragossa, 1579-Vallfogona de Riucorb, 1623). Com és sabut, la cavalcada no es va arribar celebrar i els dibuixos de l'arquitecte, pràcticament oblidats al llarg de vuitanta anys, van romandre en lloc desconegut dins un plec amb la següent anotació: "Los quatre carros de la cabalgata de Vallfogona de Riucorb per a celebrar lo centenari de D. Vicens García, conegut amb el nom de Rector de Vallfogona (original d'en Gaudí). 10 pesetas" Darrera els dibuixos de la cavalcada que, segons les cròniques,"va passar per l'ombra"1. hi ha el fracàs d'un homenatge marcat per la manca de previsió dels organitzadors i les desavinences entre els diferents sectors del catalanisme a l'entorn del moviment polític i cultural de La Renaixença, circumstàncies que també van distorsionar la idea que de l'esdeveniment s'havien fet els habitants de Vallfogona. En aquest article, repassem breument algunes d'aquestes circumstàncies abans de fixar l'atenció en les ressonàncies iconogràfiques del singular disseny de Gaudí.

Trones i litúrgia a les esglésies parroquials barroques de la Conca de Barberà / Anna Isabel Serra Masdeu
Serra i Masdeu, Anna Isabel


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 40 (2022) , p. 294-304 : il. (Història de l'art) 
Número Homenatge a Homenatge a l'Obrador Edèndum i a Joan Cartanyà Martí. Bibliografia.

A l'article es presenten algunes de les característiques de les trones de les esglésies parroquials del segle XVIII de l'actual Conca de Barberà recuperades a partir de les seves capitulacions notarials. Aquests documents reforcen el paper que les trones varen tenir com a altaveus ideològics, morals i polítics que varen desenvolupar en època moderna de cara als feligresos. La seva construcció, emplaçament i estètica es regia per unes determinades pautes estipulades, també, al Concili de Trento.

Joan Commeleran a Montblanc : el retaule de Sant Miquel (1949-1950) / Sebastià Sánchez Sauleda
Sánchez Sauleda, Sebastià


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 40 (2022) , p. 305-326 (Història de l'art) 
Número Homenatge a Homenatge a l'Obrador Edèndum i a Joan Cartanyà Martí. Notes.

L'any 1947 es va iniciar la restauració de l'església de Sant Miquel de Montblanc. Entre les actuacions que s'hi van realitzar, a més d'intervenir en el teginat de l'edifici, cal destacar l'encàrrec d'un nou retaule dedicat a l'arcàngel per tal de decorar el presbiteri de l'església. L'obra va ser realitzada per Joan Commeleran i Carrera (1902-1992), pintor nascut a Barcelona i dedicat aleshores a la temàtica religiosa, que amb el seu estil inconfusible va crear una peça important dintre de l'art religiós català de mitjans del segle XX.