português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
CLARA I TIBAU, JOSEP []
Referències trobades:
Mostrant:
1 .. 4   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 4
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Llegendària conquesta de Girona per Carlemany / Josep Clara i Tibau
Clara i Tibau, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 29-42
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Comencem mostrant la pintura mural del palau Moja de Barcelona, que segurament és l'única al món que presenta la Conquesta de Girona per Carlemany. El seu autor és Francesc Pla "El Vigatà" i la creà el 1790 a petició de Maria Lluïsa de Copons i Descatllar, marquesa de Cartellà, vídua del marquès de Moja. A la pintura apareixen dos personatges principals, Carlemany i el llegendari Arnau de Cartellà, cavaller gironí que ajudà l'Emperador en la conquesta. Sabem que Carlemany no va venir personalment a Girona per la Vita Karoli d'Eginhard i obres posteriors. La nostra recerca ha pretès buscar l'origen de la llegenda i trobem un primer text , la Crònica de Moissac, de finals del S.X, que té un relat ben senzill i fiable: l'any 785, mentre Carles estava lluitant a Saxònia, els gironins entregaren la ciutat al rei Carles. Continua la Crònica sobre el 786: Carlemany viatja a Àustria, Itàlia i França. Llavors hi afegeix una escena fantasiosa que es produeix a Alemanya: en el mes de desembre del 786, "aparegueren uns esplandors paorosos al cel...." senyalsde creu en els vestits dels homes", va ploure sang i succeí una gran mortaldat. I aquí està l'origen del relat que tant s'ha difós fins a l'actualitat. El monjo de Ripoll, copista del Chronicon Rivipullense I (del s. XI) va ajuntar les dues narracions de la Crònica de Moissac: els gironins entreguen la ciutat "i molts veieren ploure sang i va succeir una gran mortaldat. Aparegueren resplandors en el cel i una senyal de la creu en els vestits dels homes". Vaig considerar que havia fet una gran descoberta, però després he vist que Jaime Villanueva, al S. XIX, ja havia observat l'engany del copista (cosa que em confirma la meva teoria). A partir del S. XIII (Chronicon Rivipullense II) es va allargant el relat amb més invencions i fantasies. I així analitzem diferents opinions i versions de la llegenda: d'Alfons X (S. XIII), de l'Officium in festo Sancti karoli magni imperatoris et confessoris (de 1345), del Tractatus de Captione Gerunde (S. XV), de Geroni Pujades (S. XVII), d'Antonio Vicente Domènec (1602), de Roig i Jalpí (1678), de Joan Amades (1953) i de Jacint Verdaguer (1885).


Matèries: Llegendes ; Historiografia ; Alta edat mitjana ; Epoca musulmana ; Conquesta cristiana ; Epoca carolíngia
Àmbit:Girona
Cronologia:[778 - 785]; 785 - 1953
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view//356196
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 4
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Llegendari camí de Carlemany a la Catalunya Vella / Josep Clara i Tibau
Clara i Tibau, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 58 (2017) , p. 179-200
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Seguint idees de Joseph Bédier, exposades a Les légendes épiques (tercer volum, 1912), volem determinar els llocs de la Catalunya Vella, generalment monestirs o esglésies benedictins, que mantenien o conserven encara petjades de la figura omnipresent de Carlemany. Sabem que Carlemany en persona mai va trepitjar les nostres contrades, encara que ho van fer els seus exèrcits i el seu propi fill, Lluís el Piadós. Però la presència i pretesa actuació de l'Emperador donaven el màxim prestigi a molts centres religiosos i a algunes cases nobiliàries. Així és que analitzem les llegendàries tres entrades que Jeroni Pujades, entre altres, atribueix a Carlemany i els fets reals o no que se'n deriven. No aprofundim en la llegendària con-questa de Girona, perquè ja ha estat tema de molts altres estudis. Així doncs, pre-sentem alguns llocs de la Catalunya Vella que mostren una forta relació amb perso-natges i llegendes carolingis: La Grassa, Arles del Tec, Sta. Maria del Camp al Ros-selló, Sant Andreu de Sureda, La Clusa i el Pertús, Sta. Maria del Coll de Panissars, Sant Martí de Fontdelvidre, Maçanet deCabrenys, St. Quirze de Colera, la Mare de Déu del Camp de Garriguella, St. Pere de Rodes, Sant Miquel de Cruïlles, Sant Julià de Ramis, Sant Medir, Sta. Maria d' Amer, Campdurà, Sant Daniel, Sant Pere de Galligans, Sta. Maria a Girona, Carte-llà, Sant Esteve de Banyoles, S. Pere de Casserres, Roda de Ter, Vic, Ripoll, Vall de Carol, St. Cugat del Vallès, Barcelona, St. Feliu de Guíxols, Perpinyà, St. Sadurní de Tavèrnoles i Andorra.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Llegendes ; Monestirs ; Esglésies
Àmbit:Girona ; Catalunya
Cronologia:[800 - 1500]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356167
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 4
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Ofici a Carlemany dins el breviari de 1339 / Josep Clara
Clara i Tibau, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 34 (1994) , p. 619-630
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix amb transcirpció del document.


Matèries: Fonts documentals ; Edat mitjana ; Epoca carolingia ; Historiografia ; Historiadors ; Homenatge
Matèries: Marquès i Casanovas, Jaume (1906-1992)
Àmbit:Girona ; Catalunya
Cronologia:[750 - 814]; 1339 - 1345
Autors add.:Congrés d'Homenatge al Dr. Jaume Marquès (1993 : Girona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/54169
Localització: Universitat de Girona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 4
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Nova anàlisi dels textos de la Passió de Verges / Josep Clara i Tibau
Clara i Tibau, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 52 (2011) , p. 629-657 (Epoca moderna i contemporània
Bibliografia.


Matèries: Teatre popular ; Passió ; Teatre religiós ; Filologia
Àmbit:Verges
Cronologia:[1773 - 2010]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/248085/332173
Localització: UAB: Sibhil·la; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3