La Pabordia d'Aro de la Catedral de Girona, 1180-1343 / Antoni Ll. Sanz
Sanz Alguacil, Antoni L.


En: Estudi General. Girona, núm. 5-6 (1985-1986) , p. 419-436
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà, francès i anglès.

A la recerca de la reacció del feudals davant la crisi baixmedieval : les senyories de la vall d'Aro al segle XV / Xavier Marcó i Masferrer
Marcó i Masferrer, Xavier


En: 204084 Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval : estudis dedicats a Manuel Sánchez Martínez. Barcelona : Consejo Superior de Investigaciones Científicas : Institució Milà i Fontanals, Departament de Ciències Històriques - Estudis Medievals, 2018

Canvi i continuïtat de les pràctiques hereditàries. Els casos de Sant Feliu de Guíxols i la Vall d'Aro, 1780-1860 / Rosa Ros Massana
Ros Massana, Rosa


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 22 (2009) , p. 19-45
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

A través de l'anàlisi dels capítols matrimonials i els testaments de Sant Feliu de Guíxols i el seu entorn rural -la Vall d'Aro-, aquest article analitza les diferències de les pràctiques hereditàries segons grups socioprofessionals i, d'altra banda, les transformacions que aquestes pràctiques experimentaren durant el període 1780-1860. El cas de Sant Feliu de Guíxols mostra la precoç erosió del sistema de l'hereu en un context de forta emigració a Amèrica, en contrast amb la continuïtat de les pràctiques tradicionals en l'àmbit rural.

La Diferenciació pagesa a la Catalunya baixmedieval : la revisió del cas de la vall d'Aro / Xavier Marcó i Masferrer
Marco i Masferrer, Xavier


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 21 (2008) , p. 125-149
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

A la dècada de 1980, uns estudis sobre la vall d'Aro (Baix Empordà) crearen el paradigma segons el qual la pagesia catalana ja patia unes desigualtats internes enormes a la Baixa Edat Mitjana. El present article vol desmentir que a la fi de l'època medieval hi hagués unes diferències tan exagerades i que la majoria de pagesos fossin miserables. L'anàlisi de la condició jurídica dels pagesos de la vall d'Aro, de les seves condicions econòmiques i de la seva posició en el si de la comunitat rural, revela que les desigualtats internes eren poc profundes i que molts tenien un nivell de vida relativament còmode.

Abans que tot canviés. Les activitats tradicionals a la Vall d'Aro abans de l'arribada del turisme de masses / Jaume Badias
Badias Mata, Jaume


Castell-Platja d'Aro : Ajuntament, 2019
1 vol. : il

En aquesta publicació s'ha intentat explicar totes les velles feines que han estat superades per la modernitat i per les noves formes d'explotar els recursos, com també, el què ha marcat i originat les noves formes de viure avui presents . S'ha anat seguint fins arribar a bastir, en la mesura del possible, una composició que es vol que s'apropi força a la realitat dels anys 40, 50 i 60 del passat segle, que és quan tot va canviar arreu del país, i molt especialment, a les zones amb gran potencial turístic.

Els Llocs de la vall d'Aro, Gissalis i el monestir guixolenc : 881-1199 / Lluís Esteva i Cruañas, Lluís Pallí i Buxó
Esteva i Cruañas, Lluís


Sant Feliu de Guíxols : Amics del Museu Municipal Sant Feliu de Guíxols : Institut d'Estudis del Baix Empordà, 1995
[159] p. : il. ; 31 cm (Publicacions dels Amics del Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, 6) 
ISBN 8460536262

Estudi de la configuració territorial durant els primers segles de l'Edat Mitjana del que avui coneixem per Sant Feliu de Guíxols, a partir de l'anàlisi de diversos documents de l'època a partir dels quals es posa de manifest les afrontacions i la toponímia del territori. El treball es completa amb diverses fotografies i mapes. (AMSFG).

Fons de pergamins de la Biblioteca de Catalunya 889-1850 [Fitxer informàtic]



[20??]
1 recurs electrònic
Base de dades disponible al lloc web de la BC. ca. 15.000 documents. Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya. Els documents són en llatí i en català.

Inclou pergamins d'Organyà, Vilabertran, Mur, Terrassa, Urgell, Vall d'Aro, Àger, i d'institucions com l'Hospital de la Santa Creu. Hi ha també 3.300 documents del fons patrimonial del marquès de Saudín, 2.500 del fons del marquesat de Moja i 1.641 del comtat de Solterra. Es tracta sobretot d'actes notarials, butlles i altres documents legals procedents de donatius i compres.

El Mas Nou, les Gavarres més clenxinades / Lluís Freixas Mascort, text ; Josep Vilallonga, fotografia
Freixas Mascort, Lluís


En: Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 31 (primavera-estiu 2017), p. 104-107 : il. (Una mirada en el paisatge) 

Les Fonts picants de la Vall d'Aro / per M. T. Clotet
Clotet i Masana, M. Teresa


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Vol. 9 (1990) , p. 5-30 : il.
Bibliografia. Inclou annex. Resums en català i anglès.

Aquest estudi proposa una dinàmica pel funcionament del sistema aqüífer de les fonts picants de la Vall d 'Aro en relació amb les fonts dolces sorgents a la zona. A partir de les dades obtingudes en aplicar diverses metodologies del camp de la Geologia, especialment de la Hidrogeologia, s 'arriba a la interpretació del sistema com a un massís granític, poc permeable, saturat d'aigua que es mou molt lentament, donades les característiques físiques del medi. Aquest aqüífer és travessat per un flux ascendent d 'anhídrid carbònic gràcies a zones de fisures i permeabilitat preferent.

La Contenció de la Vall d'Aro / per Josep Calzada i Oliveras, Pvre.
Calzada i Oliveras, Josep


En: Estudis sobre temes del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Vol. 1 (1981) , p. 101-1208 : il.
Notes a peu de pàgina.

Guerra a Sant Feliu de Guíxols i a la Vall d'Aro de l'època moderna / Jordi Reynés López
Reynés i López, Jordi


Sant Feliu de Guíxols : [L'autor], 2013
153 p. : il., gràf., taules ; 24 cm
IV Beca d'investigació Lluís Esteva. Bibliografia.

Treball guanyador el 2006 de la IV Beca de recerca Lluís Esteva Cruañas, atorgada per l'Ajuntament de Sant Feliu a través de l'Arxiu Municipal. Anàlisi de les dificultats i els reptes que hagueren d'afrontar els guixolencs arran de les guerres que enfrontaren les monarquies absolutistes de Castella i França que assolaren l'Empordà durant la segona meitat del segle XVII i el primer terç del segle XVIII. (AMSFG).