Las Tierras nuevas en los condados del nordeste peninsular (siglos X-XII) / Flocel Sabaté i Curull
Sabaté i Curull, FlocelEn:
Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 23 (2005) , p. 139-170
Exemplar dedicat a: "Fronteras y límites interiores, 1". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.
Entre els segles X i XII els comtats d'origen carolingi situats en el nord-est de la Península Ibèrica s'estenen cap a l'oest al mateix temps que convergeixen cap a la visió unitària de Catalunya. L'anàlisi documental i arqueològica permet apreciar les seves fases i continguts: una integració d'una franja fronterera desorganitzada en el segle X sota control baronial i basada en l'establiment d'una xarxa de castells "termenats"; una ocupació del territori islàmic en el segle XI seguint un model feudal d'enquadrament de la població; la conquesta amb un exèrcit feudal dels districtes de les ciutats islàmiques (Tortosa i Lleida) en el segle XII per a donar lloc a unes capitals "burgeses"; l'estructuració de la població rural dispers en mansos, complementada amb una dinàmica de concentració en nuclis des del segle XII; i el pas, en aquests moments, a una comprensió demarcacional basada en els centres urbans rectors, passant així dels comtats a les vegueries.
