La Seu d'Urgell, el último conjunto de iglesias : liturgia, paisaje urbano y arquitectura / Eduardo Carrero Santamaría
Carrero Santamaría, EduardoEn:
Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 40, núm. 1 (2010) , p. 251-291 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.
En l'Edat mitjana central, la catedral de la Seu d'Urgell estava integrada per una família d'esglésies canònica, que es van mantenir en ús fins a dates tardanes, quan la tendència generalitzada era l'assimilació en un espai únic d'edificis dispersos altmedievals. El seu origen ha de buscar-se al començament del segle XI, quan en prop de tres dècades es va redefinir per complet tot el conjunt catedralici, amb un total de quatre esglésies -tres d'elles documentades per primera vegada en aquestes dates- envoltant a la principal de Santa María. En aquest treball també s'estudien les relacions litúrgiques entre les cinc esglésies, la seva vinculació a la canònica de la catedral i la seva advocació a alguns dels més importants centre de peregrinació de l'època.
