português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
177653 []
Referències trobades:
Mostrant:
1 .. 1   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 1
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Quan la mar brama / Xavier Figueres Frasnedo
Figueres i Frasnedo, Xavier


Tarragona : Arola : Publicacions URV, 2017
214 p. : il. ; 25 cm
Bibliografia.
ISBN 9788494661952 (Arola)
ISBN 9788484245490 (Publicacions URV)

Des del mateix moment de la colonització de la Cala de l'Ametlla, el darrer quart del segle XVIII, els nostres pescadors es van haver d'enfrontar a tot tipus de problemes derivats de la situació històrica que els pertocà viure, com els darrers moments de la pirateria, el corsarisme. Però per damunt de tot, i durant molts anys, van haver de bregar contra els elements de la natura que constantment posava a prova la seva serenitat i la fortalesa dels seus bastiments, uns vaixells que navegaven a la vela i eren escombrats per les tempestes a qualsevol lloc, això en el millor dels casos, ja que sovint les fortes tempestes solien tenir un final luctuós. Una fi que, fins fa poc, només la mar i les seves fondàries coneixien. El que ens fa veure el llibre és, per sobre de tot, l'evolució de la societat calera i els conflictes que s'hi generaven. Hi ha una divisió clara en aquesta història: la que ens deixa veure com era la Cala abans dels anys 20 del segle passat i tot el que vingué a partir d'aquella dècada. En la línia fronterera que separa els dos períodes, l'autor ens diu que fins aleshores el poble tenia poc accés a la informació exterior, i la premsa escrita només estava a l'abast d'uns pocs privilegiats: l'analfabetisme rondava el 70 per cent de la població a causa d'una escolarització precària, a més d'ineficient i de curta durada, que obligava molts infants a incorporar-se a la vida laboral més aviat del que tocaria. En aquest segon període, el poble va començar a veure el "progrés" que portava la dècada en forma de "maquinisme" i tecnologia: l'enllumenat i, per tant, l'electricitat, la ràdio i la música, el cinema, les sales de ball, les màquines de cosir i, és clar, en una societat marinera, la necessitat d'incorporar motors a les embarcacions. També en aquest cas es van enfrontar els que hi estaven a favor i els que volien continuar navegant a la vela. Un conflicte no tan nou com es pot comprovar. No seria l'únic. L'aparició dels intermediaris en la venda del peix va portar tan lluny el conflicte que l'antiga confraria Societat de Pescadors de Sant Pere es va dividir, cosa que va provocar la creació del Pòsit. La confluència en una sola persona de càrrecs incompatibles -administrador de la Societat i l'Alcaldia- no va ser el menor. Els motius partidistes i ideològics que es perllongarien fins a la guerra civil van ocasionar la divisió gremial i de la societat calera. Les crisis per raons diverses -la davallada de captures, per exemple- van provocar que els caleros esdevinguessin immigrants i que Palamós fos un destí predilecte, fet que per ell mateix ja donaria per un altre llibre. A mesura que el segle avançava, els naufragis anirien desapareixent de l'horitzó, però uns nous conflictes vindrien a alterar el món pesquer de la Cala: des de les nuclears fins a la regulació de determinades espècies de peix. En tota aquesta història hi ha una cosa que queda prou clara: el desgavell profund que van patir les infraestructures, com l'administració les anava arrossegant i com una societat n'estava pendent en tant que era un instrument pel seu propi desenvolupament i una millora professional. La construcció del port de la Cala, que s'havia aprovat el 1907, no es va començar a construir fins a la dècada dels anys 20. Josep Pla, als anys cinquanta, encara no el va veure acabat. El naufragi del bergantí Soberano és un altre indicador de la manca de planificació: a l'època, els fars ja funcionaven, però els ports no responien a les necessitats que hi havia. El microcosmos de la Cala, la seva història humana i social, ens donen una imatge prou precisa del que era el món i la vida de la gent de mar, a la vegada que ens el fan més proper. (Biblioteca & TGN : cultura i patrimonis).



Matèries: Societat rural ; Pescadors ; Comerç ; Naufragis ; Navegació ; Ports ; Desenvolupament urbà ; Edat contemporània ; Conflictivitat social
Àmbit:Ametlla de Mar, l'
Cronologia:[1800 - 2000]
Autors add.:Universitat Rovira i Virgili
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; B. Dr. Frias (l'Ametlla de Mar); B. Municipal (L'Ampolla); B. Guillem de Sunyer (Camarles); B. Delta de l'Ebre (Deltebre); B. Cabra-Feixet (El Perelló); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3