La Caracterització arqueomètrica de la ceràmica de Terra Sigillata Hispanica Avançada de la ciutat romana de Clunia i la seva contrastació amb la Terra Sigillata Hispanica d'un centre productor contemporani, el taller d'Abella [Fitxer informàtic] / Jaume Buxeda i Garrigós ; [dirigida per: Pere de Palol]
Buxeda i Garrigós, Jaume


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2010
Dirigida per: Palol, Pere de. Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 1994
1 recurs electrònic
ISBN 9788469322024

L'estudi de la Terra Sigillata Hispanica (TS Hispanica) ha permés diferenciar la producció d'època alt-imperial, anomenada igualment Terra Sigillata Hispanica (abreviada TSH) de la d'època. baix-imperial, anomenada Terra Sigillata Hispanica Tardana (abreviada TSHT). El S. III d.C, a grans trets, ha estat sempre un problema pe la investigació arqueològica, arribant-se a plantejar fins i tot la possibilitat de l'existència d'un hiatus en aquest moment en la producció de la TS Hispanica (Meyet, 1984; Mesquíriz, 1983; Mesquíriz, 1985; Beltrán, 1990). Recentment, dos jaciments han aportat dades cronològiques clares que permeten l'estudi de la TS Hispanica en el S. III; a) el jaciment de Clunla (Peñalba de Castro, Burgos), presenta uns contextes que abasten des de començaments del S. II a finals del S. III (Tuset, 1991); b) el jaciment d'Abella (Navès, Solsonès), centre productor que no presenta una estratigrafia amb elements de datació, es pot datar per l'estudi de la seqüència estratigràfica del jaciment de la Rectoria (Navès, Solsonès) (Gurt, 1993a; Gurt, 1993b) a finals del S. Il i inicis del S. III (Casas et alli, 1989), datació recolzada igualment per una datació absoluta obtinguda per Cl4 en la UE 7 de la Rectoria (Buxeda et alli, 1994).