Republicanos y federalismos en la España del siglo XIX. El federalismo catalán / Pere Gabriel Sirvent
Gabriel i Sirvent, PereEn:
Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 6 (Julio-Diciembre 2001), p. 31-56
Número dedicat a: Pi y Margall y el Federalismo en España.
En el republicanisme espanyol del segle XIX, al marge de les divisions internes sobre estratègies i programes, van actuar dues cultures polítiques de fons, una progressista simplement liberal, que va resultar a la fi hegemònica, i una altra, més invisible i marginalitzada, liberal democràtica. El federalisme pimargallà va representar una de les principals manifestacions d'aquesta última, amb un projecte que pretenia construir un verdader partit de base popularment, organitzativament i ideològicament delimitat. Al costat de la seva aposta d'esquerra social, el seu gran repte va ser el de la definició d'un Estat federal, que sorgia tant de les múltiples reaccions socials d'autodefensa davant de la creixent "invasió" de l'estatalisme central de base burgesa, com de la voluntat d'afirmació del pes dels sectors populars en els àmbits locals. A partir d'allà, les seves relacions amb les diferents afirmacions regionalistes, si bé van ser molt fragmentàries, van semblar obrir la possibilitat d'una alternativa al protagonisme conservador. Sens dubte el projecte més acabat i coherent en aquesta direcció va ser el del federalisme catalanista impulsat per J. M. Valls i Ribot a Catalunya. Al final, el seu fracàs polític no es pot analitzar sinó en relació amb el fracàs global de l'opció federal democràtica en el conjunt espanyol i amb la consolidació de l'Estat liberal burgès que, bé que malament, estava representant el règim de la Restauració.