Preservació de la propietat rural i conflictivitat local: aportació historiogràfica i antropològica a l'estudi del fenomen, segles XVIII-XX / Joaquim Capdevila Capdevila
Capdevila i Capdevila, JoaquimTàrrega : Museu Comarcal de l'Urgell : Arxiu Comarcal de l'Urgell, 2009
[17] f. : il., gràf. ; 30 cm
Separata de: Urtx. Revista cultural de l'Urgell, núm. 23, 2009, p. 380-411. Bibliografia.
Durant la primera part d'aquest article incidim en la conflictivitat que sobre la propietat de la terra - de la infranqueabilitat dels seus límits i de l'exclusivitat dels seus fruits - provoca un nou individualisme pagès protocapitalista, i unes noves concepcions correlatives de la propietat rural; aportem i estudiem en aquest sentit dos episodis esdevinguts a Maldà durant les dècades dels setanta i vuitanta del segle XVIII, i desenvolupem un raonament teòric al voltant dels fonaments antropològics d'aquest exclusivisme pagès. A continuació, presentem una panoràmica evolutiva dels instruments legals que des de la segona meitat del segle XVIII fins a les primeres dècades del segle XX s'han utilitzat per a reprimir els abusos contra la propietat rural. Constatem, en aquest ordre, l'assentament i la intensificació que durant les últimes dècades del dinou i durant la Restauració especialment, es produeix de les pràctiques de multes, bàndols i guarderia rural, de manera correlativa al desenvolupament i consolidació que experimenta el municipi liberal durant aquest període. Centrats en aquesta etapa, i estudiades les disposicions de persecució i repressió de les faltes contra la propietat rural en quatre municipis de l'àrea nord-occidental catalana - Tárrega, Ciutadilla, Sant Martí de Maldà i Barbens - ens adonem que la productivitat dels esmentats mecanismes ( multes, bàndols i guarderia ) esdevé especialment intensa en Tárrega, un municipi on l'Ajuntament no arrenda les herbes del terme municipal, deixant aquesta prerrogativa a voluntat dels propietaris.
