Ayuntamientos y hacienda central (1802 - 1868). Marco jurídico y referencias a un caso concreto (Sant Cugat del Vallés) / Jordi Casas Roca
Casas i Roca, Jordi


En: Hacienda pública española. Monografías. Madrid, núm. 1 (1994) , p. 115-121
Bibliografia. Notes. Resum en anglès.

En l'article s'aborda el tema del frau fiscal des de l'òptica local. El paper reservat als ajuntaments en l'àmbit fiscal fou molt important; el liberalisme, malgrat les intencions inicials expressades el 1834, en prou feines canvià res al respecte. En aquest tema s'ha de diferenciar entre un abans i un després a la reforma tributària de Mon (1845). L'abans ve marcat per la falta d'unitat fiscal. La reforma de 1845 no disminuí el protagonisme dels ajuntaments. Es va deixar a les seves mans la distribució i el cobrament de les tres grans contribucions creades: territorial, industrial i de consums. Pel que fa referència a l'avaluació de la base imponible de la primera, després d'uns intents inicials (1846), Hisenda va renunciar -en part per la falta de recursos- a la seva intervenció directa, afavorint a les oligarquies locals que controlaven els ajuntaments. Això obrí grans possibilitats al frau. En l'article, a partir del cas concret de Sant Cugat del Vallès, s'ha tipificat de la següent forma: a) ocultació absoluta, b) ocultació relativa i c) desviació de la càrrega tributària cap els arrendataris.