L'Escenografia simbolista d'Adrià Gual [Fitxer informàtic]
/ Anna Solanilla i Roselló ; [dirigida per: Ricard Salvat]
Solanilla i Roselló, AnnaBarcelona : Universitat de Barcelona, 2008
Dirigida per: Salvat, Ricard. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2008
1 recurs electrònic (574 p.)
L'escenografia d'Adrià Gual es comença a desenvolupar en el marc dominant d'un plantejament tradicional vuitcentista de pretensions il·lusionistes i solucions il·lustratives. Es tracta d'uns decorats pintats marcats per un fort eclecticisme entre els estils de la pintura de cavallet del postromanticisme (a partir del 1874) i el realisme (a partir del 1890). En aquest context escenogràfic decadent, els decorats només reiteren un sentit de quadre, pintura de gran format a l'escenari. Adrià Gual, com a artista inquiet i vinculat ideològicament i artísticament a les ambicions regeneracionistes del modernisme, se suma a l'objectiu de construir un nou teatre -i, per tant, una nova escenografia- per a una societat catalana moderna. Va ser en aquests moments quan l'escenografia catalana va passar de ser un element de caràcter il·lustratiu a esdevenir un instrument amb més ambició artística en abandonar els efectes d'il·lusió per atribuir-se l'objectiu d'"il·luminar L'escenografia simbolista és més que l'acte de materialitzar un espai a través d'estructures o pintures. És l'art de la suggestió, de l'evocació d'imaginaris, per mitjà principalment de llenguatges visuals, però sense excloure'n d'altres com el sonor o l'olfactiu. Aquests imaginaris es desenvolupen en diferents nivells d'expressió del missatge visual i espacial: des de "representativament" fins a "simbòlicament" i "abstractament". L'escenografia modernista d'Adrià Gual significa el trencament amb l'escenografia "quadre", tradicional e il·lustrativa. La seva concepció de la plàstica escènica és l'inici de l'acció poetitzada moderna i expressiva.
