português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
MUNOZ I LLOBET, JOSEP MARIA []
Referències trobades:
Mostrant:
1 .. 3   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 3
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Mercè Tatjer, fer memòria dels barris / text i fotografiaf: Josep M. Muñoz
Muñoz i Llobet, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 465 (febrer 2020), p. 12-24 : il. (L'entrevista
Bibliografia.

Mercè Tatjer Mir (Barcelona, 1942) és geògrafa i historiadora, especialista en història urbana de la ciutat de Barcelona i, en particular, del seu passat industrial. Nascuda en una família menestral del barri de Sant Antoni, va exercir un temps de mestra abans d'estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on va ser delegada de curs del SDEUB i on va coincidir amb un moment de renovació de la secció de Geografia. Va fer la seva tesi doctoral sobre el barri de la Barceloneta. Fins a la seva jubilació va ser professora de la Universitat de Barcelona, on era catedràtica de l'Escola Universitària de Formació del Professorat. En el seu doble vessant d'historiadora i activista, ha assessorat les associacions de veïns de la ciutat i ha col·laborat amb diversos grups involucrats en programes de recerca i difusió del patrimoni industrial.



Matèries: Entrevistes ; Historiadores ; Geògrafs ; Professores ; Geografia ; Urbanisme ; Barris ; Patrimoni cultural ; Memòries
Matèries: Tatjer i Mir, Mercè (1942-....)
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1942 - 2019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 3
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Joan Rabascall, art i comunicació / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Llobet, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 462 (novembre 2019), p. 20-30 : il. (L'entrevista
Referències bibligràfiques.

Joan Rabascall (Barcelona, 1935) és un artista visual, l'obra del qual, enquadrada dins la tradició del pop europeu, es caracteritza per la crítica social. Fill d'un tipògraf, als catorze anys es va posar a treballar, mentre estudiava a l'Escola Massana. El 1962 va obtenir una beca per anar a estudiar belles arts a París, ciutat de la qual ja no va tornar. En aquells anys, viatja sovint a Londres, on descobreix el pop art anglès, i col·labora amb altres artistes catalans instal·lats a París: Miralda, Benet Rossell i Jaume Xifra. El 1966 entra en contacte amb el crític Pierre Restany i els nous realistes francesos. Si bé inicialment va practicar el collage, aviat va incorporar el fotomuntatge i la unió d'imatges i objectes en instal·lacions i sèries fotogràfiques. Rabascall ha centrat la seva obra en la crítica a la imatge mediatitzada i al model de vida imposat pels mitjans de comunicació. És autor d'una obra discreta, poc coneguda a Espanya, però exposada regularment a França, i que s'ha anat incorporant a col·leccions com la del MACBA i el Reina Sofía.



Matèries: Entrevistes ; Artistes ; Arts visuals
Matèries: Rabascall, Joan (1935-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1935 - 2019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 3
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Identitat escindida de Jaume Sisa / Text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Llobet, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 461 (octubre 2019), p. 20-32 : il. (L'entrevista
Referències bibligràfiques.

Jaume Sisa (Barcelona, 1948) va néixer al barri del Poble-sec, al si d'una família treballadora, que havia perdut la guerra. Després d'una infantesa normal i feliç, estudia comerç i, als setze anys, es compra una guitarra. De formació musical autodidacta, s'uneix al Grup de Folk i tot just als 20 anys publica el seu primer disc, titulat L'home dibuixat (1968). Vinculat al panorama underground de la ciutat, el 1974 contribueix des de la sala Zeleste a fundar l'Orquestra Plateria. A partir d'aleshores, exerceix de "cantautor galàctic". El 1975 arriba el seu primer gran èxit, el disc Qualsevol nit pot sortir el sol, una cançó que forma part de l'educació sentimental de tota una generació. El 1978 fa la música per a l'espectacle Antaviana, sobre textos de Pere Calders, de la companyia teatral Dagoll Dagom, amb qui col·laborarà també a Nit de Sant Joan (1981). El 1984, decideix retirar-se, amb un doble àlbum titulat Transcantautor: última notícia. Al cap d'un temps, a Madrid, reapareix com un cantant de boleros anomenat Ricardo Solfa, una experiència no del tot reeixida. El 2001, reapareix com a Sisa amb un disc, Visca la llibertat, gravat amb Pascal Comelade. Ara, als 71 anys, ha tancat el cercle amb l'edició de totes les seves cançons i tots els seus textos, agrupats sota el títol genèric d'Els llibres galàctics, 1966-2018 (Anagrama) (...).



Matèries: Entrevistes ; Músics ; Cantants ; Música ; Artistes ; Vida cultural
Matèries: Sisa, Jaume (1948-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Madrid
Cronologia:1948 - 2019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3