Desbrossant el bosc infinit de les escriptures notarials : una aproximació a l'activitat dels notaris a través de la transcripció assistida dels llibres de l'Ofici d'Hipoteques de Girona / Rosa Congost, Ricard Garcia, Jordi Regincós i Isern, Enric Saguer i Hom



En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 37 (2025) , p. 11-416 : il. (Dossier) 
Número dedicat a: Humanitats digitals i història agrària. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Tot i que les escriptures notarials constitueixen una de les bases de la recerca en història agrària, coneixem poc com s'organitzaven l'activitat notarial i la seva clientela. En aquest article s'examina aquesta qüestió a partir dels registres de l'Ofici d'Hipoteques de Girona entre 1775 i 1792, un districte amb quaranta notaries actives. Alhora, es planteja com un assaig de gestió massiva de documentació obtinguda mitjançant tècniques de reconeixement de text manuscrit (HTR, de l'anglès handwritten text recognition). Es conclou que existien diferències notables entre les notaries urbanes, corresponents a la ciutat de Girona, i les de la resta del districte.

Connectivitat rural a l'antiguitat : un estudi de cas del nord-est de la Hispània Tarraconense / César Carreras Montfort, Pau de Soto
Carreras Montfort, César


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 37 (2025) , p. 43-66 : il. (Dossier) 
Número dedicat a: Humanitats digitals i història agrària. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El paisatge rural representa un dels pilars fonamentals sobre els quals es van construir l'economia i la societat a l'antiguitat. En aquest article s'analitzen les estructures de comunicació i transport que van permetre que els espais rurals es vinculessin amb els centres urbans propers i amb territoris més allunyats. De forma capil·lar, la productivitat rural es va estendre vers altres mercats, fomentant una economia pròspera especialment durant l'època romana. Per exposar aquest fenomen es pren com a exemple el cas de la província Tarraconense.

La Recerca sobre el paisatge rural medieval en l'era digital : noves aportacions i reptes de futur / Maria Soler
Soler, Maria


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 37 (2025) , p. 87-106 : il. (Dossier) 
Número dedicat a: Humanitats digitals i història agrària. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article analitza l'impacte transformador de les humanitats digitals en l'estudi del paisatge rural medieval, tot destacant l'aplicació d'algunes tecnologies específiques, com les bases de dades relacionals, els sistemes d'informació geogràfica (SIG) i la virtualització en 3D. Posa en relleu l'interès de la integració interdisciplinària de les fonts, així com la representació georeferenciada per assolir una anàlisi avançada del paisatge històric. Tanmateix, aborda també alguns reptes pendents, com l'obsolescència tecnològica, la necessària col·laboració amb especialistes d'altres disciplines i la importància d'assegurar una preservació sostenible de les dades digitals per garantir que siguin interoperables, agregables i perdurables.

La Introducció de la vinya i l'olivera a la Catalunya occidental en el segle XVII : l'exemple del prior Jalpí al priorat de Meià / Ramon Bernaus i Santacreu
Bernaus i Santacreu, Ramon


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 37 (2025) , p. 109-143 : il. (Miscel·lània) 
Número dedicat a: Humanitats digitals i història agrària. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El treball tracta de quan el prior de Meià, Josep de Jalpí, vol introduir a les poblacions de la seva baronia una agricultura especialitzada de tipus comercial deixant de banda l'agricultura més tradicional que es donava en aquesta part del Montsec de Meià. Per això comença una campanya perquè els pagesos plantin oliveres i vinya en gran quantitat, que s'inicia el 1639 i acaba el 1659. S'allarga tant perquè coincideix en el temps amb la Guerra del Rosselló, la Revolta dels Segadors i la Guerra de Separació, fets que procurarem contextualitzar amb la biografia del prior que coneixem.

Propietat rural i patrimoni urbà a Catalunya : el cas de la Garrotxa (segle XVI) / Joan Antoni Padrós
Padrós Galera, Joan Antoni


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 37 (2025) , p. 145-184 : il. (Miscel·lània) 
Número dedicat a: Humanitats digitals i història agrària. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

La terra és un bé escàs a la Garrotxa del segle xvi, amb uns masos consolidats i engrandits després de la crisi baixmedieval. Només l'endeutament obliga a treure al mercat fragments de terra o, menys sovint, masos sencers. El capital urbà és el detonant d'aquests processos, perquè sol estar darrere l'endeutament pagès; però, en canvi, rarament s'interessa per l'adquisició de propietats agràries. Hi ha, excepcions a aquesta dinàmica: els agents urbans adquireixen horts propers a les viles, que veuen com a refugi de capital fix amb bons rendiments; i també compren de manera puntual masos sencers, per diversificar el risc de les seves operacions mercantils o industrials, com a espai de repòs i per associar la seva riquesa a la terra, seguint l'imaginari feudal. Quan s'estableixen en l'entorn rural, generen conflictes amb la comunitat pagesa perquè no entenen o no comparteixen els codis.

El Carbó mineral a Catalunya. El cas del Berguedà : de les primeres notícies del segle XVIII als primers usos industrials del segle XIX / Rosa Serra
Serra, Rosa


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 37 (2025) , p. 185-220 : il. (Miscel·lània) 
Número dedicat a: Humanitats digitals i història agrària. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix documental. Resums en català, castellà i anglès.

Les primeres notícies sobre el carbó mineral del Berguedà, i de totes les conques catalanes, són de finals del segle xviii, quan es volia com a combustible per a les fargues de ferro i aram, els forns de vidre i les primeres experiències en forns i alts forns industrials. La legislació -Reial ordre de 1780 i les lleis liberals de 1825, 1848 i 1868- va desencadenar una allau de concessions, que no anaren acompanyades d'explotació efectiva, sinó d'especulació. La Guerra Gran i la Guerra del Francès van avortar molts projectes i la conflictivitat provocada pel llarg període de les guerres carlines va retardar extraordinàriament la investigació geològica, indispensable per definir les característiques dels jaciments, la qualitat i la quantitat del carbó explotable, i la rendibilitat de les primeres societats mineres, que depenien totalment de la construcció d'una xarxa ferroviària que també tardà molt a construir-se.

El Poblament de la regió de Tortosa (Baix Ebre i Montsià) i l'agricultura (segles XII-XIX) / Emeteri Fabregat Galcerà
Fabregat i Galcerà, Emeteri


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 36 (2024) , p. 11-49 : il. (Dossier) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Moderna i Contemporània. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Al llarg del text expliquem l'evolució demogràfica de la regió de Tortosa entre mitjan segle XII i el 1900, i la seva relació amb l'agricultura, principal activitat econòmica de la població. Durant tot el període hi hagué un marc institucional estable basat en els usos comunals i especialment en l'aprisió. Distingim dos períodes: un primer, fins al 1700, caracteritzat inicialment per un intens moviment repoblador (segle XIII), amb èxits importants basats en l'agricultura de regadiu i fracassos on l'agricultura era de secà, seguit per un llarg període d'estancament; i un segon període, entre el 1700 i el 1900, d'intens creixement demogràfic i agrícola basat en la intensificació (ampliació del regadiu) i l'especialització (conreu de l'olivera). El resultat serà el predomini d'una petita propietat molt parcel·lada.

Poblament i despoblament a la Catalunya del Nord, segles XIX i XX : un estat de la qüestió / Nicolas Marty
Marty, Nicolas


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 36 (2024) , p. 87-124 : il. (Dossier) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Moderna i Contemporània. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article pretén fer un estat de la qüestió relativa a l'evolució de la població a la Catalunya del Nord, és a dir, l'actual departament dels Pirineus Orientals, terra catalana annexada a França el 1659 i transformada en departament francès el 1790. Es pretén fer balanç dels treballs realitzats sobre la història de l'evolució del poblament i el despoblament d'aquest territori, a través d'una revisió dels treballs realitzats, la posada en valor de les fonts dispo-nibles i la proposta dels treballs que s'han de dur a terme per aconseguir un coneixement profund d'aquests elements estructuradors de la història d'aquest territori, vinculant-lo a les comparacions i la historiografia catalana. L'article es construeix cronològicament al vol-tant de tres grans períodes: el primer, des de la Revolució Francesa fins al 1856, està mar-cat per un relatiu equilibri territorial i una població plena a les muntanyes occidentals; el segon, entre el 1856 i els anys cinquanta del segle passat, mostra l'aparició d'un important desequilibri amb el despoblament de les muntanyes i el creixement de la plana del Rosselló; l'últim, des dels anys seixanta del segle XX, es caracteritza per la metropolització al vol-tant de la ciutat de Perpinyà i la costa i canvis significatius en la naturalesa de la població.

Despoblación rural y urbanización en Cataluña. Una aproximación demoespacial (1900-2021) / Joaquin Recaño
Recaño Valverde, Joaquin


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 36 (2024) , p. 125-163 : il. (Dossier) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Moderna i Contemporània. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article es dibuixa una panoràmica de l'evolució demogràfica i territorial de la població local catalana al període 1900-2021 a partir de diferents escales geogràfiques: una primera que integra els 947 municipis catalans i, una altra, la derivada de la classificació DEGURBA que permet distingir els municipis rurals, les localitats i àrees semi-denses i les ciutats. Els objectius d'anàlisi seran: la despoblació de la Catalunya interior; la consolidació de la Regió Metropolitana de Barcelona gràcies als fluxos d'immigració de la resta d'Espanya; la desconcentració urbana després de l'ocàs de la migració interna; la massiva arribada de la immigració de l'estranger des del començament i del segle XXI i, finalment; els mecanismes de despoblació rural vinculats a l'envelliment. L'estudi d'aquests processos es durà a terme mitjançant l'aplicació de distintes tècniques estadístiques i d'anàlisi espacial que permetran identificar el paper de diferents factors de naturalesa geogràfica i demogràfica en aquestes evolucions.

L'Evolució de les tècniques de pesca al llevant espanyol i la comercialització del peix fresc a la ciutat de Barcelona: 1890-1930 / Daniel Muntané i Pueyo
Vidal Bonavila, Judit


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 36 (2024) , p. 167-186 (Miscel·lània) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Moderna i Contemporània. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

A inicis del segle XX la majoria de la pesca capturada arreu del litoral català s'enviava a la ciutat de Barcelona. La millora en els mitjans de transport i els avenços en els sistemes de conservació, així com l'evolució de les tècniques de pesca en el llevant espanyol, facilitaven la comercialització del peix fresc cap a la capital catalana. Al mateix temps, aquesta concentració de la pesca afavoria directament els intermediaris establerts a la ciutat, que especulaven amb el preu del peix segons l'hora d'arribada i el volum de les captures.

L'Oli de ginebre : producció i comerç a la Catalunya d'època moderna. Estudi dels forns de ginebre a les Terres de l'Ebre / Judit Vidal Bonavila
Vidal Bonavila, Judit


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 36 (2024) , p. 187-214 (Miscel·lània) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Moderna i Contemporània. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Els productes per donar solució a problemes medicinals, veterinaris i cosmètics han evolucionat considerablement en l'últim segle. Això ha desplaçat, fins gairebé a la seva desaparició, remeis tradicionals que han tingut un paper molt destacat en la història de la medicina. A partir de la destil·lació en sec de les soques del càdec s'obtenia una resina coneguda com a oli de ginebre. Aquest producte era molt utilitzat contra les infeccions i els paràsits que patien tant les persones com els animals domèstics; per tant, es va produir i comercialitzar de manera notòria a partir del segle XVII i fins ben entrat el XX. Principalment es tractava d'una explotació del medi natural complementària de l'activitat agrícola i de la qual han quedat pocs registres. No obstant això, a la zona de la Ribera d'Ebre i els voltants s'han preservat forns de pedra seca de grans dimensions destinats a aquesta producció a major escala. La conservació i la divulgació d'aquestes construccions ens permeten conèixer aquesta activitat en el nostre territori i interpretar-les com un patrimoni que cal preservar.

Transformacions i resiliències en el poblament de Catalunya a l'edat mitjana / Jordi Bolòs
Bolòs i Masclans, Jordi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 35 (2023) , p. 13-49 (Dossier) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Medieval. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Al llarg dels deu segles de l'edat mitjana, a Catalunya hi hagué molts canvis en el poblament. Es van produir trencaments importants en la continuïtat, encara que, alhora, també hi va haver algunes pervivències notables. En l'alta edat mitjana es va crear una xarxa de vilars, al mateix temps que s'abandonaven les villae romanes (però de vegades no s'esborrà el record dels fundi que hi havia hagut). Aquests hàbitats s'hagueren d'adaptar a unes noves realitats polítiques i econòmiques, després de les conquestes dels àrabs i berbers (713-721) i les dels francs carolingis (759-801). Durant l'edat mitjana central hi hagué transformacions importants en la societat i en el poblament: van edificar-se pobles de sagrera, pobles castrals i vilanoves planificades. Al mateix temps, en algunes comarques va créixer molt el nombre de masos dispersos. Alhora, van continuar existint vilars a les terres pirinenques i alguns antics nuclis de població (vil·les i vilars) de la resta de Catalunya esdevingueren pobles i masos.

Els Inicis crítics del poblament rural altmedieval a Catalunya : el segle V a la llum de l'arqueologia / Jordi Gibert Rebull
Gibert i Rebull, Jordi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 35 (2023) , p. 69-108 (Dossier) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Medieval. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Es presenta una anàlisi arqueològica de les transformacions que afectaren el món rural en el marc de la crisi de l'estat romà en el segle V i que donaren lloc a l'aparició del poblament altmedieval. Amb aquest fi, es descriuen, es comparen i s'interpreten tres fenòmens arqueològics concrets i els seus contextos materials: el final de les vil·les baix-imperials, les ocupacions en cova i els assentaments en alçada.

El Nivell de vida de la pagesia medieval a la Catalunya central. L'inventari del mas Coromina de Viladordis (1397) / Adrià Mas Craviotto
Mas Craviotto, Adrià


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 35 (2023) , p. 111-154 (Miscel·lània) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Medieval. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou transcripció del document. Resums en català, castellà i anglès.

L'objectiu del present article és l'estudi de la qualitat de vida, així com de la cultura material i l'estatus econòmic que caracteritzaren i distingiren el mas Coromina de Santa Maria de Viladordis, una parròquia rural propera a la ciutat de Manresa, capital de l'actual comarca del Bages. Aquests aspectes s'han analitzat a través de l'inventari de béns relictes del mas pertanyents al seu hereu i propietari, un document que fou redactat entre els dies 6 i 15 de març de 1397 a instància de la seva vídua. Així, a escala quantitativa i qualitativa, aquest document proporciona dades i informacions d'una excepcionalitat poc comuna les quals, al seu torn, ens han permès aprofundir en el nivell econòmic i patrimonial d'alguns dels membres de la pagesia grassa i benestant de finals del segle xiv en aquesta zona de la Catalunya central.

L'Atzebra : un intent d'assignació taxonòmica / Pere M. Parés-Casanova, Mário Eduardo Viaro, Nelson Papavero, Josep Ramon Nebot Cerdà



En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 35 (2023) , p. 179-204 (Miscel·lània) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Medieval. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Fins al segle XVI hom pot documentar a la península Ibèrica l'existència d'un èquid, l'atzebra, la taxonomia de la qual no és clara. A partir de les escasses fonts documentals existents, els autors en fem un intent de reconstrucció fenotípica i la seva adscripció taxonòmica. La descrivim com a eumètrica, sublongilínia, cromàticament amb pelatge pèl de llop, pangaré (punts distals aclarits), amb presència constant de marques de zebra, ratlles dorsal i creuada, peülles petites, clina curta i erecta, extremitats llargues i orelles proporcionalment curtes; externament semblant a l'extingit ase salvatge de l'Atles (Equus africanus atlanticus). Per això situem taxonòmicament l'atzebra com a subespècie de Equus africanus.

Població, riquesa i treball en una parròquia rural a la baixa edat mitjana (Llagostera, c. 1460-1490) / Lluís Sales Favà
Sales i Fava, Lluís


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 34 (2022) , p. 13-44 (Miscel·lània) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Medieval. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest estudi analitza les formes de treball i les fonts de renda en una comunitat rural a la darreria del segle XV. Ho fa mitjançant la descripció de diferents activitats agropecuàries i menestrals que tenien lloc al terme de Llagostera. Les principals fonts documentals que hi són emprades són les actes del notari i els registres de la cort jurisdiccional d'abast local. A la vegada, s'hi descriu l'impost sobre la renda (o redelme), instrument fiscal a mans de la comunitat local i que tenia com a objectiu gravar la totalitat de la riquesa produïda al terme.

El Cicle de mortalitat epidèmica i fam de 1093-1095 a Europa : anatomia d'una crisi frontissa / Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 34 (2022) , p. 13-44 (Dossier) 
Número dedicat a: Catàstrofes i canvi social. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Entre 1093 i 1095 Europa occidental patí una crisi de mortalitat epidèmica devastadora. Entre abril i novembre de 1095 diverses regions de França i dels Països Baixos foren afectades, a més, per una fam severa. La mortaldat i la fam empenyeren molts pagesos i pobres a seguir el predicador Pere l'Ermità i emprendre, a finals de 1095, l'èxode cap a Orient. Els anys 1093-1095 els comtats catalans, immersos en una dinàmica política diferent, patiren els efectes combinats d'una llarga crisi frumentària relacionada amb les expedicions que els comtes de Barcelona i d'Urgell dirigiren contra les taifes frontereres d'al-Andalus i d'una greu crisi de mortalitat causada per la difusió de la pandèmia continental.

Guerra i comunitat pagesa a la vegueria de Girona (1640-1720). Alguns testimonis i casos / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 34 (2022) , p. 45-72 (Dossier) 
Número dedicat a: Catàstrofes i canvi social. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

A la vegueria de Girona, la guerra esdevé un fet habitual: entre 1640 i 1720, n'hi ha de declarada en quaranta-nou anys. En aquest treball s'analitza la incidència de la guerra sobre les comunitats pageses, que són les que en pateixen directament els efectes, i de manera especial s'estudia la fiscalitat derivada de la guerra de Successió que clou aquest cicle militar. Però, com es veu en les finances de Cassà de la Selva, Puigcerdà i Torroella de Montgrí, les comunitats han acumulat un deute important que no s'eixuga fins entrada la segona meitat del segle xviii. Tres generacions conviuen amb la guerra. A partir de 1720, les comunitats pageses de la vegueria de Girona assumeixen, encara, els costos que van comportar: l'endeutament comunitari i les imposicions que recauen sobre les poblacions per pagar-lo.

Las Desigualdades agrarias en la comarca del Vallès Occidental y la Guerra de Sucesión : Castellar del Vallès, 1688-1723 / Antonio López Estudillo
López Estudillo, Antonio J.


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 34 (2022) , p. 71-105 (Dossier) 
Número dedicat a: Catàstrofes i canvi social. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

En les dècades finals del segle xvii va començar una expansió vitícola que es va basar en l'explotació familiar i que a llarg termini va transformar l'agricultura comarcal i les relacions de producció. Aquí, s'estudia la desigualtat a Castellar del Vallès de la distribució de la riquesa en la fase inicial del procés. Aquesta desigualtat va experimentar un descens en les dècades que van precedir la Guerra de Successió i es va estancar durant el conflicte, i el procés va recomençar quan va acabar la guerra, quan es van multiplicar els nous contractes de rabassa morta. Cap al 1716, la desigualtat assolia nivells elevats, atès que aquestes transformacions tot just començaven, però superava amplament la reflectida en el cadastre per l'exclusió d'un gran nombre de famílies pobres que s'han identificat en fonts coetànies. Una deficiència que no es limita al cas estudiat i que qüestiona les tendències destacades per G. Alfani i el seu mètode. L'article utilitza repartiments de talles, cadastre i plets, però la seva interpretació respon també a l'estudi de l'expansió vitícola, la contractació agrària i l'evolució de les càrregues senyorials que aquí no s'abordaran.

Frau pagès i pressió senyorial. El cas de la Vall d'en Bas a Catalunya, segle XVI / Joan Antoni Padrós
Padrós Galera, Joan Antoni


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 34 (2022) , p. 185-222 (Miscel·lània) 
Número dedicat a: Catàstrofes i canvi social. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

La força de l'exacció feudal es contraposa a una debilitat estructural: el control de la producció està en mans dels pagesos. Només a partir d'una anàlisi microhistòrica podem entendre els mecanismes de frau i ocultació de la pagesia (estratègies individuals o col·lectives, nivell social dels protagonistes) i valorar la resposta senyorial (pressió a través dels seus oficials o dels arrendataris, repressió, actualització o invenció de drets), en un context en què la comunitat rural s'esqueixa (endeutament, accés a la terra) i la pressió senyorial té fugues internes (els intermediaris) i es confronta als interessos d'altres senyors veïns. Aquest article fa un acostament a aquest conflicte a la Vall d'en Bas durant el segle XVI creuant dades notarials i curials per entendre les diverses estratègies i els interessos dels protagonistes.