Adaptació de l'edifici Casa Navàs a dependències municipals [Fitxer informàtic] / Maria Masip Mata ; [dirigit per: Rafael Carlos Marañón González]
Masip Mata, Maria


2013
Dirigida per: Marañón González, Rafael Carlos. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II, 2013
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

Localitzada a Reus, a la Província de Tarragona, de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i del decorador Gaspar Homar. Reus és bressol natal del Mestre Antoni Gaudí, encara que aquest aquí mai hi construí. Tanmateix, el comerç de l'aiguardent va provocar un fort creixement i Reus es va convertir en una de les ciutats amb més edificis modernistes. Al vell mig de la ciutat, a la Plaça Mercadal número 7, hi ha un dels edificis més emblemàtics que ha marcat sempre el perfil de la població: La Casa Navàs. Tot i que mutilada per la guerra l'any 1938, quan es destruí la torreta i bona part del segon pis -ara reconstruït-, es pot dir amb orgull que és de les poques obres que ha arribat als nostres dies tal i com es va estrenar. La situació és immillorable: al cor del centre històric i de l'activitat comercial de la ciutat. La plaça Mercadal deixa respirar la façana principal, on també es troba l'Ajuntament. Ara també s'hi troba el Centre Gaudí, un espai social de referència on es pot entendre millor les obres de l'arquitecte. La Casa Navàs és, per tant, una joia, entre tantes altres que tenim a Catalunya, del Modernisme Català. Durant molt de temps va estar a punt de perdre's, degut al ruïnós estat de conservació. És per això que mereix una especial atenció, perquè no es perdi en l'oblit i es conservi a través dels anys. La meva proposta és d'adaptar-la i transformar-la en un annex a l'Ajuntament, que es troba a la mateixa plaça, de manera que convertim la casa en un museu a l'abast de la població, doncs el patrimoni i la cultura han d'estar a l'abast de tots. Un centre on fer-hi exposicions i, al mateix temps, admirar la casa i els seus detalls. La casa està distribuïda en Planta baixa i Soterrani, pel comerç, i planta primera i segona per l'habitatge. Són nombrosos els elements en els que val la pena parar atenció. Tots sabem que l'arquitectura pot ser tractada despullada o com un art més de tota l'obra. Corrents com la Bauhaus o el mateix Modernisme van tractar les seves obres com un tot i totes les arts, majors i menors, tenen importància dins del conjunt. Des del mateix edifici fins als elements de fusteria, els mobles i l'ebenisteria -de Gaspar Homar-, els mosaics -de Lluís Bru- , les ceràmiques -de Pujol i Bausis-, vitralls -de Rigalt i Granell- i un llarg etcètera difícil de resumir són les parts que van sumant el tot de la Casa Navàs. La Casa Navàs és, per tant, un dels altres molts exemples que val la pena conservar i, encara més, quan podem veure que és un document històric que es troba amb les mateixes condicions en que es va estrenar. El pas del temps, evidentment, s'ha fet notar, però fins i tot podem trobar-hi encara ara els tapissos, la roba de la llar i els documents dels costos de l'obra, la ceràmica, mosaics i mobles, etc. D'aquesta manera, i de cap altra, podrem entendre què fou el Modernisme en tot un conjunt i de ben segur que valdrà la pena continuar conservant-lo, com un document vivent que ens permet remuntar a aquesta època en que l'art i la cultura estaven en un moment esplèndid. Però, què vol dir conservar? mantenir l'edifici com era? transformar-lo i deixar-lo viu? Hi ha defensors de tot tipus però intentarem conservar aquest edifici mantenint-lo viu. Ara mateix només - que ja és molt- s'utilitza la part comercial. En canviarem l'ús, amb intervencions que intentin mantenir-ne l'essència al màxim i respectant el que Lluís Domènech i Montaner va voler expressar en aquesta obra. No volem deixar La Casa Navàs a la seva sort, pretenem que sigui viva per tal de no perdre-la. Però, els temps canvien i, això vol dir, que les cases també. Els estereotips familiars són diferents (són més comuns els pisos petits per solters o divorciats) i les necessitats de les persones també són unes altres. Adaptar la casa a les noves tecnologies sense malmetre la seva essència no és una tasca senzilla. Donat que la casa és d'interès cultural, se'ns ha acudit que podria passar a tenir un ús social, formant part de l'ajuntament, que també es troba a la mateixa plaça. Tanmateix, La Casa Navàs podria ser també encertada per fer un petit hotel al bell mig de la ciutat o un restaurant on s'hi celebressin esdeveniments. De fet, un lloc amb tanta història pot ser perfecte per molts usos. Però abans de canviar l'ús d'aquest edifici, hem de reflexionar sobre ell i el perquè és tan important. El modernisme fou un moment d'explosió cultural a nivell Europeu, no només català. Entendre el moment en que es construí i el per què de l'emplaçament és vital perquè entenguem la importància de conservar el nostre patrimoni. Així doncs, comencem amb una mica d'història, analitzant el modernisme a nivell europeu general i passant a nivell local, a Reus, una ciutat que curiosament ens sorprendrà.

Estudi històric, gràfic i de patologies de la façana de la casa Querol situada a Reus [Fitxer informàtic] / M. Carmen Cobo López ; [dirigit per: Ramon Badia Serrahima]
Cobo López, M. Carmen


2013
Dirigida per: Badia Serrahima, Ramon. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II, 2013
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

El contingut del projecte serà començar per una investigació història per conèixer l'època modernista on és va construir l'edifici, sobretot estudiant l'evolució del modernisme a la ciutat de Reus fins a l'actualitat.

Història i aixecament gràfic de la casa Rull de Reus [Fitxer informàtic] / Natàlia San José Gispert ; [dirigit per: Benito Meca Acosta]
San José Gispert, Natàlia


2011
Dirigida per: Meca Acosta, Benito. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II, 2011
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

L'objectiu del projecte, és realitzar un aixecament gràfic de la Casa Rull de Reus. Edifici modernista de Lluís Domènech i Montaner. Em vaig decidir per un projecte d'aixecament gràfic, sobretot, perquè suposava gran part del projecte en una pràctica de camp. Suposava passar hores a la casa, per tal de obtenir un aixecament del estat actual de la casa. Alhora també, hauria de posar en pràctica alguns dels coneixements que he anat assolint al llarg de la carrera. La Casa Rull, no va ser la única opció que em vaig plantejar, n'hi varen haver altres, totes elles de edificis modernistes de Reus. Ja que sent de Reus, em feia certa gràcia que fos de la meva ciutat, a la vegada també pensant en la comoditat de la proximitat a l'edifici. Em vaig plantejar diverses opcions, una de les opcions més atractives era la Casa Navàs, encara que sabent que és una propietat privada i està tancada a visites actualment, em seria difícil realitzar l'aixecament. Una altra opció va ser la del col·legi Prat de la Riba, de Pere Caselles, o la Casa Gasull, descartada pel fet també de ser propietat privada. Així doncs, finalment la decisió va estar entre el col·legi Prat de la Riba i la Casa Rull, però per fet que trobava més atractiva la casa Rull, em vaig decidir a presentar-li al meu tutor Benet Meca, com la meva proposta de projecte final de carrera. Aquesta proposta va ser acceptada, i dona lloc al següent projecte.

Adaptació d'un edifici modernista a loft i dúplex per a ús de vivendes [Fitxer informàtic] / Neus Ferré Vila ; [dirigit per: Rafael Carlos Marañón González]
Ferré Vila, Neus


2010
Dirigida per: Marañón González, Rafael Carlos. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II, 2010
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

La Casa Rull de Reus de Lluís Domènech i Montaner [Fitxer informàtic] / Javier Carrasco Chinchilla ; [dirigit per: Benito Meca Acosta]
Carrasco Chinchilla, Javier


2009
Dirigida per: Meca Acosta, Benito. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II, 2009
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

Historia y levantamiento gráfico del Institut Pere Mata de Reus [Fitxer informàtic] / Humberto Plaza Sánchez, Ilda Trabado Tudela ; [dirigit per: Benito Meca Acosta]
Plaza Sánchez, Humberto


2006
Dirigida per: Meca Acosta, Benito. Universitat Politècnica de Catalunya, 2006
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

El objetivo de este proyecto es la realización del levantamiento arquitectónico del pabellón 6, conocido también como el de primera clase o "Pavelló dels distingits", del Instituto Pere Mata en Reus.

Anàlisi arquitectònic i constructiu de l'institut Pere Mata [Fitxer informàtic] / Ángela Garcia Solé ; [dirigit per: Benito Meca Acosta]
Garcia Solé, Àngela


2004
Dirigida per: Meca Acosta, Benito. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II, 2004
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

Memória gràfica de la Casa Serra i context històric del seu arquitecte Joan Rubió Bellver. Joan Rubió i Bellver. Reus, 24 / 4 / 1870 - Barcelona, 30/11/1952. Una vegada obtingut el títol d'arquitecte a la Universitat de Barcelona, va començar a treballar com a ajudant de Gaudí. Rubió i Bellver va exercir des de ben aviat una projecció pedagògica de l'anomenada teoria del gaudinisme, centrada en la recerca en la natura i en els simbolismes de les formes i els espais i, al mateix temps, en la racionalització de les estructures arquitectòniques.

Sistema d'informació geogràfica del patrimoni arquitectònic modernista de la ciutat de Reus [Fitxer informàtic] / German Suárez Crivillé, Francesc Guxens Amorós ; [dirigit per: M. Mercedes Sanz Conde]
Suárez Crivillé, German


2001
Dirigida per: Sanz Conde, M. Mercedes. Universitat Politècnica de Catalunya, 2001
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

El nostre projecte consisteix en la realització d'un Sistema d'Informació Geogràfica mitjançant el qual es podrà fer un anàlisi arquitectònic de totes les edificacions modernistes existents a la ciutat de Reus. El projecte es mostra com una eina que permet descobrir la influència que va tenir el modernisme a la ciutat de Reus. Aquesta eina està dirigida tant a usuaris sense coneixements en el tema modernista, i que vulguin descobrir la ciutat de Reus en la seva faceta arquitectònica, com a usuaris amb coneixements arquitectònics i artístics que vulguin fer consultes concretes. La base de dades del SIG està formada pels temes arquitectònics propis d'una edificació modernista, i d'altres dades d'interès, com l'arquitecte, any de construcció, període, propietari, estructura de la façana i treballs decoratius, entre d'altres, fins a un total de vuitanta paràmetres que defineixen cada un dels edificis considerats modernistes. Per confeccionar aquesta base de dades s'ha fet un exhaustiu treball de camp on s'ha visitat cada una de les cases seleccionades, i s'ha procedit a fer una meticulosa catalogació del seus elements arquitectònics, com ara: coronament, espirall, balcó, etc. El estudi documental dut a terme és important. Degut a la inexistència de cap llistat ni catalogació de cases modernistes per part de l'Ajuntament de Reus. En la nostra selecció s'han obtingut més d'un centenar d'edificacions modernistes que comprenen els períodes pre-modernista (1860-1900), modernista (1888-1915) i post-modernista (1910-1926). El SIG es una eina molt útil per a inter-relacionar dades i situar, en un plànol digitalitzat, les cases que tenen un element o un seguit d'elements concrets que prèviament s'han seleccionat com a base de la consulta. Dins l'aplicació SIG hi ha una àmplia informació susceptible de ser consultada de forma ordenada i sistemàtica. Recolzada per un conjunt d'elements multimèdia i detalls addicionals com: fotografies de les façanes, fotografies de detalls arquitectònics singulars, història de l'edifici, informació de l'arquitecte (...).

Anàlisi arquitectònic i constructiu de l'institut Pere Mata [Fitxer informàtic] / Jordi Burillo Puig ; [dirigit per: Santiago Canosa Reboredo]
Burillo Puig, Jordi


2001
Dirigida per: Canosa Reboredo, Santiago. Universitat Politècnica de Catalunya, 2001
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

Aquest projecte, està concebut com un treball d'inici i no com un final, l'estudi d'un edifici tan gran com aquest, per una sola persona, es un feina molt llarga i complicada, per això he enfocat el treball de manera que serveixi de base per a futures ampliacions i estudis amb més detall de l'edifici i del conjunt arquitectònic del l'Institut Pere Mata. Com que per conèixer un edifici és imprescindible conèixer la seva historia i el que l'envolta, abans d'entrar en la part d'investigació, he cregut convenient, descriure el conjunt de l'Institut, la seva història, el seu autor i el moviment cultural en el que està inclòs. En quant a l'anàlisi arquitectònic, tractar tots els aspectes de l'edifici seria una feina d'anys d'estudi, per això m'he volgut centrar en els que he cregut més importants, són: L'aixecament gràfic de tot l'edifici (principalment tota la part interior, per les façanes es necessiten mitjans tècnics per fer l'aixecament, només estan tractades de manera orientava. ) El sistema constructiu, explicant amb tots els detalls possibles, les característiques de l'edifici. Les patologies que té l'edifici, perquè en el cas de futures rehabilitacions, deurien de ser un dels primers temes a solucionar. Tots els altres aspectes, els acabats decoratius, esgrafiats, pintures, fusteria i mobiliari, estan presents en el projecte, però sense aprofundir en detalls, tots ells serien dignes d'un estudi a part molt més extens del que jo he realitzat, però juntament amb el tutor del projecte vàrem decidir donar més importància al aspecte constructiu, ja que per tractar-los, és essencial conèixer com està fet l'edifici. Cal destacar també que tot el treball s'ha realitzat partint de zero, sense cap suport dels plànols originals, els quals presumiblement es troben en la recent donació de l'arxiu de Domènech i Muntaner al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, i està pendent de catalogació i no es farà públic fins al 2002. Totes les dades i plànols del projecte s'han realitzat prenent les mides, els nivells i les alçades in situ a l'edifici. Per realitzar tots els detalls constructius, s'han realitzat cates a l'edifici, però molts d'ells, per resultar impossibles d'observar, són descripcions basades en els sistemes constructius de l'època. Per aquestes raons, aquest és un treball d'investigació que només fa que iniciar una tasca que espero altres companys en un futur continuïn.

Pere Caselles i Tarrats, modernisme a Reus [Fitxer informàtic] / Enric Puges Pi, Francisco J. Roman Martín ; [dirigit per: Benito Meca Acosta]
Puges Pi, Enric


1996
Dirigida per: Meca Acosta, Benito. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II, 1996
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

Treball que analitza obres arquitectòniques del modernisme a Reus de l'arquitecte Pere Caselles i Tarrats. Així doncs s'estudien edificis com ara la Casa Homdedeu, la Casa Punyed, la Casa Querol, Estació Enològica o l'Escola Prat de la Riba.

Rehabilitación y cambio de uso de "Mas Figueras" [Fitxer informàtic] / Anna Pavlenkova ; [dirigit per: Pedro Sarro García]
Pavlenkova, Anna


2013
Dirigida per: Sarro García, Pedro. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II, 2013
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

El objeto del presente proyecto es un conjunto de edificaciones pertenecientes a una antigua finca rústica situada en Riudoms (Tarragona) y conocida como "Mas Figueras". La rehabilitación de estas piezas existentes y la incorporación de alguna nueva permitirán la combinación de la actividad puramente agrícola con la de turismo rural/cultural. El planteamiento propuesto busca el equilibrio de las dimensiones con un mínimo de intervención nueva artificial sobre el entorno. Por esto los equipamientos necesarios para la realización del proyecto se basan en les construcciones que ya existen y que hace falta rehabilitar o adaptar, manteniendo siempre un gran respeto por las características físicas y estéticas de la zona y, en particular, del medio natural. El proyecto se divide en cuatro bloques de actuación correspondiéndose a los diferentes núcleos de las edificaciones de la finca. El primer bloque trata de la masía principal de la finca "Mas Figueras" y consta de una edificación de tres plantas del siglo XIX que en la actualidad tiene la función de una vivienda privada. En el proyecto se propone dividir la edificación en diferentes zonas adaptando unas para uso público y otras para uso privado. La planta baja seria destinada a la zona de recepción de los clientes y las otras dos restantes a dos viviendas para los propietarios de la finca. El segundo bloque consta de una edificación llamada "La Masoveria", destinada actualmente a almacén, y donde, se plantea realizar una ampliación para adaptarla a una vivienda para los trabajadores de la finca. El tercero está enfocado a "Los Alojamientos" y se basa en un cambio de uso de unos antiguos establos, donde, se propone rehabilitar la estructura modular de la construcción para reconvertirla en 7 apartamentos destinados al turismo rural, además de un restaurante para los clientes. El ultimo y cuarto bloque del proyecto consta en plantear una zona destinada al ocio, "Zona de ocio". Cuenta con la existencia de unas casetas que serán modificas en una zona de equipamientos recreativos, tales como área de picnic y barbacoas, piscina de verano, área de juegos infantiles y una zona de actividades deportivas. Como resultado de la intervención se asegura de la conservación y la continuidad de explotación de la finca, teniendo en cuenta la complejidad de un entorno consolidado con un fuerte carácter tradicional de la zona geográfica de Camp de Tarragona.

Reconstrucció fotogramètrica de les restes romanes de la Llosa de Cambrils [Fitxer informàtic] / Joaquim Batista Simó ; [dirigit per: Felipe Buill Pozuelo]
Batista Simó, Joaquim


2019
Dirigida per: Buill Pozuelo, Felipe. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental, 2019
1 recurs electrònic
Projecte final de grau.

The advances in technology are evolving at a really fast pace in regards of the techniques we used to use in the past decades. Such advances have been even more radical in the fields of geomatics that have reached such perfectioning limits only imaginable if coming from great revolutions, both in the scientific and technological fields. The new technologies, that were only used in a concrete field of work in the past, are now being used in other fields of work that were once unthinkable. Science based in ofimatica has made this progress easier by making these processes, once slow and expensive, much easier at the same time it has improved their results' precision. Thus obtaining an optimization and optimization that exponentially improved the topographic procedures and, along with it, of many other disciplines of the technologic and scientific side. All these improvements are being applied in the fields of topography, engineery, architecture and construction between many others. Technologies such as the 3D viewing of an object, thermographic cameras, along with all kinds of measurers, calculus programs, etc. that have spurred the worker's productivity along with the companies' itself, with the valuable add up of the improvement of the quality of human work. The Topography in concrete, this improvements, had made us go from chains, compasses, displacements and plumbs, to handling GPS's, 3D digital scanners and computer measurements along with the evolution of electronic devices. Thanks to the latter, such simple task as to get angles, is now way faster, more effective, and more precise than it was back in time. With the actual total stations a huge improvement has been made in the angular reading and distance reading, not forgetting the motorized point stakeout stations along with the robotized, that by using a search and following system for a prism allows the data collection without an operator handling the station. Without further ado to get even deeper inside the history of the evolution of the topographic measurement apparels, we cannot leave the development of the Global Positioning Systems without a mention. They have given us access to the realtime data collection with the Geographical Information Systems along with images captured from satellites giving way to new techniques in the remote sensing field. With everything said above, there is no doubt that we have greatly widened the old traditional limits that the measurement instruments and cartography itself once had. But, despite all these improvements and new technologies, along with the great changes in the applied methods used. The traditional concept of Topography still remains the same it was in Egiotian times. It is also curious how iside the same field it is still looked after a more "artisan" way of work, especially in the tasks of heritage architectural surveys, that would be needed for any project of subsidence, reform or cataloging, which is precisely the objective of this work. The objective of wich is the reconstruction of 3D model of the Roman ruins of La Llosa of Cambrils. Paper, pencil, and measuring tape are still considered useful field tools along with the photographic camera (to check the sketch). Photography and measuring tools converge in the field of photogrammetry with which we get the real magnitude represented in the photographic images allowing us to measure real distances over the graphical documentation obtained in the processing of the same. Photogrammetry has brought many advantages, especially by reducing the field work and by obtaining precise plans.

Desenvolupament de projecte executiu de rehabilitació i canvi d'ús d'una masia a casa rural [Fitxer informàtic] / Jesús Cases Mérida ; [dirigit per: Edgar Segués Aguasca]
Cases Mérida, Jesús


2010
Dirigida per: Segués Aguasca, Edgar. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Construccions Arquitectòniques II, 2010
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

L'objectiu fonamental del meu Projecte Final de Carrera (PFC) és duu a terme la rehabilitació de la masia "Cal Obach" per un posterior canvi d'ús a casa de turisme rural. La masia en qüestió està situada a la població de Llinars de Cambrils del municipi d'Odèn, en la comarca del Solsonès (Lleida). La transformació de la masia ha estat un procés complex, per això s'ha intentat realitzar-ho a partir de blocs que permetessin mantenir una coherència interna. En primer lloc, s'ha realitzat l'aixecament gràfic dels planells de l'edifici -ja que no es disposa de documentació gràfica de cap tipus -; seguidament, s'ha fet la diagnosi de les lesions per poder determinar l'abast de conservació i l'estudi de les parts danyades, i finalment, la proposta de rehabilitació que permetrà el canvi d'ús de la masia. Aquest projecte de final de carrera consta dels següents punts principals: - Documentació prèvia: Fase basada en una recol·lecta d'informació que permet fer la primera aproximació i tenir consciència sobre què es treballa. Inclou reportatge fotogràfic, revisió històrica de la família i de la casa, entorn i situació geogràfica en la comarca del Solsonès, entre d'altres aspectes que influeixen en l'execució de la diagnosi. - Diagnosi: Part on s'estudia les diverses patologies arquitectòniques amb l'ajut de la documentació prèvia recollida i els planells realitzats, amb l'objectiu d'obtenir un diagnòstic de les zones lesionades. Amb conseqüència, s'ha realitzat un aixecament gràfic de les plànols actuals dels edificis que conformen la masia, on es localitzen els defectes. - Projecte de rehabilitació i canvi d'ús: Bloc dedicat a la proposta de rehabilitació de les zones patològiques i adaptació segons les exigències bàsiques del CTE tenint present l' objectiu final: el canvi d'ús de la masia. - Pressupost i conclusió: Secció dirigida, en primer lloc, a la valoració econòmica aproximada sobre el cost total del projecte (diagnosi, rehabilitació i canvi d'ús); i a continuació, en la cloenda es fa una extracció d'allò més rellevant, més enriquidor. - Annexes: Apartat utilitzat per a incloure tot allò rellevant i relacionat amb parts del projecte però que per l'extensió no s'han inclòs. Malgrat semblar un calaix de sastre, s'ha intentat mantenir l'orde i la coherència. Pertanyen a aquest bloc documents referents a càlculs estructurals, fitxes patològiques, estudi de Seguretat i Salut, estudi de mercat... - Plànols: La documentació gràfica consta de tres grans parts. Primerament, la diagnosi, on hi ha l'aixecament gràfic actual acompanyat de l'aixecament posterior segons les lesions observades. En segon lloc, la rehabilitació de les parts danyades. Per acabar, el canvi d'ús conté l'adaptació global de l'edifici a fi i efecte d'orientar-ho a un altre funcionament diferent de l'actual. Malgrat des conèixer-se si aquest projecte es durà a terme o no, les intencions han estat les més fidels possibles a l'objectiu esmentat; és a dir, s'ha intentat realitzar-lo el més acurat possible. No obstant, en l'hipotètic cas que així fos, que es dugués a terme a la pràctica hi ha aspectes tractats en els que s'hauria de realitzar estudis més precisos, i que en canvi, en aquest treball no s'han avaluat.

Projecte de canvi d'ús d'un edifici del S. XVIII en la localitat d'Alcanar a partir d'un projecte bàsic [Fitxer informàtic] / Lluc Carles Obiol ; [dirigit per: José Manuel Vicente Gómez Soberón]
Carles Obiol, Lluc


2012
Dirigida per: Gómez Soberón, José Manuel Vicente. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Construccions Arquitectòniques II, 2012
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

L'objectiu d'aquest projecte és la rehabilitació i el canvi d'ús a partir d'un projecte bàsic d'una masia a un Casal de Joves. Aquest edifici fa cruïlla entre els carrers Ramon i Cajal i Carretera Nova d'Alcanar, una localitat de la comarca catalana del Montsià. La construcció és de principis del segle XVIII, el 1730, i és propietat de l'andalús Caballero. Aquest està format per PB+2, per un jardí i un petit magatzem. La superfície construïda total del habitatge es de aproximadament uns 1200 m², mentre que la part del jardí té uns 700 m². El seu nom és el Palau d'Alcanar. Amb aquest projecte el que es pretén és aprofitar al màxim la construcció existent. S'ha efectuat un estudi, analitzant les diverses possibilitats de distribució, circulació, zonificació, pas de les instal·lacions, orientacions... Per a que la distribució sigui el més eficient possible. Aquest projecte està principalment distribuït en 3 grans volums; Cadascun d'aquest té la seva introducció i explica el desenvolupament de cada bloc. En el primer, que és aquest mateix, és una part escrita amb il·lustracions i tracta sobre el nucli o la memòria; el segon fa referència a tot l'apartat gràfic que és necessita per al desenvolupament d'aquest, i el tercer és un apartat complementari que servei per a una millor comprensió del projecte.

L'Arquitectura vernacular del Delta de L'Ebre. Construccions tradicionals i de proximitat [Fitxer informàtic] / Joan Lucas Bo ; [dirigit per: Montserrat Bosch González, Juan Ramón Rosell Amigó]
Lucas Bo, Joan


2015
Dirigida per: Bosch González, Montserrat; Rosell Amigó, Juan Ramón. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Construccions Arquitectòniques II, 2015
1 recurs electrònic
Treball final de grau. III Premi del CAATEEB al millor Projecte Fi de Carrera del curs 2014/15 i 2015/16.

El Treball Fi de Grau que es presenta es troba dintre de l'àmbit de la construcció sostenible, ecològica i del respecte amb el medi ambient. El què es pretén és donar a conèixer, a partir d'un repàs general de la construcció tradicional i de proximitat existent en els països mediterranis, la història i les característiques constructives de l'arquitectura vernacular del Delta de l'Ebre. Partint de les semblances amb altres tipologies constructives tradicionals presents en el litoral mediterrani, s'aprofundirà en les barraques deltaiques, contextualitzant-les en el marc històric i cultural de la zona. Explicant-les, no solament des de la vessant tècnica (estructura, tancaments, materials, etc.), sinó també des de l'ús quotidià que en feien els habitants de l'època. Posteriorment, i utilitzant com a exemple dues barraques reconstruïdes a la llacuna La Tancada, s'explicaran les particularitats de la construcció de proximitat de la zona. Representant amb un mapa de proximitat la ubicació de cadascun dels materials utilitzats en la construcció, podent observar la situació en que es troben respecte l'emplaçament de les barraques. Per concloure, es duran a terme una sèrie d'estudis sobre el funcionament de les barraques deltaiques mitjançant diferents assajos realitzats en laboratori, principalment càlculs de transmitàncies i impermeabilitats.

Aixecament arquitectònic i estudi historico-constructiu del Mas de Font [Fitxer informàtic] / Pere Borràs Barbero ; [dirigit per: Sonia Loewe Baranger]
Borràs Barbero, Pere


2011
Dirigida per: Loewe Baranger, Sonia. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II, 2011
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

El projecte que es presenta a continuació és un aixecament arquitectònic i estudi historicoconstructiu del Mas de Font, una masia situada al Delta de l'Ebre, al sud de Catalunya. Va ser construïda entre finals del segle XIX i principis del XX, i presenta una sèrie de característiques molt diferents a les altres masies de la zona. És una masia formada per tres cossos, el central més elevat que els laterals. A la seva vessant oest presenta una construcció auxiliar amb funció d'aixopluc. Les naus laterals disposen de planta baixa i planta pis (PB+P1) mentre que la nau central té un pis més (PB+P1+P2). L'objectiu principal d'aquest estudi era el coneixement a fons de l'edifici, tenint en compte diferents vessants, per tal d'entendre quan i per què es va construir, com i amb quins materials, quin era el seu ús, i en quin estat es troba actualment. Seria el pas previ a la intervenció, i la fase on s'avalua si l'edifici té valor patrimonial suficient per ser restaurat. Cal tenir en compte que no existia cap documentació gràfica sobre aquesta masia. Un altre objectiu, de caire més indirecte, és la conservació de part del nostre patrimoni arquitectònic, veritable testimoni de la nostra història, i que moltes vegades queda abandonat degut a que el seu ús original queda obsolet en els nostres dies. Crec que el coneixement d'aquest és el primer pas de cara a una conservació adequada i, quan faci falta, com en el cas de Mas de Font, de cara a una restauració que respecti l'edifici, però n'asseguri el seu ús. El treball ha seguit la metodologia que Antoni González Moreno-Navarro exposa al seu llibre "La restauración objetiva". El present estudi s'estructura de manera que primerament s'estudia l'entorn més immediat de la masia, on es troba situada, el Delta de l'Ebre, per saber-ne les característiques actuals i la història d'aquest territori. Veure com l'habitatge més abundant a l'època de construcció de la masia era la barraca, habitatge típic tradicional. S'analitzarà com es construïen, amb quins materials, i com hi vivia la gent. S'ha analitzat el punt de l'història en què es va produir la construcció de la masia, sent aquest el moment en què s'inicia el cultiu de l'arròs a la zona un cop construït el canal de la dreta de l'Ebre. A partir d'aquí la zona experimentà un gran creixement econòmic i social. D'aquesta manera es tindrà contextualitzada la masia, tant geogràficament com històricament, a més de saber les característiques (clima, vegetació, etc) de l'entorn del Mas de Font. Posteriorment es fa un anàlisi de l'evolució que han experimentat les masies de Catalunya des del seu inici fins a l'actualitat, per tal d'establir a quina etapa d'aquesta evolució pertany la masia d'estudi, arribant a la conclusió que es tracta d'una masia de tres cossos, de l'anomenada per l'arquitecte Danés i Torras estructura clàssica. Arribats a aquest punt, s'analitzen les tipologies de masia que trobem en tot el territori català i les que trobem al Delta de l'Ebre, per tal de comparar la masia d'estudi en els diferents contextos i establir les característiques comuns i diferents en cada cas. S'estructura de la manera següent: ! Anàlisi de les tipologies de les masies a Catalunya, per tal de veure quines característiques comuns, i quines diferents, té la masia respecte d'altres masies de Catalunya. Veurem que la tipologia d'aquesta masia és típica de zones de mitja muntanya, sobretot a les comarques de l'Anoia, La Selva i Osona, amb les teulades inclinades, estructura basilical i construccions auxiliars annexionades. Segons la classificació de Danés i Torras, el Mas de Font pertany al grup de masies de planta basilical, encabits dins el grup II, corresponent a les masies amb coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. ! Anàlisi de les construccions pròximes a la masia mitjançant un inventari delimitat per dues sèquies que es construïren en el mateix període de temps, entre els anys 1860 i 1870. Es veuran les característiques comuns i les peculiaritats del Mas de Font amb les masies del Delta de l'Ebre. S'han trobat alguns punts en comú, com les motllures de les façanes, i els materials utilitzats en la construcció (maó ceràmic, teula àrab, i morters de calç). Per acabar analitzarem detalladament la masia objecte de l'estudi: ! Quin era el seu ús original, qui i com hi vivia. S'ha conclòs que hi vivien diverses famílies: els propietaris, els quals només hi vivien a l'estiu, i els masovers, que treballaven les terres tot l'any. ! Quins sistemes constructius es van emprar. Hi trobem bàsicament estructura de parets de càrrega de fàbrica de maó, sostres amb biguetes vistes de fusta i cobertes amb biguetes de fusta i teula àrab. ! Amb quins materials es va construir, veient la seva provinença i procés de fabricació. ! En quin estat es troba en l'actualitat. Després de fer l'aixecament de lesions es conclou que la masia necessita una urgent actuació, ja que la seva estabilitat estructural està molt disminuïda a causa de robatoris de maons dels murs verticals i del mal estat d'algunes de les bigues de fusta. Per realitzar aquest anàlisi de la masia s'ha realitzat un aixecament gràfic en el que s'han creat plànols de les plantes de l'edifici, les cobertes, les façanes, i diverses seccions verticals, ja que no hi ha cap documentació gràfica d'aquesta masia; un estudi constructiu, per entendre com funciona la masia; i un aixecament de lesions. El mètode seguit per realitzar l'aixecament en planta ha estat realitzar un itinerari exterior tancat, que després es relaciona amb uns eixos interiors a la planta baixa. A les plantes primera i segona s'ha triangulitzat cadascuna de les sales per separat. Val a dir que s'ha trobat la dificultat que no teníem accés a la totalitat de les estances ni a bona part de les que sí permetien l'accés degut al mal estat de l'estructura. D'aquesta manera es conclou què fa "especial" aquesta masia, què la fa un monument, un testimoni molt important de la història del Delta de l'Ebre, de l'inici del creixement demogràfic i econòmic d'aquesta zona. Per últim, i valorant tota la informació recollida, es fa una reflexió sobre una possible restauració. Com s'hauria de fer, què s'hauria de tenir en compte, i en cas de voler aplicar-li un canvi d'ús, com hauria de ser per a que l'edifici no perdés la seva essència, però alhora donant-li una funcionalitat contemporània i així assegurar-ne la seva continuïtat en el temps, tal com recomanen les cartes internacionals sobre el patrimoni. En aquest apartat s'arriba a la conclusió, entre d'altres, que l'ús que els propietaris li volen donar, allotjament rural, no seria molt "agressiu" per a la masia, ja que des d'un inici hi vivien diverses famílies, i la distribució d'espais així ho facilita. En quant a la intervenció de la masia, s'indica que s'haurien de realitzar assajos per tal de determinar en quin estat es troba la paret de fàbrica de maó i les biguetes de fusta que segons l'anàlisi anteriorment esmentat i només basant-nos en un estudi organolèptic, podríem conservar, ja sigui la totalitat de cada element o una part. A aquesta memòria l'acompanyen diversos annexos que faciliten i justifiquen les conclusions obtingudes al llarg del treball: documentació gràfica de la masia, els documents escrits que existeixen sobre ella i un aixecament detallat de totes les lesions de l'edifici.

Reforma integral de la Torre de les Punxes a Girona [Fitxer informàtic] / Christian Fernández Padilla ; [dirigit per: Janina Puig Costa]
Fernández Padilla, Christian


2020
Dirigida per: Puig Costa, Janina. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Representació Arquitectònica, 2020
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

Todo nace de un veraneo en las playas de S' Agaró cuando un edificio con sus picos reclamó en la lejanía mi atención. De aquí parte todo este proyecto en el que se estudia los orígenes de este edificio situado en la playa de Sant Pol, entendiendo su historia y recorriendo sus estancias con un punto de vista más que técnico. La motivación nace de la recuperación de este edificio, con una distribución acorde a nuestros tiempos y una tecnología que prevé el futuro de la casa como un lugar próspero en el que pasar un verano despreocupado. Esta finca llamada oficialmente Casa Estrada actualmente se encuentra en estado semiabandonada, ya que a finales de 2008 se intentó recuperar gracias a una licencia que la permitía convertir en un Restaurante. Finalmente, debido a los altos costes económicos, altos costes burocráticos y del vecindario, el proyecto fue abandonado. La reforma integral interior que propongo es la de volver habitable este espacio, que ha sido deteriorado con el paso del tiempo, partiendo de las reformas que fueron abandonadas, intentando aprovechar las modificaciones realizadas e intentando hacer el mínimo impacto posible sobre la estructura. El edificio de nueve torres con sus punxes azuladas se trata de un edifico central de dos plantas con un ala de la planta baja que se extiende a lo largo de la calle, con dos casetas en su exterior y un gran jardín.

Rehabilitación de la fortificación costera de Salvament en Sant Feliu de Guíxols [Fitxer informàtic] / Estela Díaz Mediavilla ; [dirigit per: Pedro Baringo Sabater, María Begoña Andrés Baroja]
Díaz Mediavilla, Estela


2015
Dirigida per: Baringo Sabater, Pedro; Andrés Baroja, María Begoña. Universitat Politècnica de Catalunya, 2015
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

La rehabilitación de la Fortificación de Salvament en Sant Feliu de Guíxols es el eje alrededor del cual gira este proyecto. La idea surge a través de una colaboración entre el Ayuntamiento de dicho municipio y los profesores Pedro Baringo Sabater y Begoña Andrés Baroja, centrada en la adecuación del acceso a dicha fortificación. Dado que la fortificación de Salvament es un claro registro histórico, es importante hacer un análisis previo y contextualizado de este tipo de construcciones, con lo que el proyecto se divide en dos partes, la primera centrada en el estudio de las fortificaciones y la segunda en el proyecto de rehabilitación de la construcción en cuestión. La fortificación de campaña, que por definición se construye en periodos bélicos, surge de la necesidad de protección humana y material, de vigilancia y de ataque. Su evolución a lo largo de la historia no deja de ser un reflejo de la evolución de la humanidad, tanto en conocimientos como en ideologías, por lo que son elementos a estudiar y a preservar, independientemente de su estética, de su emplazamiento y del bando por el que fueron edificados. La primera parte de este trabajo se centra en la definición de sus características, elementos, tipologías, etc., contextualizándolo históricamente dentro del periodo de la Guerra Civil Española y geográficamente en Cataluña, concretamente en Sant Feliu de Guíxols. La rehabilitación de la Fortificación de Salvament está dentro de un proyecto de recuperación de la memoria histórica por parte del Ayuntamiento. Se centra básicamente en la de adecuación del acceso, la limpieza del interior, adecuación de paramentos y suministro eléctrico a fin de musealizar el emplazamiento. Como se ha indicado anteriormente, la segunda parte de este trabajo consiste en el proyecto de dicha rehabilitación, cuyo contenido se rige por lo estipulado en la Ley de Contratos del Sector Público. Al tratarse de un caso real se incluye dentro del trabajo una breve descripción del proceso de contratación de estas obras.

Rehabilitació dels banys de Sant Elm a Sant Feliu de Guíxols: els banys més antics de la costa brava [Fitxer informàtic] / Marc Peig Font ; [dirigit per: Delfina Berasategui Berasategui, Alberto Pla Gisbert]
Peig Font, Marc


2014
Dirigida per: Berasategui Berasategui, Delfina; Pla Gisbert, Alberto. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Construccions Arquitectòniques II, 2014
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera. Modalitat pràcticum. Empresa: despatx d'arquitectura Albert & CO.

Aixecament fotogramètric del jaciment arqueològic Castellet de Banyoles situat a Tivissa (Tarragona) [Fitxer informàtic] / Berta Arasa López, Daniel Blesa Ponce ; [dirigit per: Felipe Buill Pozuelo, David Asensio Vilaró]
Arasa López, Berta


2015
Dirigida per: Buill Pozuelo, Felipe; Asensio Vilaró, David. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica, 2015
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

The archaeological site of Castellet de Banyoles is located in the village of Tivissa, in the region of Tarragona. It is the large Iberian village of the southern Catalonia and it's protected as a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). The study belongs to a collaboration between the EPSEB (Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona) and the School of Geography and History of the University of Barcelona, specifically the department of Prehistory, Ancient History and Archaeology. This project aims to give continuity to the studies previously done on the Castellet de Banyoles site. The idea is to create a 3D model from the aerial pictures of all the area. The work is georeferenced by the ETRS89 reference system, in the UTM 31N projected coordinates, ortometric height. In order to carry it out we have placed two observation sights so that we can take all the control points that we need for the photogrammetric restitution of the images. The results of this 3D model will become different cartographic products; drawings, orthoimagery and perhaps it could be followed by other studies and projects.In the following pages we will explain in detail the techniques we have used in this project as well as all the extra information concerning the archaeological site and finally the results and the conclusions taken from this work.