La Gent del PSUC de l'Hospitalet de Llobregat / Joan Camós Cabecerán
Camós i Cabecerán, Joan


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 32 (desembre 2018), p. 77-105

L'objectiu d'aquest article és recuperar la història del PSUC i reconèixer el paper del PSUC a nivell local i molt especialment sota el franquisme. De fet, a l'Hospitalet es pot veure el paper permanent del PSUC en la història de la ciutat, des de la fundació del partit el juliol de 1936 fins a la formació d'Iniciativa per Catalunya l'any 1987. Durant la guerra civil, el PSUC va estar enfrontat amb els anarquistes per estratègies oposades sobre l'acció política a la rereguarda, com s'evidencià en els xocs de desembre del 36 i en les propostes concretes que uns i altres volien portar a terme. Durant el franquisme se succeïren diverses generacions de militants del PSUC. Primer, els de la immediata postguerra amb accions de lluita armada esperant la fi de la II guerra mundial. Una mica més tard, per la forta repressió a nivel de tot l'Estat i amb la constant arribada de nova població, vingueren a l'Hospitalet homes i dones represaliats i exiliats dels seus pobles d'origen, molts provinents de PCE, que reorganitzaren el PSUC clandestí a la ciutat, amb una primera generació dels que visqueren la guerra representats per Felipe Cruz i Pura Fernández. Una altra generació més jove, nascuts en temps de guerra o en la immediata postguerra, foren els que portaren a terme la reorganització del partit a nivell local i esdevingueren centres de les xarxes clandestines que s'anaren formant a la ciutat en la lluita antifranquista. En aquest sentit, cal destacar Felip Gómez, Mercè Olivares, Jaume Valls i José Carrasco. Al final del franquisme, i sobretot provinents de CCOO i de les associacions de veïns, la militància del PSUC es multiplicà passant de les cèl·lules a les agrupacions i creant une expectatives polítiques que després no es van poder concretar municipalment. El grup dirigent ja és una altra generació, nascuda sota el franquisme i que podia estar representada per Joan Saura, Mariano Aragón, Nelly Peydó o Clara C. Parramon entre molts altres.