El Nacionalismo revolucionario catalán : militarismo, cultura, sindicalismo y función pública. El caso de Daniel Domingo Montserrat (1900-1968) / David Martínez Fiol
Martínez Fiol, David


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 16 (2018) , p. 69-96 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina.

El nacionalisme revolucionari català del primer terç del segle XX es va nodrir de joves procedents del món rural, que asfixiats pel seu entossudiment, aspiraven a arribar a Barcelona, vista com una megalòpolis, en la qual pretenien triomfar com a periodistes, escriptors i polítics. No obstant això, sofrien el handicap de no ser universitaris, i ni tan sols posseir estudis primaris. Convertits en dependents mercantils, van radicalitzar el seu discurs social i nacionalista i es van convèncer que anaven a ser el martell que anava a regenerar Catalunya dels oligarques del catalanisme conservador i que, també, anaven a marginar als catalanistes republicans pel seu seguidisme cap a la Lliga. Aquest espai s'il·lustra en aquestes pàgines a través de la figura menor, com tots els membres d'aquest espai polític i social, de Daniel Domingo Montserrat.