La Tortuga llaüt a l'Alt Empordà / Ramon Mascort, Joan Budó
Mascort, Ramon


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 48 (2017) , p. 11-44 (Ciències) 
Bibligrafia. Resums en català i anglès.

La tortuga llaut, Dermochelys coriacea, Vandelli 1758, és la tortuga marina més gran, lamorfològicament més singular i la d'hàbits més pelàgics d'entre les set espècies de tortuguesmarines existents. Pot arribar a mesurar més de dos metres de longitud total del cos, presentaunes singulars adaptacions a la seva peculiar manera de viure i arriba a sectors oceànics d'aiguesfredes, des del mar del Nord fins al Pacífic sud, en bona part gràcies al seu caràcter endotèrmicque li permet mantenir l'escalfor interna per tal de suportar baixes temperatures. S'alimentabàsicament de meduses i està habitualment lligada a les seves agregacions. En l'actualitat, estàpresent al Mediterrani i en moltes altres zones del món, amb platges de nidificació a l'est d'Àfricaequatorial, el Carib o l'oest del Pacífic, amb tendències demogràfiques molt diferents segons elsector. En aquest treball, es presenta una descripció de la seva peculiar morfologia, de la sevaàrea de distribució global, i de la seva biologia i ecologia. Igualment s'ofereixen dades de la sevadistribució al Mediterrani i dels albiraments, captures i encallaments registrats a Catalunya i elRosselló des de finals del segle XIX i amb més detall els de l'Alt Empordà. Les dades obtingudess'han portat a terme mitjançant entrevistes als pescadors dels ports de Llança, el Port de la Selva,Roses i l'Escala, però també s'han considerat altres observacions. L'àrea d'estudi comprèn el litoralaltempordanès des de la frontera francesa, al nord, fins a punta Montgó, al sud.