El poder polític i judicial al Ripollès (segles IX-XII) / Antoni M. Udina i Abelló
Udina i Abelló, Antoni Maria


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2011-2012. Vol. 2 (novembre 2013), p. 81-84 (Cicle de Conferències sobre el Ripollès Medieval) 
En el moment de tancar l'edició d'aquests Annals 2011-2012 només s'ha pogut incloure el resum del treball i la nota biobibliogràfica. Publicat al segon volum, en format digital, dels Annals 2011-2012 del CECR. Inclou apunt biobibliogràfic de l'autor. Resums en català i anglès.

Cal partir del context històric-geogràfic de la comarca. Al segle ix el Ripollès forma part políticament del comtat d'Osona, divisió administrativa de l'imperi carolingi, primer, i del regne franc més tard. Però a finals del segle x aquesta situació variarà amb la independència de fet dels comtats catalans respecte als francs. El que cal tenir en compte és que en el període esmentat es produeixen a l'occident medieval un conjunt de transformacions polítiques, jurídiques i socioeconòmiques molt importants, i definitives per a la consolidació d'un nou sistema de relacions a tots nivells: el feudalisme. En aquests quatre segles, i pel que fa als comtats catalans, cal diferenciar clarament dos períodes: un primer que comprendria els segles IX - X i un segon des dels inicis del segle XI i el segle XII. En el primer període trobarem la confluència dels inicis del feudalisme amb el procés d'independència. El conegut afer de la correspondència entre Borrell II i el rei Hug Capet l'any 987 mostrant-se reticent davant de la petició d'ajut que li formulà el comte s'ha considerat pels historiadors com la independència de fet dels comtats catalans del poder franc. Pel que fa a l'administració de justícia es caracteritzà en aquest primer període per una estructura força perfeccionada derivada de l'aplicació del dret visigòtic en els judicis. La influència de la llei visigòtica esmentada és ben evident en el procés judicial. El segon període al qual ens hem referit es caracteritzà per dos trets fonamentals: la independència de fet respecte dels reis francs i l'inici i consolidació del feudalisme. El tret més significatiu des del punt de vista polític és un clar afebliment del poder comtal en benefici dels senyors feudals. Cal destacar en aquest procés transformador la figura del comte Ramon Berenguer I, que aconseguirà, servint-se del feudalisme, un cert control de la noblesa a través d'una sèrie de pactes o convinences, i posarà les bases de la supremacia del comtat de Barcelona sobre la resta de comtes. Tot això redundarà en benefici del procés de formació nacional de Catalunya que es pot considerar establert a mitjan segle XII amb dos fets definitius: la unió amb Aragó i la conquesta de l'anomenada Catalunya Nova. Aquesta transformació del poder polític en aquest segon període es pot veure també en el poder judicial. Bona part de les atribucions sobre l'administració de justícia que tenia el comte en els segles IX i X van a parar als senyors feudals. Els inicis del poder polític al Ripollès es remunten a l'organització que l'emperador Lluís I encarregà al comte Borrell I i que féu a través dels castells. Una altra fita essencial fou el paper jugat pel comte Guifré el Pelós en l'estructuració territorial, en la qual destaca la fundació del monestir de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses. La figura de l'abat i bisbe Oliba fou important per la convocatòria de l'assemblea de Pau i Treva l'any 1027.