La conflictividad social en el mundo rural catalán, del Antiguo Régimen a la Revolución liberal, 1720-1833 / Enric Tello
Tello Aragay, Enric


En: Historia agraria. Murcia, 13 (enero 1997), p. 89-104
Altre títol de la revista "Noticiario de Historia Agraria". Notes i bibliografia.

Després de 1720 l'acomodació de les classes dirigents del món rural en el marc de l'absolutisme borbònic va permetre la instauració a Catalunya d'una "societat ordenada" que va posar fi a una etapa secular de crisi general. A partir de llavors la conflictivitat antisenyorial va quedar circumscrita a l'àmbit local i va buscar la reducció de les càrregues senyorials per guanyar espai per al creixement econòmic. Fins a 1760 la disminució de la càrrega feudal per habitant va permetre el cultiu de terres cada vegada pitjors per nous contingents de camperols precaris. Les rendes feudals augmentaven en volum i els camperols "hisendats" arrendaven la recaptació dels drets dels seus senyors. Però durant l'últim terç del segle XVIII la fi de l'expansió agrària i la inflació van esperonar una "reacció feudal" postrera. La creixent insubmissió camperola va posar en dubte l'ordre establert i va afectar a totes les rendes, feudals o no. De col·laborar amb el règim senyorial els "hisendats" van passar en molts casos a encapçalar la rebel·lió camperola tractant de canalitzar-la cap al nou projecte liberal a partir de les primeres dècades del segle XIX.