Tradicionalismo, catolicismo y nacionalismo: la extrema derecha durante el régimen de la Restauración (1898-1930) / Pedro Carlos González Cuevas
González Cuevas, Pedro Carlos


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 71 (2008) , p. 25-52
Resums en castellà i anglès.

Al llarg del període de la Restauració, l'extrema dreta espanyola es va caracteritzar per la pluralitat dels seus components -carlistes, social-catòlics, mauristas, nacionalistes perifèrics- i per la seva adhesió a la cosmovisió catòlica. Unit a això, va haver de desenvolupar-se en l'amb text d'una societat endarrerida, freturosa d'hinterland colonial i la unitat de la qual es veia amenaçada per l'emergència dels nacionalismes al País Basc i Catalunya, la qual cosa va obstaculitzar la constitució d'un moviment polític a nivell nacional espanyol, l'assimilació dels nous corrents intel·lectuals i l'articulació d'un projecte d'expansió colonial. A més, la neutralitat espanyola en la Gran Guerra va impedir l'aparició de noves actituds en el seu si. Per aquest motiu les seves respostes a la crisi d'entreguerres estiguessin marcades per l'empremta tradicional, molt diferent a la del feixisme, i per la seva manca d'autonomia davant l'Exèrcit i l'Església catòlica.