Fortuna del llibre de "Vitiis et virtutibus" de Guillem Peraldus entre els segles XIII i XV. Biografia i obres / Josep Brugada Gutiérrez-Ravé
Brugada i Gutiérrez-Ravé, JosepEn:
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 56 (2015) , p. 177-214 :il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.
Al segle XIII i per la gran influència i prestigi dels estudis de teologia de la Universitat de París, tant els menorets franciscans com els frares predicadors, decidiren que els batxillers (bacchalaurei) més avançats freqüentessin aquesta universitat a fi i efecte d'obtenir els corresponents doctorats i les corresponents càtedres universitàries. Aquest va ser el cas del frare predicador Guillelmus Peraldus. Peraldus, després del periple parisenc, retorna "sine gradu" a la seva seu conventual, on sembla que ja l'any 1236 havia escrit una Summa de vitiïs et virtutibus, tractat de vicis i virtuts que va ser escrit en dues part.