Un Editor de Barcelona : Pablo Salvat Espasa (1872-1923) / Philippe Castellano ; prólogo: Manuel Llanas
Castellano, PhilippeSomonte-Cenero, Gijón : Ediciones Trea, 2021
246 p., XVI làm. : il. ; 24 cm (
Historia de la cultura y de la edición)
Bibliografia.
ISBN 9788418105432
La vida de l'editor i arquitecte Pablo Salvat Espasa (1872-1923) se situa en una de les etapes més fructíferes de la història de Barcelona. Les dues activitats que mantindrà al llarg de la seva vida professional han acompanyat el creixement demogràfic de la ciutat que es transforma llavors en capital del llibre. En aquest ambient econòmic i cultural favorable, Pablo Salvat Espasa tria apostar per la modernitat, multiplicant els viatges per Europa, buscant sempre les innovacions amb les quals podrà millorar la seva pràctica professional. En la seva obra d'arquitecte serà partícip d'un moment estel·lar de l'urbanisme a Barcelona i en el seu paper d'editor constituirà un catàleg diversificat en el qual dominen obres de medicina i de lexicografia. Convençut de la importància que va cobrant la difusió del llibre en el desenvolupament econòmic del país, es recolzarà sobre l'ecosistema creat a Barcelona al voltant d'aquesta activitat (fàbriques de paper, de màquines d'imprimir, de tintes i de caràcters, tallers de litografia i d'enquadernacions, activitat d'il·lustradors, traductors, bibliotecaris i llibreters) per a organitzar el ram editorial i així aconseguir que l'Estat arribi a definir una veritable política del llibre. En el seu paper d'editor, gràcies a les múltiples traduccions de l'alemany, del francès i de l'anglès, promocionarà una transferència cultural fonamental per als professionals d'Espanya i d'Hispanoamèrica. En el segon aspecte del seu paper d'editor -la responsabilitat econòmica- completarà el capital simbòlic adquirit en el sector de les obres de medicina amb el llançament de la revista Fulles Selectes (1902), del Diccionari Salvat (1904) o de l'obra Història de l'Art (1914) per a afirmar un projecte editorial basat en la novetat dels títols publicats i en l'exportació de més de la meitat de la producció cap al mercat americà, utilitzant per a això les línies marítimes del port de Barcelona. La nova seu que construeix per a l'editorial familiar en l'Eixample de Barcelona (1916) mostrarà aquesta ambició amb una capacitat de producció suficient per a respondre ràpidament a la demanda dels mercats de lectors d'Espanya i d'Amèrica. (Editorial).